Feng Tang. Beijing, Beijing.
Traductora: Michelle Deeter.
Amazon Crossing, març 2015.
Versió Kindle, equivalent a 380 pàgines.

Què voleu que us digui? Beijing, Beijing és un llibre fluix. Molt fluix. De vegades em pregunto què fa que la gent es decideixi a fer traduir un llibre com aquest i a compartir-lo amb la resta del món.

Bàsicament, aquest llibre tracta les peripècies de l’autor, Feng Tang, quan era estudiant de medicina. Ell, els seus amics i les seves borratxeres. Ja sabem que quan un relat és autobiogràfic no hi ha trames secundàries, ni intriga ni res d’això, però com a mínim esperem que la vida de “l’autobiografiat” sigui interessant, o traumàtica, o diferent de la nostra,  o alguna cosa per l’estil… Doncs no, això no és el que trobareu aquí. Només les històries d’un noi normal que es dedica a passejar-se per Pequín.

De fet, la distracció principal durant aquestes 380 pàgines ha estat passejar-se per aquesta ciutat. Wangfujing, Dongdan, Haidian… tots han anat passant per davant dels meus ulls i m’han fet recordar altres temps, altra gent. Sí que és veritat que hi ha petites espurnes de la realitat de l’època (anys noranta), com ara eslògans sobre guanyar diners, la visita obligada al mercat de la seda, etc., però això és practicament l’única cosa de bo que té el llibre.

Al final del llibre, l’autor ens explica que aquest és el tercer llibre d’una trilogia sobre la seva vida. Potser no calia dedicar tantes pàgines a explicar-nos-la. Francament, no cal que us el llegiu si no és que us interessen especialment les històries d’estudiants. Jo me l’he llegit sencer perquè volia parlar-vos-en a vosaltres, que si no…