Era broma, d’en Gabriel Josipovici, és un dels llibres que em vaig llegir en un pim-pam i que se’m va quedar per resumir abans de l’estiu. Una llàstima, perquè és un llibre excel·lent, i els llibres bons m’agrada explicar-los de seguida.

És un llibre “d’enredo”, on no saps qui és qui i què fa fins que arribes al final. O potser ni així. Es llegeix d’una tirada, amb diàlegs absolutament brillants i ben trobats. Una història complicada, on el marit enreda la dona, la dona enreda el marit, l’investigador no se sap de quina banda juga, els personatges van a favor de qui no ens pensem… i és tan curt que no us en puc donar més dades sense entrar en mode spoiler. I no voleu pas que ho faci, oi?

La traducció d’en Ferran Ràfols està a l’altura del producte que ens solen oferir aquest traductor i l’editorial que el publica. Si els diàlegs són frescos i àgils, cal pensar que en l’original ho eren i que en el pas a la nostra llengua el traductor ha estat prou hàbil per mantenir-ne el caràcter original i enganxar-nos des de la primera línia. Pel que fa a l’editorial, és Raig Verd, una de les editorials catalanes que millor presenta els seus llibres. Com vaig dir a l’entrada de The Leftovers, hi ha llibres que no només aporten una bona estona de lectura, sinó que estan preparats per oferir una “experiència de l’usuari” sublim, i Raig Verd és una de les editorials que millor sap fer-ho.

En definitiva, aquest llibre és una “experiència sensorial total” que us enganxarà per la vista, l’olfacte i el tacte. Al gust i l’oïda, no és gaire fàcil arribar-hi amb un llibre. 🙂

Si avui voleu celebrar el dia del traductor, passeu per una llibreria i compreu, per exemple, aquest llibre!