Etiqueta: literatura xinesa

Xina Fast Forward

On Per sifuroIn 5 estrelles, Caràcter xinès2 comentaris

Sergi Vicente. Xina Fast Forward.
Ed. Ara Llibres. Pausa.
Versió Kindle, equivalent a 476 pàgines.
Xina Fast Forward
Si heu viscut a la Xina, el llibre de Sergi Vicente us reafirmarà en molts aspectes i us en descobrirà d’altres. Si no hi heu viscut, Xina Fast Forward és una bona manera de satisfer la curiositat que pugueu tenir sobre aquest país. Aquest llibre és el que hauríem volgut escriure tots, amb la diferència que aquí hi trobarem situacions i anècdotes que, tot i que personals, poden ser de l’interès del públic general.

Llegint Xina Fast Forward he recordat casos que han saltat a la premsa mundial, com ara els “pobles de la sida” o el cas de les llets en pols infantils contaminades. Gràcies a la perspectiva que Vicente ha tingut com a periodista a la Xina, podem accedir a informació que nosaltres, evidentment, no podríem aconseguir. Especialment frapants són els casos en què l’estat actua contra persones que li fan nosa i, per exemple, les tanca en sanatoris, com en el cas de les germanes Jin. En casos com aquest Vicente ens mostra la part més “detectivesca” de la seva professió i ens narra les seves incursions no autoritzades en institucions diverses de la Xina.

Però el llibre és molt més que això. És retrobar-se amb conceptes com el famós 没有办法(mei you banfa, no s’hi pot fer res) o 马马虎虎 (mamahuhu, més o menys, anar tirant). És recordar que els xinesos et pregunten el primer que els passa pel cap, com ara quant cobres o si estàs casat, sense cap mena de pudor. Aquella curiositat que sentien quan et veien amb el cabell arrissat i els ulls clars… És una barreja de records i de notícies d’actualitat que tots hem vist a la tele, amb informació d’un insider privilegiat.

Un dels moments estrella és quan parla dels WC públics, amb les seves parets baixetes o inexistents. Ho recordeu? Crec que jo només he anat a un WC d’aquests 2 o 3 vegades en un any. Em superava… I les 小卖部 (xiaomaibu, quiosc o colmado), les recordeu? Jo encara recordo una dona que venia tabac amb un tricicle ronyós i que sempre estava en una de les sortides del campus (卖烟!, maiyan!, venc tabac!), o l’amo del restaurant que ens rebia amb el crit de 巴塞罗那! (Basailuona, Barcelona!) cada cop que anàvem a menjar-hi alguna cosa.

Però no ens despistem del tema. El llibre de Sergi Vicente és un recull de vivències personals, sí, però, com deia més amunt, ens ofereix un munt d’informació sobre la societat xinesa i sobre casos i situacions que han aparegut als diaris i a les televisions de mig món, i ha estat un plaer poder recordar coses al mateix temps que m’informava més detalladament.

Voldria tancar l’entrada reclamant la importància del paper dels periodistes en uns moments en què vivim immersos en la postveritat i les animalades de molts governs. Considero que mitjans com TV3 compten amb una àmplia xarxa de corresponsals arreu del món que caldria mantenir. Aquests periodistes, que són una mica nostres, fan una feina digníssima tot i no gaudir dels mateixos recursos que tenen les xarxes de mitjans més importants, com la BBC o The New York Times. TV3 fa un seguiment objectiu i treballat de l’actualitat arreu del món, igual que les cadenes més grans. Val la pena conservar-la intacta.

En el cas de Sergi Vicente, la seva figura és important per la feina que va fer a la Xina. Per més que “hagi tornat a casa” i sigui director de BTV, sempre que el veig no puc evitar recordar-lo amb el micro a la mà i cara de desajust horari. Està clar que és una referència sempre que es parla de la Xina, i per això ens va alegrar molt que presentés la Guia per al tractament de mots xinesos en català, que vam elaborar al TXICC, el grup d’investigació del qual formo part. Gràcies, Sergi.

Avui tancarem la paradeta dient:
“Sergi Vicente, TV3, Pequín.”

El desenvolupament xinès segons Yan Lianke

On Per sifuroIn 5 estrelles, Caràcter xinès3 comentaris

Crónica de una explosiónCrónica de una explosión és un llibre que ja m’havia llegit en francès, i ja n’havíem parlat al meu blog de literatura xinesa. Ara, però, he tingut l’oportunitat de rellegir-me’l i no he dubtat a aprofitar l’ocasió. I el resum d’aquesta entrada és que la versió castellana, traduïda per Belén Cuadra Mora i publicat per Automática Editorial, no decep gens. És molt bona.

Resituem-nos en la història: en aquest llibre Yan Lianke ens explica l’evolució d’una població situada a la regió de les muntanyes Balou, on sol situar les seves històries. En aquest cas, el que veiem és un reflex de l’acceleració del desenvolupament xinès, i també els canvis que implica. El que al principi de la història és un simple llogaret es converteix en una gran ciutat a una gran velocitat, i això no és sempre bo. Si llegiu aquest llibre, podreu veure entre línies una crítica al desenvolupament actual de la societat xinesa. Aquest desenvolupament en molts casos es produeix a pesar de les conseqüències negatives que té.

Qui surt, a Crónica de una explosión?

Els protagonistes principals, en Kong Mingliang i la Zhu Ying, representen aquesta voluntat de millora continua, sense paciència: ho volen tot i ho volen ara. Al mateix temps, volen posseïr la ciutat per poder dir que és “de la seva família” i poder escriure un capítol més de la història d’odis i revenges. Entre ells dos també s’estableix una relació d’amor i odi que acaba afectant l’evolució del poble.

Un altre aspecte destacat és que l’autor recorre al comportament de la natura per reflectir sentiments dels personatges o situacions. El resultat és una combinació estranya de plantes que al principi costa d’assumir, però que acabem entenent i integrant en la història. És habitual, doncs, trobar una planta de crisantems on surten peònies o una perera que dona pomes. Al principi és estrany, però després veureu que la natura es converteix en un personatge més de la història.

Qui ho ha traduït, això?

Sí: qui ho ha traduït? Qui ho ha fet traduir? Vull destacar la feina que han fet traductora i editorial. En aquest cas, aprofitant que ja coneixia la història, m’he fixat especialment en la traducció. He de dir que Belén Cuadra Mora apunta maneres. La seva redacció és culta i precisa i m’ha fet recordar grans traductores del xinès al castellà. No tinc cap mena de dubte que ens pot oferir grans alegries en aquest àmbit. De fet, us animo a llegir altres obres que ja ha traduït, com ara Los besos de Lenin i El sueño de la aldea Ding. Així mateix, cal seguir els passos d’Automática editorial, que està fent una bona feina en la selecció d’obres. A part d’això, cal dir que l’edició dels llibres és impecable: bona mida, portades atractives i una tipografia molt agradable. En resum: un plaer per als sentits.

Tancaré l’entrada, doncs, dient-vos que aquest llibre val molt la pena. És un bon candidat per a la llista de Sant Jordi, una festa que no tardarà gaire a arribar. No us vaig proposar Yan Lianke per al Nobel per no res…

Boy in the twilight

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Yu Hua. Boy in the Twilight: Stories of the Hidden China.
Traductor: Alan H. Barr.
Títol original: .
Editorial: Pantheon.
208 pàgines.

boy-in-the-twilight-yu-huaA Boy in the Twilight, Yu Hua ens ofereix una de les coses que millor sap fer: petits retrats de la realitat xinesa d’avui dia. Hi trobareu, doncs, relats no excessivament llargs que, en lloc d’intentar cobrir un espai de temps llarg, se centren en fets concrets.

Què hi trobarem, al llibre?

Per exemple, la història que dona títol en aquest volum gira entorn d’un nen que passa gana i roba una poma, i la reacció del botiguer i el càstig. A “Appendix”, els dos germans malinterpreten les explicacions del seu pare sobre l’apèndix i quasi el fan morir, a “Mid-air collisions” veiem que hi ha dones que exerceixen un control total sobre els seus homes, fins al punt que aquests no gosen sortir de casa sense el seu permís. I també hi ha “On the Bridge”, la història d’una parella amb problemes. A “Timid as a Mouse” hi trobarem un noi que és l’objecte de les gracietes i les conyes d’altres nens, un tipus de personatge que també apareix en altres relats de Yu Hua. “Why do I have to get married” és un relat curiós sobre un home que busca una excusa per divorciar-se i embolica la troca de la manera més tonta, obligant un amic a casar-se amb la seva dona.

Voldria fer una menció especial de “Their son”, que pot ser un reflex del que està passant a la Xina (però, també, en altres llocs del món). Els pares s’esforcen molt per tirar endavant i estalviar. El fill, en canvi, s’ha tornat un finolis que no agafa l’autobús perquè diu que fa pudor, i agafa taxis per moure’s per la ciutat. Podria ser, doncs, una al·lusió als “petits budes” xinesos, la generació de fills únics que han crescut tan envoltats d’atencions que, potser, han perdut el contacte amb la realitat i donen moltes coses per garantides.

Com sabeu, Yu Hua és un dels meus autors favorits, i la gran majoria de llibres que li he llegit m’han agradat molt. Aquest n’és un. Si encara no heu llegit res d’ell, potser és un bon llibre per començar. Si preferiu llegir novel·la, us recomano Vivir! o Brothers. Totes dues les hem comentades en aquest blog.

El pabellón de las peonías

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinès3 comentaris

Tang Xinzu. El pabellón de las peonías o Historia del alma que regresó.
Traductora: Alicia Relinque Eleta.
Títol original: 牡丹亭.
Editorial: Trotta.
472 pàgines.

pabellon-peonias-relinqueAquest llibre és especial. No, la història no és gaire innovadora ni és difícil esbrinar com acabarà, sino que més aviat és força previsible. L’encant principal de El pabellón de las peonías no és res de tot això, sinó el fet de tenir entre les mans una obra que té més de 400 anys i que ha estat capaç d’envellir dignament. Igual que altres grans obres de la literatura tradicional xinesa, com ara Sueño en el pabellón rojo (edició revisada per la mateixa Relinque) o Jin ping mei (traduïda també per Relinque), El pabellón de las peonías ens transporta directament a una altra època gràcies a la qualitat de la traducció, obra d’Alicia Relinque Eleta i I Premi Marcela de Juan a una traducció directa del xinès al castellà.

Però anem per ordre: l’argument. És típic: una noia de casa bona s’enamora d’un noi mentre dorm, i l’amor és tan i tan potent que la consumeix i… es mor (si us mireu ben bé el títol, veureu que això no és un spòiler). A partir d’aquí, caldrà veure si els dos enamorats aconsegueixen reunir-se o no, però la gràcia és, sobretot, veure com s’enllacen fragments de teatre amb versos poètics, tot ple d’al·lusions a referents culturals que seria impossible capir sense les notes de la traductora, que apareixen de manera constant al llarg del llibre. Podem dir, doncs, que l’element central del llibre és la tasca de la traductora, que cal apreciar en tota la seva magnitud.

Dit això, cal destacar també el preciosisme de l’edició de Trotta, que s’ha mullat a fons publicant una obra que no serà un best seller i que es publica més per militància que per fer-hi quatre calers. Es mereix, doncs, la vostra compra: apunteu-vos-el per a Sant Jordi!

6 idees per a la Carta de Reis 2018

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacionsDeixa un comentari

Com deia en una entrada anterior, cada vegada em costa més trobar llibres que m’enganxin. Per això, la carta de Reis d’enguany és més curta que en altres ocasions i us arriba més tard: m’ha costat força decidir-me. Tot i així, teniu unes quantes propostes per triar (i també en podeu fer vosaltres, al camp de comentaris). Comencem per la part en què parlo de llibres que m’he llegit:

Com veieu, la llista dels llibres llegits que ofereixen garanties és curta, i per això voldria afegir-hi algunes propostes que, tot i que no he llegit, fan bona pinta.

pabellon-peonias-relinquePel que fa als llibres que sí que he llegit, podeu veure que els que us recomano són ben diferents entre ells. Obro la llista amb El bosque oscuro, un llibre de ciència ficció que és la segona part d’una trilogia que va començar amb El problema de los tres cuerpos, més interessant que aquest segon lliurament. Ja n’hem parlat en aquest mateix blog, o sigui que només cal que feu clic sobre el nom del llibre per veure la nostra opinió. Pel que fa a El pabellón de las peonías, és un dels clàssics més coneguts de la literatura xinesa, i és molt recomanable llegir-lo per la riquesa d’estils i de referents culturals que incorpora (vers, prosa, teatre… ho té tot!). Us recordo que aquesta traducció d’Alicia Relinque ha guanyat no fa gaire el I Premi Marcela de Juan de traducció d’una obra del xinès al castellà. Ben aviat en tindrem la ressenya aquí, al blog, però ja us avanço que és un llibre 5 estrelles.

També us recomano Gritos en la llovizna, del mai prou admirat Yu Hua, que ens arriba amb una magnífica traducció d’Anne-Hélène Suárez. En aquest cas, veureu la història d’un nen que els seus pares donen en adopció i que, més endavant, ha de tornar a casa seva. No només veureu la manera en què el tracten, excloent-lo de la vida familiar, sino que també veureu la Xina rural. És una bona obra de Yu Hua, però segurament són millors Vivir! o Brothers. En tot cas, us recomano qualsevol de les novel·les de Yu Hua, i també qualsevol de les traduccions d’Anne-Hélène Suárez.

A-tree-grows-in-DaichengFinalment, saltem a l’apartat dels llibres “a l’aventura”. Per què els he triat? En el primer cas, Happy Dreams, fa temps que tinc pendent llegir alguna cosa de Jia Pingwa, de qui no paro de veure bones crítiques; a més a més, Nicky Harman és una traductora “de confiança”, de qui ja he llegit altres traduccions. En el cas de Lu Nei, li vaig llegir un llibre, Young Babylon, que estava força bé, i vull donar-li una segona oportunitat. L’argument de A Tree Grows in Daicheng m’ha semblat força atractiu (parla d’un poble i de com evoluciona durant la Revolució Cultural), i he pensat que és el moment de provar-ho. Tanca la llista All the Way to Death, un thriller amb un plantejament curiós: un autor troba escrits una sèrie d’assassinats al seu ordinador, i estan escrits amb el seu estil. Ha sigut ell? Ell no n’és gens conscient…

Bé, això és tot de moment. Si teniu alguna proposta, no dubteu a fer-la al camp de comentaris. Mentrestant, us desitjo una bona entrada d’any i espero que el 2018 ens porti molts més llibres! (Sembla que a l’estiu en tindrem un de Yan Lianke.)

Bon any i bons Reis!