Dickens, aquest gran clàssic. Aquest home especialitzat a retratar la societat anglesa de finals del segle XIX, la brutícia dels carrers més pobres, la immundícia espiritual dels que s’han de buscar la vida com poden, el maltractament infantil… i tot això queda contraposat a la vida regalada de les classes socials altes, que veiem perfectament reflectida en el llibre que us comento avui: Oliver Twist.

Ja m’havia llegit alguna altra cosa de Dickens (Tale of Two Cities, El casalot), però la veritat és que llegir-me Oliver Twist ha estat com baixar a l’infern i tornar a pujar perquè és molt bèstia. La descripció de l’ambient que es viu a les zones més deprimides de l’Anglaterra industrial, especialment a la zona de Londres, és esgarrifosa. La brutícia i la descura es combinen amb l’explotació infantil, tant per fer feines honrades com per robar, i també veiem la situació desesperada en què viuen alguns dels personatges, com ara la Nancy, que viu “penjada” d’en Bill Sikes (lladre i traficant) i que ajuda a rescatar l’Oliver pagant un preu massa alt…

En un món totalment oposat, veiem la lluminositat de la classes més afortunades, que viuen en cases calentes, sense perill que els caigui el sostre a sobre, sense haver de treballar, vivint una temporada al camp i l’altra a la ciutat… com la gent de Downton Abbey, més o menys.

I enmig de tot això apareix el personatge central de la novel·la, l’Oliver. Nascut d’una mare que no dona el seu nom i mor en el part, queda totalment apartat de la seva autèntica família i viu en un orfenat fins que se’l treuen de sobre i l’envien a viure amb un home que té una mena d’empresa de pompes fúnebres. Però la competència és dura i l’Oliver decideix escapar-se i anar a Londres. I aquí comença tot el sidral.

Al llarg del llibre veurem com l’Oliver és explotat de les maneres més vils, i també veurem com entra en contacte accidentalment amb membres de la seva família autèntica, que lluiten per recuperar-lo. En tot cas, podem dir que l’argument és una mica suat, però que la gràcia amb què Dickens ens parla de la seva època i la força de la seva narrativa ens transporten directament a un món que ja no existeix. Per acabar, us diré que l’edició que vaig comprar, trobada per casualitat, és molt bonica i convida a llegir, amb un paper aspre i d’aquells amb les vores com tallades a mà, i de la mida exacta per no deixar-lo anar fins que acabis. És de Penguin Random House, i la trobareu fent clic a l’enllaç que us dono al primer paràgraf.