Les vides d’en Kaspar Schwarz

On Per sifuroIn 3 estrelles, LlibresDeixa un comentari

setena-vidaNormalment a L’illa deserta no publiquem entrades en divendres, però no volíem deixar de commemorar l’efemèrides que se’ns revela a la pàgina 133 de La setena vida de Kaspar Schwarz. I avui és el dia.

Qui era, en Kaspar Schwarz? Què va fer, en aquesta vida? Quin aspecte tenia? Totes aquestes preguntes tenen resposta en aquest llibre, escrit per Carles Pradas (aquí teniu una entrevista a Núvol) i publicat per Males Herbes, que en aquesta ocasió no han fet servir el verd típic dels seus llibres: aquesta vegada ens presenten una magnífica edició de tapa dura i amb dues tintes, negra i verda, que serveixen per contrastar el narrador omniscient i els textos recuperats dels protagonistes de la història; tot això, acompanyat d’una bona quantitat de fotografies i documents que ens situen en les èpoques i els fets i uns fulls ultragruixuts.

Es tracta d’una història peculiar, basada en la vida d’un personatge, en Kaspar, nascut a finals del segle XIX, que apareix i desapareix i va adoptant personalitats diferents en lloc i moments diferents. Una mena de joc d’amagar, on has de jugar a recordar què fa abans de passar a la següent tasca. Sincerament, m’esperava una cosa més encarcarada, més forçada, ja que he llegit altres obres en què el protagonista apareix en moments clau de la història humana i en què l’autor sol abusar de les suposades trobades amb personatges reals famosos. En aquest cas, no és així. El que Carles Pradas ens ofereix és una biografia real (real?) d’algú que adopta diferents personalitats per seguir endavant. De fet, podríem arribar a creure que es tracta de relats diferents amb un enllaç comú.

La història atrau i, com deia més amunt, la presentació és impecable. I aquesta combinació, com ja sabeu, té com a resultat una experiència de l’usuari absolutament meravellosa. La lectura, tot i que fluïda, es fa a un ritme lent, intentant assaborir la història, el paper, el color verd de la tinta…

La millor floreta que li puc tirar és que, tot i que volia fer-lo durar, me l’he llegit en dues tandes. Podeu fer boca amb aquest vídeo que han preparat la gent de Males Herbes.

Què espereu per comprar-lo?

La tesis que me llevó a China

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinès1 comentari

Javier Telletxea Gago. La tesis que me llevó a China.
Autopublicat.
Equival a 140 pàgines A4.

tesis_chinaFeia temps que no llegia res que tingués a veure amb la Xina, i calia recuperar el costum. I ho he fet amb aquesta publicació del Javier Telletxea, que ens explica coses des del bloc Historias de China i des del compte de Twitter que porta el mateix nom (handle: @JavierTelletxea). Si no el coneixeu, ja és hora que el llegiu.

Jo ja el seguia, precisament, a través de Twitter i del bloc. Té algunes entrades absolutament delirants, especialment les que dedica als viatges en tren per la Xina (dono fe que poden ser unes experiències inoblidables), que no us podeu perdre. I va ser per aquests canals que em vaig assabentar que havia fet un llibre on recopilava el coneixement acumulat durant l’estada en aquest país que tant ens apassiona.

En Javier va anar a la Xina per fer investigació de camp de cara a la seva tesi (és investigador social) i, és clar, ha acumulat moltes dades i informació. Part d’aquesta informació la podem trobar en aquesta publicació, on, tal com diu l’autor, trobarem anècdotes que ens faran somriure i, també, informació presentada d’una manera seriosa i divulgativa alhora, sense arribar al nivell acadèmic que suposo que hi ha a la tesi.

Per a mi, que també vaig passar un any com a estudiant estrangera a la Xina (jo hi vaig anar abans, l’any 1992), ha estat molt gratificant llegir, sobre tot, els tretze primers capítols. En aquesta part, en Javier ens aporta tot un seguit d’anècdotes que m’han fet recordar algunes de les meves experiències a Pequín i m’ha fet somriure. A la segona part, en canvi, l’autor ens presenta la informació organitzada per temes, com ara el sistema educatiu, els valors familiars, etc. Com ja he dit més amunt, es tracta d’una peça divulgativa, redactada amb molta claredat, que serveix per adquirir coneixements o per posar ordre als que ja tenim. Les dues coses van bé.

Finalment, hi ha una cosa que està molt ben pensada, però que segurament funciona millor si llegeixes des d’una tablet que des d’un Kindle pur i dur: al final de cada capítol hi ha un parell o tres d’enllaços a articles sobre temes relacionats del seu bloc. Us recomano que no us quedeu amb la lectura del llibre, sinó que feu clic i us llegiu també els posts. Val molt la pena.

Si voleu comprar-lo, feu clic aquí. Només costa 2 euros!

La ressaca

On Per sifuroIn Llibres2 comentaris

SantJordi2015

Han passat molts dies des de l’última entrada, però és que estava en plena ressaca.

Sant Jordi és una experiència sensorial total que et deixa mig estabornit uns quants dies, i encara no havia tingut esma per comentar la pesca d’aquest any. Som-hi, doncs!

Ja m’ha passat altres vegades: jo em faig una llista amb totes les bones intencions del món i després em compro el que m’entra pels ulls… només cal que veieu el “poquer d’asos” que hi ha a la foto.

N’hi ha un que sí que era a la llista: God help the child, de la Toni Morrison. El buscava sense gaire esperança perquè acabava de sortir, com qui diu, i no tenia clar si el trobaria. Però vaig anar a La Central i, plaf!, allà estava: tapa dura, edició de luxe, paper rugós i gruixut, tallat
a mà (o almenys ho sembla), 25 euros! M’ho vaig estar pensant (hi ha un pressupost, després de tot) i al final me’l vaig quedar. Per compensar, vaig fer un sacrifici: El seductor, que em volia comprar amb l’edició de Nórdica, va caure de la llista (me’l vaig comprar en format Kindle en anglès, que sortia molt més bé de preu…).

Pel que fa a Nosaltres, de David Nicholls, he de confessar que va ser un “fletxassu” que vaig tenir dos dies abans… a la paradeta de llibres del Caprabo!!! Una va a comprar iogurts i torna amb una idea per a Sant Jordi… Això sí, em vaig esperar al dia 23 per comprar-lo en una paradeta comme il faut. M’ha alegrat molt veure’n una crítica molt positiva a l’Ara llegim (accés Premium) i, també, un comentari engrescador del traductor, l’Albert Torrescasana, a Núvol.

Què més? Ah, sí, el Knausgård. Després de passar-me molts dies dient que no me’l llegiria, que no era ben bé el meu estil, que no és traducció directa (ja en parlarem, un dia, d’això), blablablabla, em vaig rendir quan el vaig veure per quarta vegada en una paradeta. L’editorial (l’altra editorial) és de confiança, i la traductora encara més: l’Anna Llisterri va traduir el primer llibre que vaig comentar en aquest bloc, i li vaig posar molt bona nota.

L’últim dels elegits d’enguany ha sigut una obra que no sé si m’agradarà o no però que té una presentació impecable i que, només per això, ja es mereix un vot de confiança. Es tracta de La setena vida de Kaspar Schwarz, de Carles Pradas, publicat pels reis del color verd, Les males herbes, que en aquesta ocasió no han fet servir el color emblemàtic de l’editorial. Van ser ells mateixos que em van convèncer que l’havia de provar… i els vaig creure.

I què va passar, amb la resta de llibres que tenia a la llista? Com deia, El seductor ha caigut en anglès. Ni puc ni vull, de la Lydia Davis, el vaig comprar i regalar (o sigui que també el llegiré, quan me’l deixin!). Diari d’un boig, de Lu Xun, envidentment no el vaig trobar (no era el millor dia per trobar autors orientals que no fossin Murakami o Mo Yan). L’entrega i El cielo desnudo s’hauran d’esperar. I, finalment, El ratpenat d’en Nesbø encara m’estic pensant si el compro en paper o en format electrònic.

Què destacaria del dia? Segurament, la gentada que ja hi havia a Rambla Catalunya a mig matí, i l’ambient més tranquil i relaxat de passeig de Gràcia, on vaig conèixer gent d’Edicions de 1984 i de Les Males Herbes i vam poder fer petar la xerrada. Va ser un plaer!

En resum: va ser un dia molt ben aprofitat. Llàstima que torna a quedar un any per a Sant Jordi. Sort que, a mig camí, el setembre ens portarà la Setmana del Llibre en Català i el Dia del Traductor!

I vosaltres què vau comprar?

Sant Jordi 2015: despesa segura!

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacionsDeixa un comentari

Un any més, s’acosta Sant Jordi, dia per fer gasto i comprar molts llibres. Sé que tots teniu la llista a punt, però ja és tradició fer recomanacions per als més desorientats. Ho dividirem en dues parts: llibres que he llegit i que us recomano i llibres que intentaré “pescar” jo.

Comencem pels que ja he llegit i que, de fet, podeu trobar comentats en aquest bloc. He de confessar que últimament no he tingut grans alegries, o sigui que us recomanaré coses de qualitat provada, encara que siguin de fa molt temps, pensant en llibres que pugueu trobar a peu de carrer:

Són tots de fa força temps. Haurem de mirar de renovar el “parc literari”. Podeu provar sort amb The seventh day (també de Yu Hua), però no sé si haurà arribat a gaires llibreries d’aquí…

Per altra banda, si el que voleu és anar a l’aventura, també tinc algunes propostes. No sé si les trobarem a les paradetes de Sant Jordi, però per provar-ho que no quedi!

La primera proposta és un clàssic, traduït al català per Carles Prado-Font i publicat per Edicions de 1984. Aquest l’hauríem de poder trobar amb certa facilitat. Pel que fa The three-body problem, se n’ha parlat molt i molt bé a Internet (ciència ficció), però en una cerca en línia a les principals llibreries de Barcelona no he tingut gaire sort… tampoc crec que hi trobi The Incarnations (no l’ha escrit un autor xinès, però passa a la Xina) o Running through Beijing (potser a la Central o a la Casa del Llibre?), però potser trobareu l’últim, de Yan Lianke, que és un autor amb un cert predicament a casa nostra.

Per acabar, us passo un enllaç de la Universitat Autònoma de Barcelona on trobareu una llista d’obres xineses traduïdes al català. Potser també hi trobareu alguna idea.

I recordeu: si voleu propostes de lectura d’altres cultures i literatures, visiteu L’illa deserta, el meu altre bloc.

Bona pesca i fins d’aquí a dues setmanes!

Sant Jordi 2015: recomanacions per gastar calers

On Per sifuroIn 5 estrelles, Llibres4 comentaris

Només 48 hores i estarem immersos en la millor diada de l’any: Sant Jordi. Tant si compreu com si no, és un dia fantàstic. Normalment fa sol, la temperatura és agradable i dóna gust passejar-se per Barcelona. Jo m’agafo festa cada any, i faig més gasto que cap altre dia. Els llibres em criden, se m’enganxen a les mans… i els acabo comprant.

Suposo que ja teniu una llista més o menys clara de què voleu comprar, però m’agradaria fer-vos alguna recomanació. Com sempre, ho divideixo en coses que ja he llegit i coses que tinc per llegir. Som-hi:

Comencem per llibres per anar sobre segur:

De fet, com que ja teniu les ressenyes en aquest bloc, només cal que feu clic a sobre del títol i en tindreu l’opinió completa. L’únic que no he tingut temps de comentar és l’últim, M’agradaria, publicat per Raig Verd. Perquè us en feu una idea, és com tenir un mirall trencat: cada trosset reflecteix un tros d’una mateixa realitat. Val molt la pena. Per altra banda, el d’en Colm Toíbín de moment només està en anglès, però un ocellet m’ha dit que el tindrem en català abans no s’acabi l’any. Vosaltres mateixos.

Pel que fa als llibres que tinc al radar, aquí en teniu uns quants:

Els dos primers els ha publicat Nórdica, que té la millor selecció de literatura nòrdica del panorama actual. Tinc alguna referència d’El seductor, i vull llegir-me el tercer volum de la trilogia de Tora per tancar el tema i explicar-vos com n’és de bona.

A continuació tenim dos autors americans (Lehane i Davis) amb una cosa en comú: els ha traduït el Yannick Garcia, un autor i traductor amb totes les garanties (si voleu una llista de traductors de confiança, feu clic aquí). La tercera americana en discòrdia és la gran Toni Morrison, que publica llibre justament el dia de Sant Jordi (o sigui que segurament haurà de ser en Kindle… sacrilegi per Sant Jordi?).

No puc no incloure un Jo Nesbø, i ho sabeu (falta el meme del Julio Iglesias, però no us el poso per decència). Aquest cop, tenim canvi de traductora (sembla que la traducció és directa del noruec, o almenys això penso veient la seva fitxa a Visat). I tanca la llista una gran figura de la literatura xinesa del segle XX, en Lu Xun, traduït per un altre professional de confiança, en Carles Prado, i publicat per Edicions de 1984 (si voleu més idees de literatura xinesa, aneu al meu bloc Caràcter xinès).

Hi ha una mica de tot, eh que sí? Que els tingui al radar tampoc vol dir que els compri tots. Però si fa bon dia i puc baixar per rambla Catalunya abans no s’ompli de gent… no sé pas què pot passar…

I vosaltres, què? Ja teniu la llista feta? O anireu sobre la marxa?

Parlem la setmana que ve, que ara toca un descans de bloc. A veure si m’expliqueu com ha anat la cacera!

Bona diada!