La vall de l’Amy Tan

ValleyAmazement hc cM’acabo de llegir The Valley of Amazement, de l’Amy Tan. Una vegada més, ha estat un plaer llegir una obra seva. No solen decebre’m.

Feia molt de temps que no llegia res d’ella, des de Un lugar llamado nada, i la veritat és que les coses han canviat molt des d’aleshores. En aquella ocasió, em vaig comprar el llibre en paper, amb tapes dures i una edició molt acurada, i me’l vaig llegir sense saber pràcticament res de les opinions de les persones que se l’havien llegit abans que jo.

Aquesta vegada, en canvi, m’he comprat el llibre en versió original i en format Kindle. Amb el meu Kindle Paperwhite nou de trinca (us en parlaré a la propera entrada, perquè és un molt bon candidat per a la vostra llista de Reis). I l’experiència ha estat molt positiva. Però no em vull desviar: l’experiència Kindle us la documentaré a la propera entrada.

El llibre, tornem al llibre. Per fer-vos-en un resum sense explicar-vos gaire de què va, us diré que és una mena de muntanya russa. Hi ha moment en què la trama s’accelera i que no podeu deixar de llegir, d’hiperventilar, de pensar “ai mare, què passarà ara”, mentre que en altres moments l’acció es ralenteix, tot passa a poc a poc i t’aletargues una mica. No és que sigui dolent, això: l’autora només està agafant embranzida per fer-nos accelerar en la propera baixada del Dragon Khan que és The Valley of Amazement.

La història arrenca a Shanghai a principis del segle XX, en una “casa d’alterne”. No sé com definir-la ben bé. No és únicament un prostíbul, sinó que es tracta d’un negoci que combina un club per a homes de negocis, que parlen dels seus temes, i l’acompanyament d’aquests mateixos homes per part de dones joves, cortesanes, gueishes, no sé ben bé quina seria la paraula. Potser “senyoretes de companyia”. El gruix de la novel·la gira en torn d’això, i es combina amb la relació entre la protagonista, la Violet, i la seva mare, que tenen una relació amor-odi en un context, com a mínim, peculiar.

A partir d’aquí, la Violet passarà per diverses històries i dificultats, des del treball forçat (no us diré en què) fins a un matrimoni desgraciat, l’estada en una zona rural… i moltes altres coses que no us puc dir perquè us estaria fent l’spoiler del llibre, i suposo que no és això el que voleu.

El que sí que faré és remetre-us a les ressenyes que se n’han fet en mitjans fiables perquè, si voleu, en pugueu aplegar més informació. Aquí en teniu uns quants:

Comentari de The Guardian

NPR (National Public Radio)

Comentari de l’autora sobre com es documenta per als seus llibres

Washington Post, sobre el llibre i el món de les cortesanes

En definitiva, és un llibre que segueix molt la línia de l’autora i que podeu recomanar sense cap mena de por… o afegir a la vostra llista de Reis (sí, aviat toca).

The valley of amazement

Tan, Amy. The Valley of Amazement.
Ecco, 2013.
613 pàgines reals (format Kindle).

M’acabo de llegir The Valley of Amazement, de l’Amy Tan. Una vegada més, ha estat un plaer llegir una obra seva. No solen decebre’m.

Feia molt de temps que no llegia res d’ella, des de Un lugar llamado nada, i la veritat és que les coses han canviat molt des d’aleshores. En aquella ocasió, em vaig comprar el llibre en paper, amb tapes dures i una edició molt acurada, i me’l vaig llegir sense saber pràcticament res de les opinions de les persones que se l’havien llegit abans que jo.

Aquesta vegada, en canvi, m’he comprat el llibre en versió original i en format Kindle. Amb el meu Kindle Paperwhite nou de trinca (us en parlaré a la propera entrada, perquè és un molt bon candidat per a la vostra llista de Reis). I l’experiència ha estat molt positiva. Però no em vull desviar: l’experiència Kindle us la documentaré a la propera entrada.

El llibre, tornem al llibre. Per fer-vos-en un resum sense explicar-vos gaire de què va, us diré que és una mena de muntanya russa. Hi ha moment en què la trama s’accelera i que no podeu deixar de llegir, d’hiperventilar, de pensar “ai mare, què passarà ara”, mentre que en altres moments l’acció es ralenteix, tot passa a poc a poc i t’aletargues una mica. No és que sigui dolent, això: l’autora només està agafant embranzida per fer-nos accelerar en la propera baixada del Dragon Khan que és The Valley of Amazement.

La història arrenca a Shanghai a principis del segle XX, en una “casa d’alterne”. No sé com definir-la ben bé. No és únicament un prostíbul, sinó que es tracta d’un negoci que combina un club per a homes de negocis, que parlen dels seus temes, i l’acompanyament d’aquests mateixos homes per part de dones joves, cortesanes, gueishes, no sé ben bé quina seria la paraula. Potser “senyoretes de companyia”. El gruix de la novel·la gira en torn d’això, i es combina amb la relació entre la protagonista, la Violet, i la seva mare, que tenen una relació amor-odi en un context, com a mínim, peculiar.

A partir d’aquí, la Violet passarà per diverses històries i dificultats, des del treball forçat (no us diré en què) fins a un matrimoni desgraciat, l’estada en una zona rural… i moltes altres coses que no us puc dir perquè us estaria fent l’spoiler del llibre, i suposo que no és això el que voleu.

El que sí que faré és remetre-us a les ressenyes que se n’han fet en mitjans fiables perquè, si voleu, en pugueu aplegar més informació. Aquí en teniu uns quants:

Comentari de The Guardian
NPR (National Public Radio)
Comentari de l’autora sobre com es documenta per als seus llibres
Washington Post, sobre el llibre i el món de les cortesanes

En definitiva, és un llibre que segueix molt la línia de l’autora i que podeu recomanar sense cap mena de por… o afegir a la vostra llista de Reis (sí, aviat toca).

Les oques d’en Bakker

Aquesta setmana m’he llegit Deu oques blanques, d’en Gerbrand Bakker. I he de dir que, a mi, tot i que m’ha agradat molt, em va agradar més A dalt tot està tranquil. Més opressiu.deu_oques_blanques

De tota manera, el primer que salta a la vista és el que tenen en comú tots dos llibres: l’entorn rural i la voluntat de trencar amb la vida anterior. En aquesta ocasió, però, la protagonista marxa dels Països Baixos i s’instal·la a Gal·les, en un entorn que Bakker ens descriu magníficament. La masia, els prats, els pobles… sembla que els vegis, que ensumis el pa que compren al forn. Fins i tot sembla que notis el fum de les cigarretes que fuma la protagonista.

D’altra banda, tenim el trencament amb la vida anterior de la protagonista, que en un moment donat abandona la feina, la parella i s’embarca per començar una nova vida en un entorn en què ningú no la coneix. Per què marxa? Per què no dóna senyals de vida? Què més ens amaga? Perquè pren tant paracetamol? Moltes preguntes, i no totes tenen resposta o, si més no, no totes tenen una resposta clara. El llibre conté molts detalls que has d’anar ajuntant i fent quadrar per arribar a descobrir (o, més ben dit, a imaginar) per què la protagonista fa el que fa. I no estic segura d’haver-ho encertat tot…

Jo diria que és una història com un cargol: quan et sembla que s’estira i “surt”, tira enrere i s’amaga, i es cargola sobre ella mateixa igual que les corbes d’una closca. Per això m’és difícil donar-vos-en més detalls sense fer d’spoiler.

El que sí que us volia dir és que, com vaig llegir en algun lloc, la figura de l’home de l’Emily és un bon contrapunt. I a mi, personalment, m’encanta el retrat dels pares d’ella, televidents compulsius. Dediqueu-los una atenció especial perquè proporcionen un contrapunt de realitat a la vida rural (no sé si dir bucòlica) de la protagonista.

Aprofito l’ocasió per, una vegada més, felicitar la Maria Rosich (@pingu_lingu) per una excel·lent traducció i, també, la gent de Raig Verd (@Raig_Verd) per haver triar l’autor i la traductora. I per haver editat el llibre amb el bon gust habitual (enhorabona a la il·lustradora per aquesta fantàstica portada).

Conclusió: aquest el tindreu a la meva llista de recomanacions per a Reis (no rigueu, que falten quatre dies!).

En Verdon prometia més

Aquesta vegada li ha tocat a Think of a number, de John Verdon. Feia anys i panys que el tenia a la llista, i finalment m’he decidit a comprar-lo i a llegir-lo: descarregar mostra al Kindle, llegir la mostra, comprar el llibre. Pim-pam.think_number

Igual de pim-pam que el llibre. No hi ha un moment de descans, la veritat és aquesta. Anem amunt i avall, d’assassinat en assassinat i de misteri en misteri. De tota manera, la història, que començava molt forta i prometedora, decau una mica a mida que va avançant. Per algun motiu, l’autor s’entesta a intercalar-hi bocinets de la vida personal del protagonista que fan el contrapunt a la història de sang i fetge, però trobo que tampoc ho explota prou i que ens quedem com… a mitges…

En definitiva, un llibre ple d’enigmes i investigacions policíaques, que està bé, però que tampoc mata… Considero que les novel·les de Jo Nesbo són molt més completes que aquesta. De tota manera, si us agrada l’acció i teniu curiositat per aquest autor que ha venut tant, no us matarà intentar-ho.

Podeu descarregar la versió original per a Kindle a amazon, i també podeu comprar la versió en paper en el mateix idioma. Així mateix, la trobareu publicada en català i en castellà. A gust del consumidor!

L’emigració interior xinesa

Els temes per a novel·la són inesgotables, i jo encara no havia llegit mai res sobre les noies que migren dels pobles a les grans ciutats xineses per intentar aconseguir una vida millor, lluny de la misèria i dels costums antics. O sigui que em vaig comprar Northern Girls, de Sheng Keyi.Northern_girls

Per a mi, aquest llibre ha estat un descobriment, ja que presenta les històries de dues noies que decideixen marxar del seu poble i anar a Shenzhen durant la dècada de 1990. En aquell moment, Shenzhen era una de les poques zones de desenvolupament especial (=economia menys controlada) que hi havia a la Xina i gaudia d’una mena d’aura i era l’origen d’un mute de mites i llegendes urbanes que atreien molta gent que volia trobar una feina més ben remunerada que als seus llocs d’origen amb la il·lusió de fer-se rics.

La protagonista de la novel·la, la Xiaohong, és una persona optimista que no dubta de la capacitat pròpia d’aconseguir el que vol, i que, potser per això, no té prou en compte la capacitat dels altres per posar-li entrebancs o intentar aprofitar-se d’ella. Massa innocent? Naïf? Passota? No sabria com definir-la. I tampoc dubta a treure profit del seu propi cos o dels contactes per aconseguir el que es proposa.

No és una novel·la inoblidable. No passarà a la història, però sí que ens permet fer una ullada a una realitat que, segurament, continua vigent: la migració interior xinesa, il·legal, cap a les grans ciutats. El trasllat il·legat de les persones d’una zona a una altra implica la pèrdua de molts drets i facilitats que sí que teniu si us quedeu a la zona que teniu assignada. Si us llegiu el llibre, podreu fer-vos-en una bona idea. Si voleu tenir més informació sobre aquest tema i sobre l’autora, llegiu-vos aquesta entrevista amb l’autora.

Ah, i el que m’agradaria saber és si us heu fet amics de la protagonista o si, al contrari, l’heu trobada un xic insuportable…