Etiqueta: literatura xinesa

Deures d’estiu 2015

On Per sifuroIn Caràcter xinèsDeixa un comentari

Com cada any, arriba el moment de preparar-se per a tardes de lectura a l’ombra (o al sol, segons els gustos), i us volem ajudar a preparar la llista de candidats. Malauradament, aquest any no he llegit gaires llibres que m’hagin semblat excepcionals, o sigui que la llista de recomanacions segures és curta. Aquí les teniu:

Són pocs, però bons.
De tota manera, com que sé que a alguns de vosaltres us agrada anar a l’aventura, us passo la meva llista de deures per si us abelleix llegir-vos algun d’aquests llibres. Si ho feu, estaré encantada de veure els vostres comentaris en aquest mateix bloc. Vinga, som-hi:

El primer, The three-body problem, és una trilogia de ciència ficció, i em ve molt de gust perquè mai no he llegit ciència ficció xinesa (llevat que considerem que Cat country, de Lao She, és ciència ficció). Pel que fa a Snow and shadow, és un recull d’històries que poden derivar en situacions estranyes. Diari d’un boig no necessita presentació, i tampoc el seu autor: és un clàssic que hauríem de llegir tots i que ara em vull llegir en català, ja que tant el traductor com l’editorial són de total confiança. Finalment, Pensando a mio padre fa pinta de ser una de les històries del camp xinès que ta bé retrata Yan Lianke. El provarem.

Heu llegit algun d’aquests llibres? Hi ha alguna recomanació que vulgueu fer? Poseu un comentari en aquesta entrada i tindrem en compte les vostres propostes. 

Si no hi ha cap novetat espectacular, ens tornem a veure al setembre. Bon estiu!

Naked Earth

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinès1 comentari

Eileen Chang. Naked Earth.
New York Review Books, 2015.
312 pàgines.

naked-earthZhang Ailing, també coneguda com a Eileen Chang, té una història interessant i atzarosa. Quan, finalment, es va instal·lar als Estats Units, el govern d’aquest país li va encarregar que escrivís Naked Earth com a element de propaganda contra la Xina de Mao. No sé si realment l’afany propagandista és el principal element motivador del llibre, però us puc dir que n’he llegit d’altres que expliquen històries més o menys similars.

D’altra banda, també he llegit que el llibre té un fons documental, i que es basa en fets reals que l’autora va compilar d’una manera o altra: fets que coneixia de primera mà i fets que li havien explicat tercers. Sí que és veritat que en la primera part, almenys, sembla que estiguem veient un documental i la part més íntima i sentimental del protagonista queda amagada: tot just ensumem el començament de la seva història d’amor amb una companya. Per a mi, aquesta és la part que més valor té, la part on veiem estrictament què va succeir al camp durant la dècada de 1950, les autoconfessions, les sessions de crítica, etc.

Ara bé, el llibre té una segona part, que comença quan el protagonista, en Liu Ch’üan, se’n va a Shanghai. Aquí guanya pes la seva vida personal i en perd una mica la faceta documental i, tot i que podem veure els abusos i despropòsits de l’època, al final acaba imperant el destí d’ell i dels personatges que li són més propers.

En definitiva, doncs, diria que és un llibre més de tota la corrua de llibres dedicats a tot el que va passar amb Mao al poder, totes les misèries del règim. Potser té una mica més de valor perquè l’autora el va escriure en un temps relativament proper al moment en què van passar els fets, però si ja heu llegit altres històries sobre el mateix tema veureu que, de fet, tots acaben repassant el mateix.

Guía de estilo para el uso de palabras de origen chino

On Per sifuroIn 5 estrelles, Caràcter xinès, recomanacionsDeixa un comentari

Casas-Tost, Helena; Fustegueres i Rosich, Sílvia; Qu Xianghong;
Rovira-Esteva, Sara; Vargas-Urpi, Mireia.
Guía de estilo para el uso de palabras de origen chino.
Adeli Ediciones, juny de 2015.
134 pàgines.

guia_uso_palabras_chinasLes membres del Grup de Recerca en Traducció del Xinès al Català/Castellà (TXICC) hem estat treballant molt de temps en un projecte que aquest any finalment ha vist la llum: una guia d’estil per a l’ús de paraules d’origen xinès amb observacions pràctiques, pensada per a un gran ventall d’usuaris. Fa un parell de mesos vam publicar la versió catalana, que va comptar amb el suport de la Direcció de Política Lingüística, i ara arriba a les nostres (vostres) mans la versió castellana, publicada per Adeli Ediciones.

Es tracta d’un llibre breu, de 134 pàgines, que tracta dotze aspectes diferents, des dels mètodes de transcripció de la llengua xinesa fins al nom de determinats menjars, passant per les unitats de mesura, les festes tradicionals i altres temes. Totes aquestes explicacions van acompanyades d’un glossari força extens que, per a cada terme, indica la transcripció en pinyin, els caràcters i la paraula que cal usar en català, i que també us remet al capítol de la guia on es parla d’aquest tema. També és interessant destacar que al web de l’editorial hi trobareu l’àudio que reprodueix les síl·labes xineses.

Cal afegir que l’editorial, Adeli Ediciones, ha fet una molt bona feina a l’hora de donar forma a tot el contingut que hem acumulat. Si teniu el llibre a les mans, veureu que les taules es diferencien clarament de la resta del text, i també destaca el quadre de recomanacions que trobareu al final de cada capítol. La lletra es llegeix perfectament (tant el text en castellà com els caràcters xinesos); el paper és d’aquell groguenc i una mica aspre que facilita passar la pàgina; a la part superior de les pàgines senars hi ha el nom del capítol corresponent, i els apartats estan marcats molt clarament.

En definitiva, es tracta d’un petit llibre que us pot ser molt útil per citar conceptes xinesos, adreçar-vos a persones xineses o entendre determinats aspectes d’aquesta llengua que ens és tan llunyana. Està pensat perquè us el pugueu llegir sencer o perquè, simplement, consulteu un capítol concret o el glossari.

Val la pena que n’aconseguiu una còpia!

Correndo attraverso Pechino

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Xu Zechen. Correndo attraverso Pechino.
Traductor: Paolo Magagnin.
Sellerio Editore.
Versió Kindle. 194 pàgines aproximadament.
Títol original: 跑步穿过中关村.

CorrendoattraversopechinoCorrendo attraverso Pechino és un llibre lleuger que no enganya. Ens explica el modus vivendi dels petits xanxulleros que guanyen la vida venent películ·les pirata, documents falsificats i altres “cosetes” fora de la llei a Pequín. I m’ha agradat, sí. Potser també hi ha ajudat que no n’he llegit crítiques pretensioses que diguin que és una obra mestra i que reflecteix no sé ben bé el què… Tinc la teoria que una crítica exagaradament bona no fa cap favor als llibres, no.

Com deia, doncs, el que trobareu en aquest llibre són les peripècies d’en Dunhuang, que acaba de sortir de la presó per un delicte menor (venda de documents falsificats) i té la missió de trobar i ajudar la nòvia d’un company seu. Mentre la busca, anirem veient la seva entrada en el submón dels petits delinqüents de Pequín i, efectivament, es passejarà per la ciutat (concretament, per la zona de Zhongguancun) mentre intenta vendre DVD pirata. Veurem la compra de bicicletes robades, l’abastiment de material pirata, la manera de vendre’l, les relacions amb noies, els diferents tipus d’allotjaments (des de pisos petits fins a habitacions compartides) i tot de detalls que Xu Zechen ens ofereix i que ens permeten veure la vida dels espavilats a Pequín.

Es tracta d’un llibre que et llegeixes en un parell de sessions, descansat. No és mala opció per a les tardes caloroses d’estiu…

A perfect crime

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

A Yi. A perfect crime.
Traductora: Anna Holmwood.
One World, 2015.
Versió Kindle. 210 pàgines aproximadament.

perfect_crime_a_yiVaig triar A perfect crime després de llegir-me el resum de la “contraportada”. Vaig oblidar que aquests resums no sempre reflecteixen la realitat… o que jo sóc una mica especial. En resum: el llibre no és dolent en absolut, però no és ben bé el que m’havia imaginat.

Tot gira entorn d’un estudiant que, un dia, decideix matar una companya de classe. La millor part del llibre, per a mi, és la part en què prepara meticulosament el seu pla, compra les eines… Aquest tros conté explicacions àgils i, en algun punt, divertides i tot. Després, mata la noia i inicia la fugida. Aquesta segona part també és acceptable, i ens ofereix una abundosa descripció del viatge que emprèn.

Fins que va a parar a mans de la policia. I aquí és on el llibre em va deixar d’enganxar. Voltes i més voltes a les seves idees, un judici lent (per a mi)… tota la família intenta salvar-lo, però ell passa i no col·labora amb ells.

Una vegada més, tot i que el llibre no és cap desastre, em pregunto si el que ens arriba està triat prou a consciència. És evident que no tot pot agradar a tothom, però massa vegades em trobo que, sobre tot en el cas de la Xina, m’arriben llibres que no són millors que els que tenim més a prop, i aleshores penso que, amb tants peixos com hi ha al mar, ens conformem amb els que tenim més a mà…