Des d’Irlanda, amb amor

BI-July_August2016-coverAquest juliol hem estat uns dies al sud d’Irlanda. Allà, “the grass looks greener on the other side” no s’aplica. Tot és verd. Fins i tot és verda la revista literària que m’he comprat per investigar una mica el panorama abans de fer les compres de rigor.

La revista és The World of Irish Books, i m’ha permès veure quines novetats hi ha, quins festivals es fan, quins premis es donen… i n’hi ha molts, de premis i festivals! Us faig un resum de tot plegat.

Premis, premis, premis

Tot i que no és irlandès, un premi destacat és el Bailey’s Women Prize for Fiction, que com diu el nom està pensat per a dones que escriuen ficció. Aquest any hi optaven dues autores irlandeses: la Lisa McInerney, amb The Glorious Heresies i l’Anne Enright, amb The Green Road. Me’ls he llegit tots dos i he de dir que prefereixo el primer, amb molta diferència (sí, aviat us en parlaré). Al final, els jutges m’han donat la raó i han donat el premi, 30.000 lliures “de res”, a la Lisa McInerney.

Un altre premi destacat, amb un import molt bèstia (100.000 euros!), és l’International Dublin Literary Award (anteriorment Premi IMPAC), que premia una obra de ficció publicada en anglès, incloent obres traduïdes. En edicions anteriors, el van guanyar Gerbrand Bakker i Kevin Barry, que en català ha publicat Raig Verd. Aquest any hi havia obres com A Brief History of Seven Killings, que ja va aconseguir el Man Booker Prize 2015, i Lila. Tots dos els hem comentat anteriorment. Entre els finalistes també hi havia Your Fathers, Where Are They? And the Prophets, Do They
Live Forever?
de David Eggers (eps! a finals de juliol publica llibre nou!) i Family Life, d’Akhil Sharma, que és qui es va acabar enduent el premi i estava a totes les llibreries de Cork que vaig visitar.

Tanco la llista amb el Kerry Group Novel of the Year Award, un premi que no pot competir amb els anteriors en import, però que és una bona etiqueta per enganxar al llibre. Entre els competidors hi havia (again) The Green Road, d’Anne Enright, The Blue Guitar, de John Banville, Beatlebone, de Kevin Barry i The Little Red Chairs, d’Edna O’Brien. El que tenia més presència a les llibreries és aquest últim, però el que ha acabat guanyant el premi és el primer, que a mi tampoc no m’ha semblat tan bo. Curiositat sobre aquest premi: un dels jutges era Gerbrand Bakker, un dels top 10 d’aquest bloc, i ja he tingut a les mans June, que ja s’ha pulicat en anglès. No he estat capaç de comprar-lo: val la pena esperar que surti en català (Raig Verd?).

Party, party, party?

Festival és igual a festa? No sempre. En aquest cas, veig que els certàmens literaris tenen una presència important a Irlanda, i alguns tenen un component formatiu important. No tot és lúdic.

M’ha vingut a la mà el catàleg del festival literari de West Cork, que se celebra a Bantry del 17 al 23 de juliol (encara hi sou a temps!). En aquest festival, a més de les típiques xerrades amb autors, hi ha tallers i seminaris sobre escriptura: com escriure poesia, com escriure per a nens, autopublicació… Per a mi, l’activitat estrella és una xerrada amb en Nick Laird i la Zadie Smith. Uau!

I què més hi ha, a Cork?

Llibreries molt boniques i completes. Cork és una ciutat de 130.000 habitants, i al centre hi ha 4 llibreries “normals” i dues de temes eclesiàstics. Nosaltres vam visitar les quatre primeres, i us en parlarem la setmana que ve.

La setmana que ve? Sí! Com que s’acosta l’estiu, farem un esprint i tindreu una publicació a la setmana fins a finals de juliol i tancarem el mes amb l’esperada llista de deures. De moment, us deixo una foto de les meves compres d’aquests dies…

CompresCork

Un amor que destruye ciudades

chang_amor que destruye ciudadesEileen Chang. Un amor que destruye ciudades.
Traductores: Qu Xianghong i Anne-Hélène Suárez.
Editorial: Libros del Asteroide.

S’acaba de publicar Un amor que destruye ciudades. I l’havia de llegir, és clar. No es tradueix l’Eileen Chang al català i al castellà cada dia, simultàniament. Tot i que sempre tiro cap a casa i compro en català, aquest cop m’he decidit per la versió castellana, publicada per Libros del Asteroide amb traducció d’Anne-Hélène Suárez i Qu Xianghong. Per què? Doncs perquè l’Anne-Hélène és una de les traductores més solvents del panorama de la traducció del xinès i feia temps que no li llegia res. Aquest cop ens arriba amb la col·laboració inestimable de la Qu Xianghong, un valor segur.

Pel que fa a la versió catalana, l’ha feta la Carla Benet, una traductora jove que ja ens va agradar amb la traducció de El passat i els càstigs, de Yu Hua, publicada per Males Herbes. En aquesta ocasió, els valents que han publicat l’obra d’Eileen Chang han estat Club Editor. De fet, a Catorze hi podeu trobar un dels dos relats que integren el volum.

Com deia, aquest llibre conté dues històries. La que li dona el títol, “Un amor que destruye ciudades”, i “Bloqueados”. Personalment, trobo que la primera comença bé, a Shanghai, en un entorn familiar on hi ha una divorciada que tothom veu amb mal ull i que lluita per fer-se independent. La història promet, però després degenera en una mena d’historieta rosa que no va enlloc. Al final ho salva una mica. De tota manera, a mi m’agrada més la segona història, “Bloqueados”, que descriu una escena en un tramvia que queda bloquejat al carrer enmig d’un avís de bombardeig.  La narració és lúcida i ens ofereix un retrat molt afinat de l’escena, tant dins com a fora del tramvia. Una història de les que m’agraden, que reflecteixen un període curt de temps però ric en detalls. De tota manera, no és de les coses que més m’ha agradat darrerament, tot i que Chang té una legió de seguidors.

Com sempre, Libros del Asteroide ens ofereix l’edició cuidadíssima característica dels seus llibres, i aquest és un factor que cal tenir en compte. Els llibres que no són macos, ja no els compro en paper.

Són memòries d’Àfrica, Stalker?

motorsoulFinalment, m’he llegit Motorsoul. Confesso que no m’agradava gaire la portada i que el pseudònim que ha fet servir l’autor, Stalker, em va frenar una mica. Un stalker és algú que assetja, que molesta una altra persona.

També em feia por que el llibre estigués ple dels tòpics habituals sobre l’Àfrica.

Al final, però, he fet confiança a Raig Verd, ja que la gran majoria de llibres que els hi he llegit m’han agradat. Ja sabeu que jo, quan no tinc referències de l’autor, em refio de l’editorial o el traductor, si n’hi ha.

I ben fet que vaig fer. Motorsoul és una compilació de quatre novel·les curtes sobre quatre aspectes de la vida a l’Àfrica que coneixem d’oïdes: una expedició per matar rebels, un ex nen soldat que viu amb una dona infectada amb VIH, l’atracament d’un autobús i un atac contra una església plena de refugiats en el gran desastre de Ruanda-Burundi.

El llibre es divideix, doncs, en aquestes quatre grans parts que, al seu torn, s’estructuren en 8-9 capítols. Cada història és, en sí, completa, tot i que no busca explicar-nos tota una història des del principi fins al final, sinó que ens fa veure un període relativament curt de la vida dels protagonistes i, a partir d’aquí, ens deixa entrellucar passat i futur.

La redacció és àgil i molt correcta, amb un parell de detalls que m’han fet pensart que, potser, el corrector ha tingut poca feina: no tots els autors volen que els corregeixin la feina. No sé si és el cas.

La gran incògnita, però, és qui punyetes és l’autor. Segur que molts de vosaltres també ho voldríeu saber. Perdoneu, però algú ho havia de dir. Jo tinc algunes sospites. No pot ser qualsevol, ja que sembla que l’autor té un coneixement força profund de la realitat africana, com si el que escriu fossin les seves memòries d’Àfrica. Això ja en descarta uns quants. També em xoca el rigor pràcticament científic amb què ens presenta un glossari al principi de cada història: en alguns moments, tot i que les històries deuen ser ficció, veiem que al darrere hi ha una base real i que sembla que estiguem veient un documental. Vocació d’estudiós? Quants autors hi ha a Catalunya que coneguin l’Àfrica? Més dels que ens pensem, segur. Però jo tinc el meu candidat. Si algun dia feu una porra, aviseu-me.

En definitiva, és un llibre que val molt la pena que llegiu aquest estiu que tot just comença. No direu que l’entorn que retrata no és adequat: la sabana, la vegetació tropical, la calor…

El tindreu entre les meves recomanacions d’estiu, no ho dubteu.

Les dones de Herbjørg Wassmo

dina-wassmoM’he llegit Le livre de Dina (El llibre de Dina, vaja), de Herbjørg Wassmo, i tot i que està bé tampoc és tan tan brillant…

Wassmo retrata dones fortes. Són fortes perquè l’entorn els obliga a ser-ho, però en aquest cas crec que ha anat massa enllà. La Dina és un ésser marcat per la tragèdia des de ben petita, ja que causa la desgràcia de casa seva. A partir d’aleshores, creix com un animaló salvatge entre criats i familiars i, als setze anys, es casa amb un vidu que ja té fills (naturals i adoptius).

A partir d’aquí, l’autora ens ensenya una protagonista tan salvatge com l’espai natural on viu, una granja a mig camí entre Bergen i Tromsø, a la freda Noruega del segle XIX. I ella és la mestressa de tot i imposa la seva voluntat sense tenir gaire en compte la dels altres, sense mostrar amor ni pietat per ningú. Aquesta és una història dura i obsessivament fixada en la Dina, i no trobo que sigui la millor d’aquesta autora.

Què és el millor que ha escrit Wassmo? Segurament la Trilogia de Tora, que podeu llegir en la magnífica edició de Nórdica Libros (i que també podeu comprar per parts). En una entrada anterior us n’he parlat: trobo que està molt molt bé. Hi trobareu la història d’una noia en tres fases de la seva vida, i que passa de ser una nena “abusada” pel padrastre a una dona forta que se sap buscar la vida. Cal destacar el retrat que Wassmo ens fa de l’entorn on viu la noia. Una descripció crua i freda que també trobem a Cent ans, una magnífica obra que podeu llegir en francès.

En definitiva, si voleu llegir un llibre de Herbjørg Wassmo, crec que Le livre de Dina no és la millor. I, si teniu dubtes per triar, tingueu en compte que Nórdica sol oferir les millors versions d’obres escandinaves, tant pel que fa a la traducció com al format. I no, no tinc comissió.

 

Tora, Tora, Tora!

tora_wassmoVaig començar aquesta història fa molt i molt de temps, i no us en volia parlar fins que m’hagués llegit la trilogia sencera. Però no hi havia manera de trobar el moment de llegir-me el tercer llibre. Un dia, però, vaig veure que Nórdica Libros organitzava un concurs per celebrar el seu desè aniversari. El premi era un lot de llibres, bosses de tela… i em vaig decidir a participar-hi, tot i que mai no em toca res.

I em va tocar. El premi va ser el tercer volum de la trilogia de Tora, el que em quedava per llegir, un llibre de Pirandello (que tocarem més endavant) i dues magnífiques bosses de roba de tipus tote.

Per començar, ens situarem. “La història de la Tora” la va escriure Herbjørg Wassmo, una de les autores noruegues més conegudes, i en castellà l’ha editat Nórdica Libros, que la presenta en aquests tres volums:

Cadascun recull moments diferents de la vida de la protagonista: infantesa, primera adolescència, adolescència tardana i joventut. Així, doncs, veurem que la protagonista passa de ser una nena poruga que no controla res del que li passa a ella i al seu volant a convertir-se en una dona segura d’ella mateixa, tot i que sempre hi ha alguna cosa que no pot deixar enrere.

Les descripcions de Wassmo, en especial les del poble i del lloc on viu la Tora, són riques i clares. De fet, és com si estiguéssim veient una pel·lícula. Els ambients rònecs, grisos, freds… són una constant en la història.

Ara bé, la Tora no ve sola, sinó que va acompanyada d’una sèrie de personatges: la seva mare, vençuda per la vida, el seu padrastre, en Henrik, que serà una presència constant i malèvola, la tieta Rakel, optimisme i energia en estat pur, i l’oncle Simon, un home bo que sempres està a punt per ajudar.

I tot aquest pack el trobareu en la magnífica edició que, com és habitual, ens regala Nórdica Libros, amb traducció de Cristina Gómez Baggethun. Val la pena que li reserveu una mica de temps i us llegiu els tres llibres. Si pot ser, d’una tirada.