Dia de la Traducció 2019: Irene Tor Carroggio

Com ja avançàvem a l’entrevista del Dia del Traductor que vam fer al Jordi Mas, l’entrevistada de Caràcter xinès, la nostra secció dedicada a la literatura xinesa, és la Irene Tor Carroggio. La Irene va fer el Grau en Traducció i Interpretació amb l’anglès i el xinès com a llengües de treball. Actualment està preparant la seva tesi per al Doctorat de Traducció i Estudis Interculturals de la Universitat Autònoma de Barcelona, i fa investigació tant a casa nostra com a la Xina. Així mateix, té un Màster en Negocis Internacionals per la Universitat d’Economia i Finances de Shanghai i ha fet diversos cursos formatius relacionats amb la sinologia a la Xina i a Taiwan. 

Avui parlarem amb ella sobre la seva formació acadèmica i l’experiència professional que hi està vinculada i, de pas, aprofitarem per acostar-nos una mica més a la literatura xinesa que tant ens agrada.


Irene Tor

Començarem amb la pregunta més evident, Irene. Quan et vas matricular al Grau de Traducció i Interpretació vas haver de triar un segon idioma estranger, que en el teu cas va ser el xinès. Per què vas triar aquesta llengua? L’interès ja venia d’abans?

A diferència de molta gent que després s’ha dedicat al xinès, a mi de petita mai no em va cridar l’atenció ni la Xina ni el xinès. De fet, pensava que estudiaria medicina i em vaig passar tot el batxillerat batallant per poder entrar al Clínic. El meu canvi de rumb es va produir en descobrir (una mica massa tard, la veritat) que la sang em fa una por incontrolable. És una història molt llarga…

Em vaig haver de plantejar un pla B i en cap moment em va passar pel cap fer cap altra carrera de ciències. Havia començat a estudiar xinès a l’Escola Oficial d’Idiomes als 17 anys perquè una amiga m’hi va convéncer i m’agradava tant que tenia coll avall que, si no era medicina, faria alguna cosa relacionada amb el xinès. Però repeteixo que aquesta “passió” la vaig descobrir quan ja gairebé tenia mig peu a la universitat! Podria haver fet Estudis de l’Àsia Oriental, per exemple, però, tot i haver estudiat ciències, sempre he tingut una vessant humanística prou forta (sempre m’ha agradat molt llegir i escriure, m’havia presentat a concursos literaris, havia fet el treball de recerca de batxillerat sobre literatura, etc.) i la decisió la vaig prendre ràpidament. 

Com ja hem comentat en entrevistes anteriors a la Sara Rovira i la Mireia Vargas, el perfil del sinòleg sol ser una mica dispers, ja que la majoria compagineu diverses activitats: docència, investigació, traducció del xinès, mediació intercultural… Tu també toques diversos aspectes que comentarem més endavant, però… t’agrada, anar variant? O preferiries dedicar-te únicament a una cosa?

Sí, faig moltes coses al mateix temps. Per posar-te un exemple, darrerament m’ha tocat fer classes, corregir una traducció d’un llibre infantil del català al xinès feta per un nadiu, començar a traduir una nova novel·la del xinès, fer de correctora de llengua per a unes doctorandes xineses, interpretar del xinès dues reunions de negocis, rematar un article acadèmic, corregir un estàndard sobre audiodescripció, treballar en una base de dades que recull tota la literatura xinesa traduïda a Espanya que estem fent des del grup de recerca TXICC, entre d’altres.

Si et sóc sincera, jo estic molt contenta de no dedicar-me a la traducció tot el dia. M’explico: m’agrada molt traduir, moltíssim, però necessito dosificar les hores que passo tancada amb mi mateixa perquè acaba sent una mica obsessiu… Parlo, sobretot, de l’experiència de traduir literatura, és clar. Sé que molts traductors es queixen que no es pot viure de la traducció literària, i menys encara en el cas del xinès. A mi em sap greu pels col·legues que ho voldrien fer (i perquè això vol dir que no en traduïm prou), però, encara que hi hagués l’opció, jo no sé si ho voldria fer pas. El meu caràcter m’obliga a fer tasques diferents i a anar canviant d’activitat. Tot i així, sóc conscient que cal anar amb compte perquè quan un toca moltes tecles pot acabar desafinant!

I entre totes aquestes facetes… en tens una de preferida? 

Tot el que faig actualment em resulta enriquidor, però he de reconèixer que la docència ha estat el meu darrer (i gran) descobriment. He descobert que m’agrada compartir amb els alumnes el que tant esforç m’ha costat aprendre. M’agrada que els estudiants confiïn en mi, veure el seu progrés, compartir amb ells les meves experiències a l’estranger perquè puguin prendre decisions més informades… M’agrada tenir-ne cura, no sé si és perquè ho associo al perfil de “metge” que mai no he arribat a desenvolupar… I, en aquest cas, m’estalvio la sang! (riu) En tot cas, no em quedo amb cap faceta perquè m’agrada abarcar-les totes.

D’acord, doncs, repassem aquests diversos camps en què et mous. Podríem començar per l’àmbit acadèmic, ja que estàs fent el doctorat de Traducció i Estudis Interculturals. En quin aspecte t’estàs especialitzant? Quina via d’investigació segueixes? Has hagut de fer investigació de camp? 

Aquesta ha estat una altra sorpresa de la vida. Jo pensava que el faria sobre (l’escriptora) Sanmao… La cosa és que vaig aconseguir una beca d’un projecte europeu per fer recerca sobre l’accessibilitat als mitjans. He de treballar per aquest projecte, ja que en trec un sou, però també em permet escriure la tesi doctoral alhora. Jo volia enllaçar la tesi amb la Xina d’alguna manera perquè em semblava que els cinc anys que ja duia a la Xina no podien acabar a la paperera.

Finalment, vam decidir amb les meves directores (Sara Rovira i Helena Casas) que investigaríem l’audiodescripció a la Xina, sobretot a Shanghai, que és on passo temporades llargues cada any. A la tesi hem estudiat la possibilitat de fer servir veus sintètiques per audiodescriure pel·lícules a la Xina, on aquest servei escara es troba a les beceroles malgrat ser el país amb més persones amb discapacitat del món. Això serviria perquè el servei arribés a més llocs i per abaratir els costos.

Tot i que l’audiodescripció s’estudia dintre de l’àmbit de la traducció audiovisual, em va costar molt “enamorar-me” de la tesi perquè era un camp molt nou per a mi, que mai no m’havia plantejat. Les coses han canviat després del meu darrer viatge a la Xina perquè he hagut d’anar casa per casa per visitar les persones cegues que han participat en el meu estudi de recepció i he pogut conèixer millor les seves necessitats i tot el que podem fer des del nostre àmbit per ells, encara que no siguem ni metges ni polítics. M’agrada pensar que el treball acadèmic que fem pot anar més enllà de les parets de les universitats…

Per altra banda, tu has estat becada per fer estudis d’economia i negocis a la Xina. Aquest aspecte, el de tasques en l’àmbit de l’empresa, l’has explotat gaire?

He estat a més d’una empresa i hi he tingut experiències molt diferents. Tot i tenir formació en negocis, gairebé sempre m’han volgut per traduir i interpretar. De vegades, que només veiessin aquesta cara m’ha frustrat una mica, però també he de ser realista i sé que no m’hi he quedat mai prou temps com per desenvolupar molt més aquesta faceta. 

Potser les tasques que més s’acosten a aquest àmbit dels negocis que comentàvem són les que has fet com a intèrpret per a diverses empreses que tenen negocis amb la Xina en sectors molt diferents: rajoles, veterinàries, alimentàries… Els àmbits d’especialització sempre són complicats, però sembla que en xinès ho hagin de ser més. Així, doncs, creus que la preparació per a una sessió d’interpretació de xinès especialitzat és més complicada que, per exemple, preparar-se per a una d’anglès?

He treballat d’intèrpret gairebé sempre en empreses on m’he quedat una temporada. Això facilita la preparació perquè els temes acaben sent molt repetitius. Per exemple, vaig treballar una temporada per a un fabricant de ceràmica i les reunions que fèiem sempre eren amb distribuïdors, als quals els presentàvem l’empresa, el catàleg, hi negociàvem condicions dels contractes, etc. Al final sempre sortien pràcticament les mateixes paraules, encara que durant els dinars podien aparèixer temes d’actualitat, per exemple.

Et pots preparar tant com vulguis, però sempre hi haurà alguna paraula que et farà patir una mica més del normal. El punt positiu de les reunions de negocis és la paciència de les persones que hi participen: els interessa que tot quedi clar i, en cas que necessitis que repeteixin alguna cosa, no hi tenen inconvenient i són comprensius. La interpretació és preciosa, però sempre m’ha semblat dificilíssima perquè, per exemple, moltes reunions les fèiem en restaurants amb molt de xivarri, cosa molt normal a la Xina, i costava molt entendre clarament què es deia en tot moment.

I pel que fa a la traducció pura i dura, quina mena de coses has traduït? Més traducció d’empresa, o més literària?

Diria que literària, però he traduït coses molt variades, encara que algunes hagin estat encàrrecs puntuals: des de notícies d’actualitat fins a fulletons informatius d’hospitals, passant per cançons, per exemple. 

I si parlem de traducció literària, ens has de parlar de les traduccions que has fet de l’obra de la Sanmao. Què ens en pots dir per animar els lectors que no la coneixen a llegir-la?

La Sanmao es un projecte que, a banda de ser laboral, és molt personal. Per a mi significa l’inici de la meva carrera com a traductora literària, l’últim que vaig fer amb una persona que ja no hi és, un tren d’aquells que no tornen a passar. Amb això vull dir que no sé si acabo de ser objectiva quan parlo d’ella. Crec que he tingut una experiència una mica diferent a la resta de traductors per molts motius.

Per exemple: l’autora era una aposta meva personal des de feia anys, he pogut conèixer la seva família; he pogut col·laborar durant la traducció amb traductores que havien estat professores meves i amb les quals m’uneix una gran amistat; he pogut triar molts dels relats que hem inclòs als llibres; he participat en un documental sobre ella que m’ha permès conèixer-la en profunditat… Tant se val el que faci a la Xina, sempre em presenten com la traductora de la Sanmao. Li dec molt.

En tot cas, la Sanmao és una lectura indicada per a molts tipus de lectors. Per exemple, per als interessats en una literatura xinesa que s’allunyi dels drames de la Revolució Cultural; per als qui vulguin conèixer com era la vida quotidiana al Sàhara quan encara era espanyol; per als qui vulguin descobrir (o recordar) l’Espanya i els espanyols de fa més de cinquanta anys a través dels singulars ulls d’una taiwanesa gens estàndard, o simplement per a aquells que vulguin passar una estona divertida, sense més pretensions. 

Continuem parlant de la Sanmao. Tu has traduït tres obres d’aquesta escriptora al castellà i has col·laborat amb la Sara Rovira en una traducció al català. Com ha estat l’experiència? Quins han sigut els punts més complicats? T’agradaria continuar fent traducció literària?

No en tinc cap queixa. Recordo que a la carrera molts professors em deien que calia anar amb compte amb les editorials perquè t’hi havies de barallar molt… Jo no he tingut pas aquesta experiència de moment, al contrari! Hi ha hagut una comunicació molt fluïda i ens han consultat moltes coses a les traductores. A més, ha estat un luxe treballar amb la Sara Rovira i la Mireia Vargas. No té preu poder consultar dubtes o, fins i tot, comentar la jugada amb algú que està fent exactament el mateix però en un idioma diferent.

Quant a les dificultats, diria, per començar, que la Sanmao de vegades no connecta bé les idees, o almenys costa una mica trobar l’enllaç entre certs paràgrafs. També es repeteix força, cosa més normal en xinès, però en català i castellà cal donar-li unes quantes voltes més. Un altre punt complicat va ser trobar l’equivalent dels noms propis quan els personatges no eren xinesos. Calia interpretar a partir del pinyin a quin nom espanyol o àrab feia referència i no sempre era evident. A més, la Sanmao era una persona molt culta i ho demostra amb referències literàries, històriques, etc., per tant cal estar molt atent i no donar per sentada la fama que té de ser “literatura planera”.

També he tingut un altre tipus de dificultats, com per exemple, el repte que suposa donar veu a una dona amb el pes de la Sanmao. Tampoc no va ser fàcil triar els relats de, per exemple, el darrer llibre perquè, tot i que la Mireia i jo teníem clar quins ens agradaven, també havíem de tenir en compte que el llibre s’havia de vendre.

Quant a si voldria continuar traduïnt, ja estic ficada de ple en un nou projecte que em fa molta il·lusió perquè està molt lligat a la meva segona llar: Shanghai. De moment no puc dir-ne més, però crec que agradarà molt.

Està clar que els traductors són gent de mil cares. Irene, moltes gràcies per compartir amb nosaltres les teves experiències i molta sort amb el nou projecte. Mentrestant, esperem que algun lector tingui curiositat i s’endinsi en la literatura xinesa, aquest cop a través de la Sanmao.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada