Avui toca parlar de Rosa candida. Com us podeu imaginar veient el títol d’aquest entrada, trobo que és una historieta rosa que segueix una mica la línia de les que va escriure la Sra. Tellado. No us perdeu la web d’aquesta escriptora espanyola, que he trobat per atzar. Ah, i si us va el tema, que sapigueu que ara podeu llegir-vos els seus llibres en format electrònic (ostres, això ha sigut la sorpresa del dia).

Bé, torno al llibre que us comentava, Rosa candida, d’Audur Ava Olafsdottir. Si voleu llegir-ne un resum, feu clic aquí per anar a la pàgina que li dedica Alfaguara. A l’hora de la veritat, no m’ha semblat un llibre tan magnífic, poètic i exòtic com diu Alfaguara. I, de fet, ells no són els únics que la deixen bé. Només cal que feu una cerca ràpida al Google per veure que aquest llibre compta amb bastants adeptes… deu ser que no és ben bé el meu tema preferit… Per a mi, tot el que hi surt està agafat per les puntes, forçat i massa ensucrat. Culpa del traductor? No ho crec: el traductor difícilment toca coses de l’argument…

Jo, posats a triar autors “vinguts del fred”, prefereixo els que escriuen obres amb més acció. En definitiva, si em preguntéssiu quin llibre dels que he llegit el 2012 no us recomanaria, seria aquest.