Eileen Chang. Naked Earth.
New York Review Books, 2015.
312 pàgines.

Zhang Ailing, també coneguda com a Eileen Chang, té una història interessant i atzarosa. Quan, finalment, es va instal·lar als Estats Units, el govern d’aquest país li va encarregar que escrivís Naked Earth com a element de propaganda contra la Xina de Mao. No sé si realment l’afany propagandista és el principal element motivador del llibre, però us puc dir que n’he llegit d’altres que expliquen històries més o menys similars.

D’altra banda, també he llegit que el llibre té un fons documental, i que es basa en fets reals que l’autora va compilar d’una manera o altra: fets que coneixia de primera mà i fets que li havien explicat tercers. Sí que és veritat que en la primera part, almenys, sembla que estiguem veient un documental i la part més íntima i sentimental del protagonista queda amagada: tot just ensumem el començament de la seva història d’amor amb una companya. Per a mi, aquesta és la part que més valor té, la part on veiem estrictament què va succeir al camp durant la dècada de 1950, les autoconfessions, les sessions de crítica, etc.

Ara bé, el llibre té una segona part, que comença quan el protagonista, en Liu Ch’üan, se’n va a Shanghai. Aquí guanya pes la seva vida personal i en perd una mica la faceta documental i, tot i que podem veure els abusos i despropòsits de l’època, al final acaba imperant el destí d’ell i dels personatges que li són més propers.

En definitiva, doncs, diria que és un llibre més de tota la corrua de llibres dedicats a tot el que va passar amb Mao al poder, totes les misèries del règim. Potser té una mica més de valor perquè l’autora el va escriure en un temps relativament proper al moment en què van passar els fets, però si ja heu llegit altres històries sobre el mateix tema veureu que, de fet, tots acaben repassant el mateix.