Fa molts anys em vaig llegir Metafísica dels tubs, de l’Amélie Nothomb, i em va agradar tan poc que no havia tornar a llegir res més d’ella. La trobo pedant, estrambòtica i complicada. Tot i que alguns dels meus coneguts en parlen molt bé, no m’havia deixat convèncer fins ara. Em van deixar Barbablava, traduït per en Ferran Ràfols, i em vaig deixar arrossegar.
I he de dir que, aquesta vegada, sí que m’ha agradat la història. Perquè sí. Perquè és estranya, improbable i peculiar. Perquè és curta, àgil i imprevisible. Perquè, si li he de reconèixer una cosa a l’Amélie, és que va a la seva i escriu el que li surt dels nassos. La història de Barbablava és una recreació hàbil i poc convencional del conte tradicional. Això ja ho deveu haver llegit en alguna altra banda. Que és la història d’una noia que lloga una habitació a la casa d’un aristòcrata sonat, també. Que l’aristòcrata està mig penjat d’ella, també. Jo hi vull afegir que els diàlegs són superàgils i molt ben trobats, que el llibre es llegeix d’una tacada i que trobo que la traducció és molt bona. Què és una bona traducció? D’això n’haurem de parlar un altre dia.
Vaja, que és un llibre molt recomanable que m’ha fet repensar l’opinió que tenia de l’autora. Llegiu-vos-el, que no us en penedireu.
L'illa deserta 
No sé què dir-te. També conec gent que l’adora, però penso que és una mica d’extrems, o t’encanta, o et deixa indiferent. El fet que tu hagis canviat de vàndol és esperançador, però ja li vaig donar dues oportunitats amb ‘Estupor y temblores’ i ‘Viatge d’hivern’, i vaig pensar que no em calia llegir més. Però bé, com que són curtets potser m’animi a donar-li una tercera oportunitat en algun moment.
Hehehe… aquest m’ha agradat, però hi ha tantes coses per llegir que no crec que repeteix l’autora… almenys fins d’aquí a una bona temporada!
“Metafísica del tubs” no em va desagradar, però “Higiene del asesino” l’hagués tirat per la finestra. Vull anar amb cura a l’hora d’escollir el tercer. Aquest sembla que té molts números, per basar-se en un conte, on sembla que hi ha misteri, a més d’humor i horror, segons he llegit. I a més curtet. Com en Xexu, potser m’animi jo també.
Si te’l llegeixes, ja em diràs si t’agrada!
A mi m’encanta! Però no té mèrit, jo en sóc fan… 😉
Ja ho sabia…