Categoria: Caràcter xinès

Categoria sobre literatura i llengua xinesa. Recull les entrades provinents del blog “Caràcter xinès”, que el setembre de 2018 es va fusionar amb “L’illa deserta”.

A la recherche de Shanghai

On Per sifuroIn 2 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Wang Anyi. A la recherche de Shanghai.
Éditions Philippe Picquier, 2011.
128 pàgines.
Títol original: [desconegut].
Traductor: Yvonne André.

En una paraula: puf. En una frase: no me l’he acabat, i això que era curt.

Em sap greu ser tan negativa, però és que no li he trobat cap mena de gràcia ni atracció. Feia temps que no em passava, d’haver de deixar un llibre a mitges… potser és que me n’esperava una altra cosa. Sense anar més lluny, la comparació entre Shanghai i Pequín m’ha semblat d’allò més “suada” i vista…

Però no tothom ho veu com jo. Si llegiu la ressenya de Telerama, veureu que sembla que haguem llegit llibres diferents.

No sé, de vegades em fa la impressió que determinats autors estan sobrevalorats. És ben bé allò de “cria fama i posa’t a jeure”. I, en el cas concret dels autors xinesos, sembla com si “algú” (editorials, agents que venen drets de traducció?) hagi decidit que determinades persones són escriptors fantàstics pel simple fet de ser xinesos, exòtics…

Si ho recordeu, ja no em va agradar La canción de la pena eterna, que també us he resumit al bloc. I si visiteu aquesta entrada també veureu que hi ha un comentari d’un visitant que hi estava d’acord. Si, tot i així, voleu comprar-lo, el trobareu a Amazon, i a la web de l’editor hi ha un extracte en pdf.

La pregunta, doncs, és: Wang Anyi està sobrevalorada? Us agrairé els comentaris… 🙂

El sueño de la montaña del oro

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinès2 comentaris

Zhang Ling. El sueño de la montaña del oro.
Ed. Destino, 2007.
Traductor: Javier Altayó.
685 pàgines.
Títol original: 金山. Gold mountain blues.


Bé, com ja us deia fa uns dies, a les recomanacions per a Sant Jordi, aquest llibre enganxa molt. I des de bon principi, cosa que no passa amb totes les novel·les llargues (ara mateix m’estic llegint 2666, de Robert Bolaño, i trobo que li ha costat força agafar ritme).

Ja us vaig avançar que la història parla de diverses generacions d’una família del sud de la Xina els fills de la qual, sistemàticament, emigren al Canadà. Els homes marxen i les dones es queden, i sovint passen anys i panys sense veure’s: tot just una trobada de tant en tant per engendrar un altre fill, que també acabarà emigrant a la muntanya de l’or.

D’històries sobre el medi rural i la relació entre pares i fills n’hi ha moltes, tant en xinès com en altres llengües. El que fa especial aquesta és que també tenim la possibilitat de “veure” què fan els emigrants, els que s’instal·len a les ciutats “acabades d’estrenar” del Canadà de principis de segle XX. Veiem com els emigrants xinesos van treballar en la construcció de les línies ferroviàries, i també és molt interessant veure les reaccions de la població “local” (i ho poso entre cometes perquè, realment, no tinc clar qui pot dir que sigui “local” d’un país poblat amb emigrants estrangers… no?) davant l’activitat econòmica xinesa: el rebuig, les reaccions violentes…

En aquestes 685 pàgines hi cap tot: amor, enyorament, nostalgia, problemes, alegries… i, no obstant la llargada, no es fa pesat. De fet, trobo que les connexions entre les diverses històries estan molt ben fetes, i salta amb facilitat endavant i enrere en el temps i també d’una banda a l’altra de l’oceà. La lectura és molt fluida, i d’això en té bona part de “culpa” la traducció de Javier Altayó: redacció elegant, vocabulari precís, sintaxi adequada, cap fragment que “rasqui” o deixi veure errors de traducció… 

Tot plegat contribueix a fer-te relaxar i gaudir de la lectura, cosa que no sempre em passa quan llegeixo obres traduïdes: segur que és deformació professional, però estic farta de trobar-me llibres (que no són barats) i que costa llegir de tan mal escrits que estan o de tan evidents que són les errades de traducció. Si en voleu veure un exemple clar, només cal que us llegiu el comentari que vaig fer sobre L’esperit del llop.

En resum: un llibre molt recomanable i un bon regal per al dia de la mare… 😀

La collita de Sant Jordi

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacions2 comentaris
Una altra vegada, com els darrers cinc anys, m’havia agafat festa. Tot un matí i part de la tarda per fer una ullada a les paradetes, ensumar les floretes i fer les meves compres. El dia pintava bé, sol i airet, un passeig per rambla Catalunya…
Llàstima que al final no vaig poder-me passejar tant com volia. Un imprevist i, també, la gran quantitat de gent que feia el mateix que jo, no van permetre que la jornada fos tant productiva com és habitualment… (i potser també hi va tenir a veure que ja havia fet una petita operació llibraire PreSantJordi a Roma… ah, quines llibreries, a Roma! quins llibres amb descomptes!). 
O sigui que al final no n’he comprat cap dels que us vaig recomanar (de fet, alguns tinc previst comprar-los en format ebook, o sigui que feien de mal comprar per Sant Jordi). Però bé, la collita, tot i que reduïda, sembla que promet. Mireu què vaig trobar:
El primer és Anys de prosperitat, de Chan Koonchung, traduït per Xavier Pàmies i publicat per La Campana. Aquest llibre me’l va recomanar ja fa temps la Mireia Vargas (no us perdeu el seu bloc, 沟通 = comunicar), i espero poder-vos-el comentar ben aviat.
I l’altre, que de fet vaig trobar en una ràtzia PostSantJordi ahir a la tarda, és Las flores de la guerra, de Yan Geling, amb traducció de la Nuria Pitarque i edició d’Alfaguara. També en tindreu el comentari al bloc tan aviat com me’l llegeixi.
I encara tinc pendent de comentar-vos dos llibres: El sueño de la montaña del oro i A la recherche de Shanghai… 
Sembla que se m’acumula la feina. 🙂
I vosaltres, què vau comprar? Teniu el camp de comentaris tot per a vosaltres…

Idees per a Sant Jordi

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacionsDeixa un comentari

Arriba Sant Jordi, i molts de vosaltres us voldreu comprar llibres (sí, jo també!). Per Reis ja vaig publicar unes quantes idees per a la vostra llista, que podeu recuperar fent clic aquí. Ara us hi afegeixo alguna obra més, mirant de no repetir-me. 🙂

Aquí va la llista:

  • Zhang Ling. El sueño de la montaña del oro. Ediciones Destino, SA, 2012. Traducció de Javier Altayó.
  • Mo Yan. Rana. Editorial Kailas, 2011. Traducció de Yifan Li (per confirmar).
  • Yan Lianke. Dream of Ding village. Grove Press, 2011. Traducció de Cindy Carter.
  • Ha Jin. Nanjing Requiem: a novel. Pantheon, 2011. 
  • Ha Jin. War Trash. Vintage, 2005.

Confesso que els únics llibres d’aquesta llista que he llegit són els dos primers. En tinc opinions diferents.

El primer de la llista, El sueño de la montaña del oro, és molt bo. Enganxa des de la primera pàgina. I part del mèrit el té la traducció, de Javier Altayó, que és molt fluïda i no deixa entreveure discrepàncies amb l’original (no és fàcil trobar traduccions que “no rasquin”). L’argument, sòlid, fa referència a una família d’emigrants xinesos que manté una branca a la vil·la natal i l’altra al Canadà. No us en dic res més perquè ben aviat tindreu el comentari al bloc. Només us puc dir que us el recomano molt, i que si heu de fer un regal (o fer-vos-el a vosaltres mateixos) per Sant Jordi, aquesta és una molt bona inversió. 🙂

Pel que fa a Rana, de Mo Yan, el mateix Javier Altayó és qui em va comentar que Kailas l’ha publicat en castellà. Segons diuen a la web de la Casa del Llibre, aquesta traducció s’ha fet directament del xinès, però no s’especifica qui l’ha feta (en un altre bloc he trobat que l’ha traduït Yifan Li… traducció inversa??? Us agrairé comentaris sobre aquest tema). Jo me n’he llegit la versió francesa, que trobareu comentada aquí. Ja us aviso que Mo Yan té una temàtica força concreta, o sigui que no espereu grans innovacions…

Tot i que fa molt de temps que el tinc a la llista, encara no he llegit Dream of Ding village, de Yan Lianke, però sí que he llegit alguna altra coseta d’aquest autor que m’ha sorprès favorablement (Les jours, les mois, les années). A més, aquest llibre ha guanyat el Man Asia Literary Prize 2010, justament amb la traducció que us recomano, de Cindy Carter (ho trobareu, per exemple, a Amazon, que també ofereix la versió digital per a ebook).

De Ha Jin també n’he llegit alguna cosa, i m’ha deixat un bon regust. Per això tinc pendent dues obres seves, Nanjing Requiem: a novel i War Trash. Totes dues toquen temes punyents de la història recent xinesa: la massacre de Nanjing i els presoners de guerra de la guerra de Corea. Si us agrada l’opció digital, trobareu totes dues obres a Amazon.

Le chantier

On Per sifuroIn 2 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Le chantier. Mo Yan
Éditions du Seuil, 2007.
Traductora: Chantal Chen-Andro.
214 pàgines.
Títol original: 筑路.

Acostumada a llibres força més llargs d’aquest autor, aquest m’ha sobtat per la concisió i la intensitat. Le chantier cobreix un breu període de la vida d’un grup d’homes condemnats a construir una carretera (d’aquí ve el títol) en una zona rural, i el llibre tracta més a fons les facècies d’uns pocs d’aquests peons.

Tenim en Yang Liuju, que arriba a l’obra després d’haver fugit del seu poble a causa d’un assumpte obscur dins d’una tomba (si us en dono més detalls, us xafo la intriga) . També hi ha en Sun Ba, protagonista de la tragèdia que trobem cap al final del llibre. I en Liu, el cuiner, que es pensa que una pagesa de la zona és la seva filla i no té un bon final. I en Lai Shu, que s’obsessiona amb els diners i no queda clar com acaba…

Hi ha un fil narratiu que els uneix, que és la vida que menen a l’obra, però en realitat aquesta convivència només és una excusa per explicar-nos les històries i les misèries de cadascun. Si, tot són misèries: un entorn pobre, amb poques possibilitats de prosperar i millorar el modus vivendi, si no és fugint a un altre lloc.

Com he dit al principi, aquest llibre és molt diferent d’altres de Mo Yan: la intensitat de la novel·la el fa ràpid de llegir. No pots parar. En canvi, trobo que altres obres seves són excessivament llargues i solen tractar d’un mateix tema amb poques variacions. No és que en aquet cas el tema sigui radicalment diferent (de fet, toca la vida a les zones rurals xineses, com en altres casos), però l’enfocament no té gaire a veure amb altres obres seves, com ara Las baladas del ajo o Quarante et un coups de canon. Si en voleu llegir una altra ressenya, feu clic aquí.

En resum, un llibre molt recomanable. I, també, una pregunta: com és que es tradueixen tantes obres directament del francès al xinès? Per què no passa el mateix amb el castellà i el català?