Com dèiem l’altre dia a l’entrada de deures d’estiu de Caràcter xinès, aquest estiu és força atípic i sembla que donarà més espai de l’habitual per llegir. Així, doncs, us vull fer una sèrie de propostes d’estils diferents i (crec) per a tots els gustos. Els enllaços que us poso són de les ressenyes que n’he fet en aquest mateix blog.

Trieu i remeneu!

• Sèrie sobre Salvo Montalbano, d’Andrea Camilleri.
• Sèrie sobre Rocco Schiavone, d’Antonio Manzini.
• The Mirror and The Light, de Hilary Mantel.
• The Nickel Boys, de Colson Whitehead.
• La caja negra. Los perros vuelan bajo, d’Alek Popov.
• Teatro, de Henrik Ibsen.
• L’últim amor de Baba Dúnia, d’Alina Bronsky.

Estiu de color groc

Aquest any el color groc és el rei perquè entren amb força a la meva llista dos policies que he descobert durant el curs que acaba: Montalbano i Schiavone. Com ja hem comentat alguna vegada, a Itàlia les novel·les policíaques no són negres sinó grogues (gialli), i aquests dos personatges són molt coneguts a la seva terra d’origen i, també, a casa nostra.

Estic a punt d’acabar la sèrie dedicada a Montalbano, un personatge que estimo molt per com és i per la llum que hi ha a les seves històries (totes a Sicília). La llista és llarga, però jo us recomanaria Il ladro de merendine o Un covo di vipere. I sempre hi ha l’opció de començar pel principi i llegir-se’ls tots, és clar. Els trobareu en català i en castellà.

Pel que fa a Schiavone, crec que és un digne hereu de Montalbano. En aquest cas, les històries passen a Aosta, l’altra punta del país. Schiavone, encara que té el seu corasonsito, sempre està emprenyat i és molt malcarat. No hi ha dia que no s’enganxi amb algú. A les seves històries, tot i que es manté la importància del grup, diria que la investigació dels delictes té una mica més de pes que a les històries del sicilià. En tot cas, és molt recomanable i jo començaria per la primera història, Pista nera (Pista negra). La trobareu en català i en castellà.

Sa majestat Enric VIII

Quan jo era petita estaven de moda les pelis sobre Enric VIII, el rei més tarat (en la meva modesta opinió) d’Anglaterra. Quantes vegades he vist com tallaven el cap de la pobra Ana Bolena??? Ara ho he pogut llegit amb tots els ets i uts amb la trilogia que Hilary Mantel ha dedicat a Thomas Cromwell, conseller d’Enric VIII. Però no us penseu pas que hi veureu únicament els fets d’aquests dos personatges, no: la trilogia és un retrat a fons de la vida a la cort durant el regnat d’Enric. I no és un retrat gaire favorable a aquest rei, la veritat.

Si només us heu de llegir un llibre dels tres, potser us recomanaria aquest últim, The Mirror and the Light, ja que incorpora elements dels dos llibres anteriors. Si voleu veure l’auge i caiguda d’Ana Bolena, millor el segon (Bring up the Bodies). I sempre podeu começar pel primer, Wolf Hall. En tot cas, són llibres meravellosos, escrits amb una prosa que t’empeny a llegir fins arribar al final. Els trobareu en anglès i en castellà. No sé si s’han publicat en català.

Tanco aquest apartat dient que els dos primers volums van guanyar el Man Booker Prize, i que el tercer és candidat al premi d’enguany. I és que és una obra monumental.

Calaix de sastre

He volgut englobar la resta de propostes en un únic apartat que conté llibres molt diferents entre ells. Per començar, tenim The Nickel Boys, de Colson Whitehead, una obra molt dura, sobretot perquè està basada en fets reals i quan hi penses veus que hi ha molta feina per fer en l’àmbit dels drets de la població negra. Si l’estiu no us dona per llegir-vos-el, penseu que aviat el tindreu en català publicat per Edicions del Periscopi, que ja van publicar El ferrocarril subterrani, del mateix autor, una altra obra brutal.

Continuem amb crítica social, però amb un altre estil. La caja negra. Los perros vuelan bajo atrau des del moment que en veus la portada. I és que els llibres d’Automática Editorial són molt bonics i, sobretot, molt recomanables. És una de les editorials que més cuiden la tria d’obra i de traductor. Aquest cas concret és una sàtira molt bèstia que va directa a la jugular del capitalisme però que tampoc deixa indemne el postcomunisme.

Canviem de tema. Si voleu viatjar fins a terres escandinaves i tirar enrere ben bé 150 anys, trieu Teatro, d’Henrik Ibsen. Aquesta edició de Nórdica Libros és meravellosa, tant des del punt de vista del contingut com el continent: un llibre preciós que no podreu desenganxar-vos dels dits! Hi trobareu un recull de les obres més conegudes d’aquest dramaturg noruec, que han envellit prou bé.

Tanco la llista amb un llibre de fa un cert temps però que m’agrada molt i que recomano a tothom que vulgui una novel·la curta però emotiva, amb inspiració en fets reals: L’últim amor de baba Dúnia, d’Alina Bronsky. Aquest llibre, publicat per l’editorial Les Hores, pren com a origen la vida en un poblet de la zona zero de Txernòbil i és, simplement, una meravella.

I fins aquí les meves propostes per a aquest estiu. Si voleu comentar altres idees, feu-ho als comentaris o a l’Instagram de L’illa deserta. M’agradarà molt veure què proposeu!

Bones vacances!