Dai Sijie. L’acobràcia aèria de Confuci.
Grup 62, gener 2011.
240 pàgines.
Títol original: L’acrobatie aérienne de Confucius.
Traductora: Anna Casassas.

Una vegada més, un autor que no m’acaba de convèncer. Vaig donar-li tres estrelles a Balzac et la petite tailleuse chinoise, però després, amb Una noche sin luna, Dai Sijie em va caure als peus…

Amb L’acrobàcia aèria de Confuci he tornat a tenir la sensació de llegir una cosa que comença bé, que promet, però que després cau en una mena d’explicació embolicada, sense caps ni peus, que no va enlloc. Al principi, l’autor ens explica les extravagàncies de l’emperador xinès, que té quatre dobles exactament iguals que ell i que sempre compareixen junts per tal que ningú no sàpiga qui és l’autèntic i no li puguin fer mal. La narració és àgil i interessant, però al cap de poc comença a divagar, a centrar-se en detalls i a compartir amb nosaltres extravagàncies cada vegada més innecessàries que acaben per fer que la narració sigui, també, innecessària.

Tot plegat em fa pensar, una vegada més, que en el món global en què vivim de vegades ens arriben les notícies, els autors, etc., massa poc filtrats. També em sembla que si un autor xinès emigra i és mínimament crític amb el règim, ja té bones crítiques i publicació assegurada. I trobo que no hauria de ser així. No és el primer cas en què inflem i lloem innecessàriament l’obra d’un autor amb dificultats per ser publicat a la Xina, potser per portar la contrària… només cal pensar en el Nobel atorgat a Gao Xinjian o els Anys de prosperitat de Chan Koonchung. Molt soroll…