Entrevista a Antonio Paoliello

Després de la interrupció del 2020, aquest 2021 tornem a publicar entrevista per celebrar el Dia del Traductor. En aquesta ocasió, tornem als orígens i publicarem únicament una entrevista a un expert en xinès. I dic expert en xinès perquè, habitualment, els traductors en xinès solen tenir diverses facetes. I dic tornar als orígens perquè abans que L’illa deserta fos una illa, el blog Caràcter xinès ja existia.

Tornem al tema. Ja ho hem comentat en entrevistes anteriors: és difícil que un traductor de xinès es pugui guanyar la vida traduint únicament textos d’aquest idioma, i encara menys si parlem només de traducció literària. El nostre convidat d’avui també té aquest perfil: es tracta d’Antonio Paoliello, que oscil·la entre el món de la traducció del xinès a l’italià i el de la docència de l’àmbit xinès. Espero que amb aquesta entrevista pugueu conèixer millor el perfil de l’expert en xinès.

Som-hi!

Antonio, moltíssimes gràcies per voler-nos respondre les preguntes d’avui. Com sempre, començarem per la part de la formació, ja que això ens ajudarà a conèixer el teu perfil i les teves activitats. Així, doncs, si parlem de la formació… per què vas triar el xinès? Quan t’hi vas posar estava de moda o vas ser el friqui del grup com jo?

Gràcies a tu, Sílvia, per convidar-me. Estic molt content de poder xerrar de la feina del traductor literari aquí, en un dels meus blocs favorits! Sempre vaig tenir molt clar que volia estudiar alguna cosa relacionada amb l’Àsia Oriental, i especialment amb el món xinès. Als tretze, catorze anys vaig comentar als meus pares que a la universitat triaria xinès i ells van pensar que “Bueno, ja li passarà, la cosa aquesta”… i mira tu, no em va passar i aquí estic, barallant-me cada dia amb el xinès. I així després del batxillerat (a Itàlia se’n diu “liceo”), vaig decidir estudiar xinès i coreà. Em vaig llicenciar en Llengües i Civilitzacions Orientals a la Università degli Studi di Napoli L’Orientale, que en aquella època era una de les poques universitats italianes on es podien estudiar llengües de l’Àsia i de l’Àfrica. A finals dels noranta, el xinès encara no estava de moda (el japonès, sí), així que jo també vaig ser el “rarillo” del grup. 

Aquests estudis universitaris que ens comentes són específicament per a traductors o cobreixen un espectre de vocacions més ampli?

Són estudis força generalistes que cobreixen una mica de tot, des de la llengua fins a les religions, passant per l’arqueologia, la literatura, l’antropologia, però sempre en relació amb la regió geogràfica escollida, que pot ser: Orient Mitjà, Àsia central, Sud-est asiàtic, Àsia oriental, Nord-Àfrica i Àfrica subsahariana. No em vaig formar específicament com a traductor, però a les classes de llengua i literatura de nivell avançat sí que es dedicaven moltes hores a la traducció editorial i a les classes de xinès clàssic també fèiem molta traducció.

Veig que et vas especialitzar en xinès, però, com deies més amunt, també vas fer estudis coreans: vas fer la tesina sobre el bilingüisme de la minoria coreana que viu al nord-est de la Xina i, de fet, vas anar-hi a estudiar. També parles coreà? 

Correcte, em vaig especialitzar en xinès clàssic i modern, però també vaig estudiar coreà com a segona llengua oriental i quan vaig marxar a la Xina vaig escollir anar a la zona que abans es deia Manxúria. Allà em vaig apuntar a un curs de coreà (a banda del típic curs de xinès per a estudiants estrangers) i vaig fer recerca sobre l’educació bilingüe de la minoria coreana, sobretot a la provincia de Jilin. Abans sí que parlava una mica de coreà, però se m’ha oblidat gairebé tot el que vaig aprendre perquè després de llavors ja no l’he fet servir mai més.

Val. Estada al nord de la Xina, bilingüisme coreà… i ara veig que un dels teus camps de recerca és la literatura sinomalaia i la taiwanesa, just a l’altre extrem de l’àmbit d’influència xinesa. Com vas passar d’una cosa a l’altra?

La cosa va ser del tot casual: quan vivia i treballava a Hong Kong anava sovint a una de les biblioteques públiques per agafar llibres en xinès. Un dia vaig agafar una antologia de literatura sinòfona de Malàisia publicada a Taiwan. Me’n vaig enamorar completament i se’m va obrir una porta cap a un món que fins llavors no coneixia i del qual mai ningú m’havia parlat. Després vaig decidir passar una temporada llarga a Taiwan i quan vaig començar el doctorat a la UAB vaig escollir centrar-me en la narrativa sinòfona contemporània de Malàisia per investigar temes relacionats amb la identitat xinesa i les relacions amb les altres ètnies del país.

Entenc, doncs, que tu llegeixes literatura en xinès, literatura que no sempre està traduïda a les nostres llengües. Què hauríem de tenir traduït al català o al castellà, que encara no tinguem? Què ens estem perdent?

Llegir en xinès m’agrada moltíssim, i no només per feina, també ho faig per gaudir de literatura que no trobo traduïda a les nostres llengües. Crec que s’està fent una molt bona feina de difusió de la literatura en xinès tant en castellà com en català, encara que, òbviament, es podria traduir molt més, especialment pel que fa a les literatures en xinès una mica més “perifèriques”, o sigui d’autors xinesos no continentals. M’agradaria que algú traduís al castellà i al català la novel·la Niezi (del taiwanès Pai Hsien-yung), un clàssic de la narrativa LGBTI en xinès, publicada per primera vegada el 1983. Se’n poden llegir traduccions a l’anglès (Crystal Boys), al francès (Garçons de cristal) i a l’italià (Il maestro della notte). 

Pel que fa a la literatura sinòfona de Malàisia, hi ha moltes obres que m’agradaria llegir en castellà o català. Ja vàrem comentar la Ho Sok Fong aquí al bloc. Però també crec que ens estem perdent el Zhang Guixing, un autor molt prolífic, que escriu en un xinès esplèndid i és capaç de fer-nos viatjar a les selves pluvials de l’illa de Borneo. En anglès es pot llegir la novel·la My South Seas Sleeping Beauty.

Continuem per la banda de la traducció, i per això m’agradaria fer esment de la teva faceta de traductor. Fas només traducció literària o també fas traducció d’altres àmbits?

Malauradament la meva activitat com a traductor és molt marginal dins del meu dia a dia professional. Abans sí que traduïa una mica de tot (webs, material promocional, prospectes de medicaments…) i treballava com a intèrpret, però ara, per falta de temps, només em dedico a la traducció literària i a la recerca/docència.

Parlem, doncs, d’un llibre que has traduït recentment, La moglie del mercante e altre donne cinesi, de Xu Dishan. Què ens pots dir del llibre? Més en general: què ens ofereix aquest autor?

Aquest recull de relats va ser una proposta que vaig fer a una editorial de Torí i que, inesperadament, van decidir publicar amb la condició que hi hagués una bona introducció/contextualització i un bon aparat de notes. És una traducció que defineixo com a “filològica”. Xu Dishan va ser molt important i pioner en diferents àmbits de la cultura xinesa moderna, però d’alguna manera va ser silenciat durant molt de temps, probablement per no ser un autor “polític”. Els relats que apareixen al recull mostren l’evolució artística de l’autor i, sobretot, els seus interessos i coneixements: des de la cultura clàssica xinesa fins a la filosofia cristiana, passant pel budisme, l’islam i el sud-est asiàtic. També m’agrada que molts dels seus textos (i tots els relats d’aquest recull) tinguin dones com a protagonistes. 

Has tingut oportunitat de traduir altres llibres? En cas negatiu, t’agradaria fer-ho o prefereixes l’àmbit de la docència?

A part de Xu Dishan, he traduït un relat de Dong Xi que va aparèixer al desembre 2020 a la revista italiana Internazionale. Ara mateix estic traduint una novel·la de literatura sinòfona per a una altra editorial italiana. És una novel·la contemporània, de gran actualitat però amb un punt fantàstic i surrealista. Vaig desitjar moltíssim poder traduir-la, perquè ja l’havia llegida, però no vaig ser jo a fer la proposta. Gràcies a un grup de recerca i de pràctica de la traducció del qual sóc membre, l’Officina Permanente di Traduzione dirigida per Silvia Pozzi (traductora de Yu Hua, Hao Jingfang i Wu Ming-yi, entre d’altres), des de l’editorial em van demanar una prova de traducció. Els hi va agradar i van proposar-me traduir-la. A banda, en aquest moment, també estic traduint (sempre a l’italià) uns relats sino-malais i estic enllestint una proposta per a una altra editorial. 

La traducció m’agrada moltíssim i si pogués em passaria tot el dia traduint, però a Itàlia (i aquí) no es pot viure només de la traducció literària del xinès i per això també sóc professor investigador de llengua, literatura i traducció xineses a la Università di Milano-Bicocca. Com que fer recerca també sempre ha sigut una de les meves passions, no em puc queixar. A més, sovint faig recerca sobre aspectes de textos literaris que en algun moment he traduït o m’hagués agradat traduir.

Dins de l’àmbit de la docència, has impartit assignatures diverses de literatura i de llengua. En tens alguna de preferida? 

La meva assignatura preferida és segurament la de xinès clàssic que vaig impartir durant uns quants cursos a la UAB. És una assignatura que vaig muntar de zero: vaig gaudir moltíssim escollint els textos, presentant els autors i explicant la gramàtica d’una llengua tan diferent no només de les nostres sinó també del xinès modern. I, sobretot, em va donar molta satisfacció veure com els alumnes s’hi engrescaven i acabaven apassionant-se per aquesta llengua. 

Voldria tancar l’entrevista aprofondint en la literatura xinesa. Vist que una de les teves especialitats és el xinès clàssic, ens podries recomanar algun llibre de literatura clàssica?

De la literatura escrita en llengua clàssica m’agraden molt els textos filosòfics com ara el Lunheng de Wang Chong, un pensador força independent de la Xina clàssica. De la seva obra hi ha moltes traduccions a l’anglès i al francès. Però també m’agrada llegir chuanqi d’època Tang. Hi ha, per exemple, un petit recull en edició bilingüe xinès-italià (traducció de Barbara Bisetto) que es diu Il laccio scarlatto i que sempre aconsello a tothom que vulgui apropar-se a la literatura en llengua clàssica. Són històries romàntiques, però també són relats que ens apropen a una Xina molt llunyana no només geogràficament sinó també temporalment. Històries que ens fan comprendre que alguns sentiments són universals i intemporals. 

Això és tot, Antonio. Ha estat una conversa molt interessant que ens ha fet conèixer moltes coses de tu i de la literatura xinesa (jo la primera!). Moltes gràcies un cop més per la paciència. Espero que tinguis un molt bon Dia de la Traducció i que continuïs ampliant coneixements… i traduccions! De moment, llegirem i comentarem La moglie del mercante a la propera entrada de Caràcter xinès.

Una resposta a “Entrevista a Antonio Paoliello

  1. Retroenllaç: La moglie del mercante, de Xu Dishan – L'illa deserta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s