Feia temps que tenia pendent llegir-me alguna cosa d’en Roddy Doyle i no m’hi acabava de decidir. Aquest estiu, finalment, ha arribat el moment: anava de vacances a Irlanda i em volia situar. I quina millor manera hi ha de situar-se que llegint autors del lloc a on vas?

Total, que després de repassar la bibliografia tan variada d’en Doyle, em vaig decidir per A star called Henry (traduït com a Una estrella que es diu Henry, amb traducció d’Ernest Riera, tot i que no apareix a la web de l’editorial que el va publicar, Edicions 62). Hi havia altres candidats, com ara The woman who stepped into doors (una dona maltractada), Paddy Clarke, ha ha ha (una història sobre un nen), The Commitments, etc., però al final vaig triar la novel·la que em va semblar que em situaria més en la història irlandesa.

I això és justament el que em vaig trobar: un resum novel·lat sobre el naixement de la República d’Irlanda. La història abarca des de finals del segle XIX, quan es coneixen els pares del protagonista, fins al 1922, quan es constitueix el nou país. El llibre, doncs, comença amb la descripció d’un Dublín industrial, contaminat, amb gent que passa gana i que malviu com pot, amb un índex de mort infantil altíssim que toca de prop el protagonista, en Henry, i amb uns nivells d’atur també molt alts. Nens que pidolen i roben el que poden, dones que perden els fills tot just néixer… un drama. Arriba un punt, però, en què l’autor considera que ja ens ha explicat prou desgràcies i passa a la Setmana Santa de 1916, en què es va produir un alçament armat per intentar fer fora els anglesos. No se’n van sortir, i el càstig va ser impressionant: van ser executats tots els cabdills de la revolta menys Eamon de Valera i Michael Collins, que posteriorment van reprendre la lluita clandestina fins que, l’any 1922, es va proclamar la República d’Irlanda i de Valera va ser-ne el primer president.

I què hi pinta, en Henry, en tot això? Per començar, li posen el nom d’un germà seu que havia mort. Mal començament, no? Després, juntament amb el seu germà Victor, es busca la vida pels carrers robant i buscant el menjar a les escombraries. Ja de més gran, als 14 anys, participa en els fets del 1916 i, posteriorment, passa a formar part del moviment clandestí i ensenya als homes com funcionen les armes i com fer activitats de sabotatge contra els anglesos. El llibre acaba quan, després de tota la feina feta i de la proclamació de la república, els caps del moviment consideren que en Henry és massa perillós i que sap massa coses i…

Ho deixo aquí, que ja us he explicat més coses del que tocaria. Us passo un enllaç a The Guardian que també en parla. Llegiu-vos-el i a veure si us agrada tant com a mi. En tot cas, és una lectura molt interessant, ara que hi ha processos de referèndum per la independència en marxa.