Categoria: Llibres

Una altra Corín Tellado

On Per sifuroIn 2 estrelles, LlibresDeixa un comentari


rosa

Avui toca parlar de Rosa candida. Com us podeu imaginar veient el títol d’aquest entrada, trobo que és una historieta rosa que segueix una mica la línia de les que va escriure la Sra. Tellado. No us perdeu la web d’aquesta escriptora espanyola, que he trobat per atzar. Ah, i si us va el tema, que sapigueu que ara podeu llegir-vos els seus llibres en format electrònic (ostres, això ha sigut la sorpresa del dia).

Bé, torno al llibre que us comentava, Rosa candida, d’Audur Ava Olafsdottir. Si voleu llegir-ne un resum, feu clic aquí per anar a la pàgina que li dedica Alfaguara. A l’hora de la veritat, no m’ha semblat un llibre tan magnífic, poètic i exòtic com diu Alfaguara. I, de fet, ells no són els únics que la deixen bé. Només cal que feu una cerca ràpida al Google per veure que aquest llibre compta amb bastants adeptes… deu ser que no és ben bé el meu tema preferit… Per a mi, tot el que hi surt està agafat per les puntes, forçat i massa ensucrat. Culpa del traductor? No ho crec: el traductor difícilment toca coses de l’argument…

Jo, posats a triar autors “vinguts del fred”, prefereixo els que escriuen obres amb més acció. En definitiva, si em preguntéssiu quin llibre dels que he llegit el 2012 no us recomanaria, seria aquest.

Lectura electrònica: Kindle

On Per sifuroIn 5 estrelles, Llibres5 comentaris

Fa temps que volia parlar-vos d’aquestes eines fantàstiques que són els llibres electrònics. Jo tinc un Kindle (Amazon) des de fa tres anys, i és una de les millors compres que he fet mai. Ara han millorat (encara més) el disseny, i la veritat és que dóna gust llegir amb un dispositiu que et permet fer un munt de coses que et faciliten molt la vida. Tot i que jo només conec el meu aparell, crec que la majoria de coses que us comento tot seguit serveixen per a la majoria de llibres electrònics.

  • És més fàcil llegir llibres “totxos”: si sou dels qui sempre aneu amb un llibre a sobre i ara us voleu llegir Guerra i Pau, segur que us serà més pràctic fer servir un ebook. Pesa força menys. 🙂
  • Ja no cal que marxeu de casa perquè els llibres us l’ocupen tota: hi ha llibres que no aporten gran cosa a la decoració de les parets, i potser ja en teniu prou de llegir-los en versió electrònica.
  • La majoria de llibres electrònics són més barats: sí, el preu es podria millorar, però en alguns casos el preu baixa pràcticament a la meitat de les edicions “no-de-butxaca”.
  • Podeu triar la mida de la lletra, i també l’amplada entre línies o el tipus de lletra.
I ara ve la part del Kindle, que no sé si es pot aplicar a altres aparells:
  • Podeu fer cerques directament al diccionari. Això és especialment útil si voleu llegir en idiomes que no domineu al cent per cent: podeu fer cerques en diccionaris monolingües d’alemany, anglès, castellà, francès, italià, japonès, portuguès i… feu sonar els tambors… XINÈS!!!! Sí, ara ja incorpora el diccionari en xinès! (Això deu voler dir que aviat podrem comprar també llibres en aquesta llengua :-).
  • Podeu comprar llibres en diversos idiomes: més o menys, els mateixos que cobreixen els diccionaris, tot i que em sembla que depèn una mica d’on tingueu registrat el Kindle.
  • Si també llegiu en altres aparells mòbils (iphone o telèfon intel·ligent, ordinador, ipad) podreu sincronitzar la vostra lectura de manera que quan obriu qualsevol dels dispositius anireu a parar just allà on estàveu. Molt útil si et fa mandra agafar el llibre només per dues parades de metro, tot i que heu de tenir 3G o sincronitzar en una wifi.
  • A Amazon us fan una còpia en línia de tot el que contingui el vostre Kindle: llibres, documents que us envieu… tot el que pot entrar allà pot estar al “núvol”. Una còpia de seguretat gratuïta.
En resum, un aparell fantàstic. Si us agrada la comoditat de comprar en línia, directament a la llibreria i sense haver de fer conversions, us recomano qualsevol dispositiu vinculat a una llibreria (Kindle o Nook, per exemple). Si sou dels que preferiu aconseguir els llibres i després traspassar-los al vostre dispositiu fent servir alguna mena de software per organitzar la vostra biblioteca digital, us recomano que en compreu un de “lliure” (a la FNAC en trobareu uns quants).

I no em digueu que només us agrada llegir en paper: una cosa no mata l’altra. Hi ha llibres que, perquè tenen una presentació acurada, o perquè són clàssics que voleu tenir a la prestatgeria, sempre preferireu llegir en paper. Un exemple que he llegit recentment és Victus. Però creieu-me: hi ha molts llibres que, un cop llegits, a la prestatgeria hi faran més nosa que servei…

Teniu un llibre electrònic? Expliqueu-me la vostra experiència deixant un comentari en aquesta entrada!

Sexe, droga i… superficialitat

On Per sifuroIn 2 estrelles, LlibresDeixa un comentari

dos_monstruosAquesta vegada, Boris, no m’has enganxat. Després de Villa Diamante i de Y de repente fue ayer, dues novel·les que em van fer descobrir un autor molt més mesurat que no pas el personatge que tots coneixíem de la televisió, llegir Dos monstruos juntos és, gairebé, una pèrdua de temps.

Per a mi, es tracta d’una història superficial que ens presenta la vida desenfrenada dels dos protagonistes. Estafadors, vividors… una parella sense gaires escrúpols (sobre tot ella) que aconsegueixen tot el que volen. Dues persones que podrien ser de les que apareixen a les revistes del cor: “Patricia maravilla en Londres con un fantástico vestido de xxx en la presentación de su nuevo restaurante”, “Alfredo seduce a la jet set neoyorkina con su amplia sonrisa”. I coses per l’estil. La història, plena de festes, droga, alcohol, avions privats, blanqueig de diners, estafes i similars, em sembla buida i sense objectiu (de fet, el final tampoc queda molt clar… ). Si la comparem amb les dues novel·les que cito més amunt, la veritat és que Dos monstruos queda força mal parada.

De tota manera, trobo que Boris Izaguirre és massa intel·ligent per no tenir una segona intenció, o sigui que m’he quedat amb el dubte de quin propòsit tenia realment: potser volia que, al final, em quedés amb aquesta sensació d’haver llegit una història banal? potser també volia que els protagonistes em fossin antipàtics? volia ridiculitzar la jet-set? Si aquest era l’objectiu, trobo que li ha faltat una punta de mala llet.

Que vénen els Reis!

On Per sifuroIn LlibresDeixa un comentari

Xit, xit… tots a dormir! Que vénen els Reis i si us troben desperts no us portaran res!!!!!

I ara… encara no heu fet la carta? Doncs espavileu-vos o acabareu amb un d’aquells llums verds que regalen a les pel·lícules i que ningú no vol. Avui us donaré unes quantes idees. 🙂

Tot seguit teniu una llista de llibres que m’han agradat molt. L’ordre en què us els presento no significa res: tots són d’estils diferents i tots m’han agradat prou per recomanar-vos-els.

Ja us ho deia: són diferents.

En el cas d’El redemptor, em va agradar l’embolic de la trama, les connexions entre personatges, el ritme accelerat… em va agradar tant, que ara tinc al punt de mira una altra obra de Nesbo (Headhunters). Pel que fa a Victus, ja us en vaig donar la meva opinió fa uns dies. Olvidado Rey Gudú me’l vaig llegir fa tants anys que me’l tornaré a llegit aviat. El record que en tinc és molt dolç i, per a mi, és un clàssic en la línia de Momo (de Michael Ende, us en recordeu?).

En el capítol de novel·les que parlen de comunitats petites de gent, destaco L’edifici Iaqubian (del mateix autor de Chicago). Em va agradar moltíssim, i és una bona manera de conèixer una comunitat de veïns del Caire i com viuen.

Sobre Les veus del Pamano no sé pas què us puc dir que encara no us hagin dit. Quin neguit, quina ràbia, quina incertesa fins al final… per a mi, molt millor que Jo confesso…

He deixat per al final El zoo d’en Pitus, una de les petites joies de la nostra literatura que mai no em cansaré de recomanar a grans i a petits. Una història molt humana que parla dels valor de l’amistat i de la col·laboració per aconseguir fins comuns, al mateix temps que recorre a la imaginació infantil per aconseguir l’objectiu. I, és clar, les il·lustracions de la Pilarin Bayés són mitja novel·la. Hi ha llibres que deixen marca.

Bé, aquests són els llibres que us volia recomanar per als Reis d’enguany. I si això us sembla massa conegut, o si teniu curiositat per altres literatures, us convido a visitar el meu altre bloc, Caràcter xinès, on podreu veure la llista de Reis per als amants de la literatura xinesa. 😀

Bones festes a tothom, i llegiu molt!

Gent dolenta

On Per sifuroIn 3 estrelles, LlibresDeixa un comentari

M’acabo de llegir La història d’Edgar Sawtelle, amb una traducció impecable de Josefina Caball. Que com sé que és impecable? Doncs perquè, llegint-la, no he trobat errades lingüístiques i tampoc hi ha coses que “rasquin”, passatges que et facin pensar “què coi hi devia dir en anglès?”. Per cert, si us llegiu la ressenya de l’enllaç que us he posat, tingueu en compte que l’ha fet l’editorial. 🙂

Dit això, parlem de la història: típica història d’adolescent (aquest, sord-mut) que viu en una zona rural i s’escapa de casa; l’autor s’esplaia bastant en el trajecte que fa amb els seus gossos. Bé, aquesta és la part “suada” de l’argument. Però mirem què passa abans que el noi decideixi tocar el pirandó.

L’Edgar viu en un entorn bucòlic: pare, mare i una gran quantitat de gossos, que crien, ensinistren i venen. Fins aquí, tot va bé. Però un dia torna el seu oncle i tot es torça… no us puc dir gran cosa sense explicar-vos massa la història, però sí que us diré que l’oncle és una de les persones més dolentes i amb més males intencions que he vist últimament en un llibre. I el fet que el noi sigui sord-mut acaba sent determinant per al seu pare… un drama!

A partir d’aquí, el noi ha de marxar. Però al final torna i… us ho haureu de llegir si ho voleu saber. No és un final super-sorpresa, però tampoc és previsible del tot.

Podeu trobar el llibre en edició de butxaca per només 12,95 euros. Per aquest preu, val la pena.