Sí, gent. Aquest any la llista és diferent. No és per a principiants o gent que vulguin una recomanació inequívoca. En aquesta llista no hi trobareu la típica referència a obres concretes. Aquest any, m’he desmelenat (es pot dir, això, en català?) i us recomanaré… agafeu-vos fort… autors, traductors i editorials!

Aaaaapa aquí… Ja veig que hi ha gent que està a punt de fer clic per anar a buscar una cosa més concreta. No us espanteu. En qualsevol llibreria o en molts altres blocs trobareu llistes de recomanacions de llibres específics. O sigui que ha arribat l’hora d’anar un pas més enllà. Som-hi. Aquí teniu el que més m’ha agradat aquest any (tot per estricte ordre alfabètic).

AUTORS

Aquest any toquen escandinaus i xinesos (ho sento, són la meva debilitat)  i un parell d’infiltrats habituals:

• Kim Leine: tot el que li he llegit és bo. Tunu, El fiordo de la eternidad… llàstima que no sàpiga prou danès, perquè m’agradaria molt llegir-me Valdemarsdag. Si vosaltres en sabeu, ataqueu-lo!
• Jo Nesbo: continuo pensant que El redemptor és la millor de les que li he llegit, amb anades i vingudes i sorpreses a go-go, però també són molt bones Headhunters i El ninot de neu.
• Albert Sánchez-Piñol: li he llegit La pell freda i Victus. El primer és un llibre inquietant que et pot arribar a fer reaccionar de fàstic, mentre que el segon és una de les coses més excel·lents que he llegit en els darrrers anys, tant pel que explica com per com ho explica.
• Zadie Smith: em té enamorada. En la gran part de les obres que li he llegit m’ha fet sentit incòmoda, intrigada, sorpresa… mai no em deixa indiferent. La seva última novel·la, The embassy of Cambodia, ja s’hauria d’estar traduint perquè la pugui disfrutar tothom. I també podeu recuperar la fantàstica White teeth.
• Yu Hua: el “més millor” de tots, amb diferència. Igual et parla de la vida al camp xinès que de la ridiculesa de la “nova societat” xinesa. A part de Vivir! i de Brothers, té China in ten words (traduïda al castellà per Nuria Pitarque com a China en diez palabras), una obra de pseudoassaig que ens explica, en deu conceptes (o històries al voltant d’aquests conceptes), com veu la Xina. Aquest any el podem llegir en català a El passat i els càstigs, un llibre curt però intenssíssim que us hauríeu de llegir.

EDITORIALS RECOMANADES

D’editorials, n’hi ha moltes. Jo, aquest any, he estat llegint coses publicades per editorials petites i, tot i que no m’han agradat absolutament tots, la línia que porten i la manera de presentar els seus productes m’ha agradat molt (perquè, en el fons, igual que el menjar, els llibres també entren per la vista). O sigui que aquí teniu la meva llista:

• Edicions del Periscopi: unes cobertes que no us deixaran indiferents, una tipografia molt agradable a la vista i un paper que fa molt de gust tocar.
• Males herbes: petits llibres verds, molt reconeixibles. Valoro especialment el fet que ens hagin fet arribar en català l’autor Yu Hua (per a mi, un futur candidat al Nobel).
• Raig Verd: uns llibres que no us desenganxaríeu mai de les mans, amb unes cobertes d’una elegància i finor especials. Autèntics llibres d’exposició.

TRADUCTORS RECOMANATS

De traductors, també n’hi ha molts. No els puc recomanar tots (de fet, n’hi ha algun que no el recomanaria ni de conya), però aquí teniu una mostra dels que aquest any he llegit que millor m’han fet arribar el missatge de l’original:

• Laia Font: va fer una traducció excel·lent d’El redemptor, de Jo Nesbo, i estic segura que la que ha fet de El ninot de neu, del mateix autor, deu estar en la mateixa línia (no em vaig poder esperar que es publiqués la traducció).
• Carles Miró: la seva traducció de Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent és fresca, àgil i fins i tot olorosa i visual. Sembla que vegis i ensumis tot el que descriu, i la merda que sura a l’aigua… la presentació també és excel·lent, d’Edicions del Periscopi.
• Ferran Ràfols: per a mi, el repte per al 2014 és llegir-me alguna cosa d’ell. Fa temps que en sento parlar molt bé (va guanyar el premi Núvol amb Moo Pak), i vull llegir-li alguna cosa, potser serà Un holograma per al rei…
• Maria Rosich: sembla que s’està consolidant com a LA TRADUCTORA de neerlandès. Excel·lentíssima transmissió al català del missatge i el contingut d’A dalt tot està tranquil, de Gerbrand Bakker, amb una acuradíssima presentació de Raig Verd. És molt destacable també la traducció de Deu oques blanques, del mateix autor i editorial.

Bé, com podeu veure, aquest any la llista és més confusa que les habituals. És per fer-vos ballar el cap una estona.

I vosaltres, què? Teniu alguna proposta per fer-me?