Categoria: 4 estrelles

Molt bo. Val la pena!

Joel Dicker a la recerca de l’autèntic Quebert

On Per sifuroIn 4 estrelles, Llibres5 comentaris

QuebertAvui parlarem d’un llibre que ja fa temps que volta: La veritat sobre el cas Harry Quebert, de Joël Dicker. Diuen que val més tard que mai, i en aquest cas és ben veritat. No me l’havia llegit per aquella mania que tinc jo: “massa bombo, res de bo”. Però aquet estiu, en la meva peregrinació habitual per les llibreries dels llocs on vaig de vacances, vaig trobar una edició de butxaca, barateta bareta, i no m’hi vaig poder resistir.

Doncs res, me’l vaig començar i… no el vaig poder deixar fins que me’l vaig acabar. Una de les coses que enganxa és una de les més tontes del món: la numeració dels capítols és inversa, del 40 a l’1, i sembla que estiguis escoltant “Los 40 principales” i no pots parar fins que arribes al número 1. “Tu y yo lo sabíamos”, que deia aquell.

És una història amb ganxo, amb dosis mesurades d’intriga i embolics, que tracta sobre un cas antic, ja classificat, que amaga molts interrogants. Quan detenen en Harry Quebert, un exestudiant seu s’encarrega d’investigar i remenar la història, que havia passat en un poblet petit, Aurora, situat a Nou Hampshire, als Estats Units. L’autor combina els fets actuals amb flashbacks que van destapalnt aspectes de l’afer que la policia no coneixia i que, en certa manera, matisen l’assassinat comès. Tothom s’hi veu involucrat, d’una manera o una altra.

Segur que ja heu llegit altres ressenyes sobre aquest llibre i que no us he descobert res de nou, però deixeu-me afegir alguna cosa més. La part amorosa la trobo extremadament cursi i típica, un home gran que s’enamora d’una noia jove (no tan innocent com semblava), i només la justifico perquè és el que serveix d’excusa per a la resta, que realment està molt bé. També destaca en Marcus Goldman, que és un bluf com a escriptor, i, sobre tot, dos personatges molt ben desenvolupats que em recorden en certa manera l’Enid de The Corrections, de Jonathan Franzen. La que s’endú la palma és la mare d’en Marcus, una “grunyona” infatigable que es fica en tot (fantàstiques, les converses per telèfon amb el seu fill), i la Tamara Quinn, la propietària del cafè..

La resta està ple de personatges  que no són tan bons o tan dolents com sembla, tot ple de veritats a mitges, tot de cirumstàncies que ens porten a un desenllaç ineperat, amb una revelació sobre la noia assassinada que no us puc fer, però és que és molt important per al desenvolupament.

En resum, doncs, si encara no us l’heu llegit, feu-ho. Us agradarà. El podeu inclouore a la vostra llista de Reis.

Sí. Aviat haurem de fer la nostra.

Seven killings: Marlon James, Man Booker Prize 2015

On Per sifuroIn 4 estrelles, Llibres10 comentaris

History_of_Seven_KillingsAvui tocar parlar de A brief history of seven killings, de Marlon James, que a mitjans d’octubre va guanyar el Man Booker Prize 2015. És un senyor llibre, de gairebé 700 pàgines, que és tot un repte per al lector no angloparlant.

En Marlon James és jamaicà, i pel que he pogut llegir és especialment hàbil a l’hora de retratar el seu país. En aquest llibre, doncs, hi podreu flairar l’illa de Jamaica i endinsar-vos en parts que normalment no ens arriben. Tot parteix d’un intent d’assassinat de “El cantant” (sabeu qui representa, oi?), al qual dedica les dues primeres parts del llibre, i després se’n va allunyant fins arribar a Nova York, on tancarà el cercle.

I sí, com diu el títol, hi ha morts, en aquest llibre. Perquè, és clar, quan un comet un assassinat (o intenta cometre’l), el que vol és liquidar els testimonis, oi? Doncs d’això es tracta: liquidar els qui pots… i no liquidar els qui no pots. I per acabar d’embolicar el regalet, la història ens l’expliquen els seus mateixos protagonistes, que fan de narradors, cadascun amb el seu punt de vista i, ATENCIÓ, la seva manera de parlar.

Sí, és especialment important com parla cada personatge. Els americans i els personatges més cultes, els entendreu de seguida, però… què passa amb els “mindundis” que fa servir la màfia? Gent sense gaire educació que parlen… bé, amb el seu propi argot, un argot ple de paraules jamaicanes amb els orígens més diversos (indi, africà, etc.) i construccions gramaticals que, si les veuen a Oxford, segur que les consideren incorrectes. Admeto que això dificulta una mica la lectura, però també és veritat que li dóna vida i un aire real a la narració. Qui tingui els nassos de traduir-ho al català es mereix un premi!

També cal destacar que cada part té la llargada justa, i que l’autor sap fer un pas endavant just abans que se’ns comenci a fer pesada la fase en què ens trobem. I la gran quantitat de personatges també és important. A mi, de tots els que hi surten, el que més m’ha agradat és la noia, que trobo que és el més ben portat de tota la novel·la.

En definitiva: Qui és qui? Per què es queden a Jamaica o se’n van? Com és Jamaica? Qui hi mana? Quin grau de corrupció hi ha? Quin poder té la màfia? Quantes màfies hi ha? Tot Kingston està en les mateixes condicions precàries?

Tot això i molt més a A brief history of seven killings.

Young Babylon

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinès1 comentari

Lu Nei. Young Babylon.
Traductora: Poppy Toland.
Amazon Crossing, setembre 2015.
Versió Kindle, equivalent a 328 pàgines.

YoungBabylonYoung Babylon no és una novel·la d’intriga, ni d’amor, ni històrica. No té tres trames a l’hora ni un ritme trepidant. No hi ha misteris. És una narració clara i senzilla com la vida. És la vida, de fet.

En aquest llibre, Lu Nei ens explica la seva vida en una fàbrica química, una de les moltes que hi ha a la Xina. Tot el que hi veiem podria estar passant ara mateix.

De fet, podria estar passant a la Xina o a casa nostra. I això és el que, malgrat la manca de misteri o de poesia, fa que hi connectis. El protagonista, en Lu Xiaolu, entra a treballar en aquesta fàbrica com a aprenent, i nosaltres anem aprenent amb ell com funciona aquesta macroempresa: regals al seu tutor perquè li ensenyi millor les coses, la picaresca dels treballadors per treballar menys, la manera de canviar de departament…

Tot ho diu directe, com aquí:

“The most important thing in the chemical factory was to get assigned to a good trade. For this you needed to get someone on your side, through cigarettes and other gifts.”

I això és el que fan tots plegats: regalar tabac a tort i a dret. Jo mai no havia vist tants paquets i cigarretes junts en una novel·la.

També trobem algunes pinzellades sobre altres temes, com ara les feines “de més a més” que fan alguns treballadors mitjanament qualificats (les paradetes de reparar bicicletes), els cartells amb eslogans tan habituals a la Xina (“treballeu amb ganes, torneu contents a casa”), la reforma amb el treball…

Tot això va acompanyat d’una representació coral de personatges que cobreix tota mena de perfils: des d’una metgessa (no llicenciada, encara) que no se sap ben bé com ha anat a parar en aquesta fàbrica (sospito que pot tenir a veure alguna cosa amb els fets de Tian’anmen, a veure què us sembla a vosaltres) fins al pare del protagonista, que és enginyer, passant per tota mena de supervisors, electricistes, gent amb poca formació que parlen de manera pomposa… una mica de tot per acolorir la història.

En definitiva, es tracta d’un llibre interessant que supleix la falta de ritme documentant a fons la vida quotidiana en una fàbrica que, de fet, podríem considerar un petit poble. Un llibre molt recomanable si esteu interessats a conèixer la realitat dels treballadors d’aquests centres a la Xina.

Lemaitre, després de la guerra

On Per sifuroIn 4 estrelles, LlibresDeixa un comentari

au-revoir-la-hautAvui comencem a parlar de la nostra collita d’estiu francesa. El primer a passar per caixa és Au revoir là haut, que en català és Ens veurem allà dalt, publicat per Edicions Bromera i traduït per Albert Pejó Orellana.

El primer que he de dir de la versió francesa de butxaca és que la portada és absolutament horrorosa (la podeu veure aquí al costat). Fa venir ganes de no comprar-lo. En canvi, la història t’enganxa des de la primera línia. Dura, tendra, imaginativa, terrible… la història de tres soldats que, un cop acabada la primera guerra mundial, han de refer la seva vida com poden: uns ho tenen més fàcil, mentre que altres han quedat ferits visiblement i afectats de per vida.

Els tres personatges són tan diferents i estan tan ben entrellaçats que fa goig de llegir la història. Per una banda, tenim el capità d’Audalnay-Pradelle, un ésser ambiciós que no para davant de res i no dubta a treure profit dels contactes dels altres per aconseguir el seu objectiu. Per l’altra, tenim l’Edouard i l’Albert, tots dos subordinats del primer, que resulten ferits just uns dies abans d’acabar la guerra. L’Edouard no podrà refer la seva vida, ja que un obús li arrenca una part de la cara. I l’Albert, que queda afectat anímicament (paranoia, depressió), intentarà tenir-ne cura i fer-li recuperar les ganes de viure.

A aquest triangle cal afegir-hi uns quants personatges secundaris de categoria, com el pare i la germana de l’Edouard, que tenen algunes intervencions de molt mèrit. Agafeu tot això, poseu-ho en context (França – París, 1918-1920), i tindreu una història que val molt la pena de llegir per veure què va passar amb els veterans de la Gran Guerra, molts dels quals no es van poder tornar a adaptar a una vida “normal”.

Police, politi, policia… Harry Hole!

On Per sifuroIn 4 estrelles, Llibres1 comentari

police-nesboSí, aquest estiu m’he llegit un altre llibre de la sèrie d’en Harry Hole, el policia més desastre i políticament incorrecte de tot Noruega. En Jo Nesbø manté el caràcter habitual del seu personatge (mmm… ves que no sigui el seu alter ego), que no sap estar-se quiet, tot i que aquesta vegada aconsegueix evitar l’alcohol. I, és clar, és un llibre ideal per reprendre el bloc i començar la temporada.

Me l’he hagut de llegit en francès, ja que fa temps que el llibre volta i encara no l’han traduït al català. Sembla que s’ha donat prioritat a la traducció dels dos primers volums de la sèrie, que estaven pendents, i ara els dos últims estan penjats i no sé quan sortiran en català.

La història, com ja us podeu imaginar, gira en torn d’uns assassinats que en Harry ha d’aclarir i té els altibaixos habituals en el ritme, com si fóssiu en una muntanya russa. El final, com sempre, trepidant (les últimes 100 pàgines es llegeixen sense poder parar). Ara bé, li he d’estirar les orelles a en Nesbø perquè en aquesta ocasió en Harry no apareix fins passada la pàgina… 200!!!!!!

No patiu, la història té ganxo des de la pàgina 1, però la veritat és que estic acostumada que aquest personatge aparegui des de pràcticament el principi, ja que és un element importantíssim en aquestes novel·les. No sé com ho aconsegueix, però és ben bé com un sol envoltat de petites estrelles que són la resta de personatges. En aquest llibre tornem a tenir els habituals dels últims lliuraments, com ara la Beate Lønn, en Bjørn Holm i la Katrine Bratt. La Rakel i l’Oleg també hi són, però no agafen protagonisme fins al final (sempre els toca el rebre). Un personatge que també guanya pes és en Ståle Aune, el psicòleg que col·labora puntualment amb en Harry. I, és clar, també hi ha els dos “dolents” de la pel·lícula, en Mikael Bellman i en Truls Bernsten. Tots plegats formen una xarxa que busca el culpable d’una sèrie d’assassinats de policies que recreen o es fan en llocs on s’han produït assassinats no aclarits en el passat. En aquest llibre també hi ha morts no esperades, ja ho veureu: en Nesbø no es talla i es carrega a qui li sembla, sense miraments.

Tot plegat, una aventura molt agradable de llegir en tongades llargues, ja que costa de desenganxar-se’n.

Ah, i atenció perquè no tot queda lligat al final… continuarà…