Categoria: 4 estrelles

Molt bo. Val la pena!

El gos d’en Heller

On Per sifuroIn 4 estrelles, Llibres2 comentaris

ATENCIÓ: HI HA UN PETIT SPOILER SOBRE EL GOS.constelacion_perro

Ja només em queda per llegir un llibre dels que em van portar els Reis. El silenci del far, de l’Albert Juvany, i La constelación del perro, de Peter Heller, han volat. I avui toca parlar d’aquest últim, precisament. Som-hi:

Com en el Dia dels trífids i en tantes altres històries, la humanitat se n’ha anat a prendre per sac. O almenys una bona part.

Una epidèmia de grip, seguida per una malaltia “de la sang” contagiosa, ha fet net com a mínim als Estats Units, i els supervivents viuen mig amagats, pendents dels atacs que puguin fer-los altres supervivents que els volen prendre el menjar, la casa o el que sigui. I així ja porten nou anys.

En aquest món hi trobem en Hig, un noi que viu en un aeroport local abandonat, acompanyat d’un obsés de les armes i d’un gos, en Jasper. En Jasper és el company d’en Hig, igual que en Platero ho és d’en J. R. Jiménez, si em permeteu la comparació. I també es mor.

I és la mort d’en Jasper la que fa despertar en Hig, la que fa que vegi que no es pot quedar per sempre més tal com està. A partir d’aquest moment, enfilat dalt d’un Cessna tirant a rònec, emprendrà un viatge per trobar altres supervivents i, quan ho faci, tornarà a tenir esperança.

He de dir que el llibre està dividit en tres parts que marquen perfectament les tres fases de la història, i que no li sobra ni una pàgina. La traducció no rasca per enlloc i, com sempre, Blackie Books ens ofereix una de les seves delicioses edicions amb tapa dura i il·lustració amb “brodat” inclòs.

Un llibre, realment, per volar cap a les estrelles.

Eggers no vol que es tanqui el cercle

On Per sifuroIn 4 estrelles, Llibres2 comentaris

The CircleOstres tu, quin mal rotllo! Des que m’he llegit The circle, d’en Dave Eggers, cada cop que faig un Like o un retweet m’agafen tots els mals.

Per què? Doncs perquè aquest llibre posa al descobert el pitjor de les xarxes socials i ho porta a l’extrem, a l’absurd. Demostra com un invent que, en origen, és bo i pot millorar la nostra vida pot generar un grau excessiu de control de la vida dels altres i fer-la pràcticament impossible.

En aquest llibre no hi trobareu trames secundàries, misteris ni res per l’estil. Tot ho veiem a través de la protagonista, la Mae, una noia que entra a treballar a The Circle gràcies a la recomanació d’una amiga seva, l’Annie, que és un dels alts directius de l’empresa. Poc a poc, però, la Mae va guanyant força i ascendeix, i fins i tot arriba a fer ombra a l’Annie, que no pot suportar-ho. Però “en el pecat trobaràs la penitència”, diuen, i tant l’una com l’altra, intentant ser més popular, més estimada, més valorada, arribaran a un punt en què ja no tenen vida privada i no poden mantenir ocults fets que no cal que el gran públic conegui (antecedents dels pares, històries familiars, exnòvios, etc.).

The Circle és una empresa fictícia situada a Califòrnia, una mena d’amalgama d’Apple, Google i Facebook, tant pel que fa la tecnologia i els productes que venen com pel que fa a l’esperit de comunitat que sembla que es fomenta en aquestes grans empreses. De fet, les presentacions que fa el director general de l’empresa recorden moltíssim les que fa Apple quan llença un nou producte. Tot és “awesome”, “exciting” i estan “encantats de conèixer-se”. La manera de treballar, totalment abocada a les xarxes socials, és una exageració del que ja fem nosaltres: fer Like a un comentari genera una espiral de Likes i de comentaris interminable, i hi ha un moment en què sembla que la Mae s’hagi de tornar boja, amb totes les pantalles que ha de controlar, les xarxes socials a què ha de respondre… una autèntica bogeria, de veritat.

És un gran llibre, tot i que espero que no sigui un llibre profètic. No aniríem bé: un món en què tothom ho ha de saber tot, en què queda malament guardar-se coses per a un mateix, en què tot és tan transparent que acabarà essent opac, en què unes poques companyies tenen el control de les dades de tothom, en què fins i tot serà obligatori votar. (!!!!!!)

Conclusió: llegiu-vos-el ja. Jo me’l vaig llegir en anglès, però crec que també està publicat en castellà per Mondadori. No he sabut trobar-lo en català. Valdria la pena que hi fos. Per cert, si voleu llegir-ne un comentari molt més profund (i llarg), mireu-vos aquest anàlisi de la Margaret Atwood a The New York Review of Books, i també us pot interessar aquest de Friki Attack.

L’escapada a Jesusalém de Mia Couto

On Per sifuroIn 4 estrelles, Llibres2 comentaris

Jesusalém és, literalment, on Cristo va perdre l’espardenya. És lluny de tot i de tothom. No hi arriba cap carretera, ni hi passa ningú, tret dels protagonistes de la novel·la. Mia Couto ens regala una història trista, pausada, que passa al mig del no-res.jesusalem

Aquesta és la història d’en Silvestre, un home amargat que fuig del passat però que no pot oblidar-lo perquè té peces del passat que el segueixen. I és la història dels seus fills, que s’emporta a una contrada deserta i als qui vol fer creure que el món s’ha acabat i que només queden ells, que no hi ha res més. I és la història del Tio Aproximado, que els porta els queviures i és, en certa manera, el seu contacte amb el món exterior. I és la història de la Marta, la portuguesa que té la necessitat de viatjar fins a Moçambic per aclarir el seu futur. I és la història de…

En realitat, són totes diferents cares del mateix relat. Tots estan connectats per una morta, i tots volen continuar la seva vida, cadascun a la seva manera. En Silvestre comença com el personatge més poderós, que ho domina pràcticament tot, però amb el pas del temps es va desinflant i veurà que no pot controlar-ho tot. És en aquest punt que guanyen protagonisme els seus fills i que anem descobrint la veritat de la història d’en Silvestre i, poc a poc, amb les peces de puzzle que en Couto ens dóna, anem descobrint què va passar.

No sé si s’ha traduït al català o no, però valdria molt la pena!

 

Roddy Doyle i l’estrella d’en Henry

On Per sifuroIn 4 estrelles, LlibresDeixa un comentari

Feia temps que tenia pendent llegir-me alguna cosa d’en Roddy Doyle i no m’hi acabava de decidir. Aquest estiu, finalment, ha arribat el moment: anava de vacances a Irlanda i em volia situar. I quina millor manera hi ha de situar-se que llegint autors del lloc a on vas?star-henry-doyle

Total, que després de repassar la bibliografia tan variada d’en Doyle, em vaig decidir per A star called Henry (traduït com a Una estrella que es diu Henry, amb traducció d’Ernest Riera, tot i que no apareix a la web de l’editorial que el va publicar, Edicions 62). Hi havia altres candidats, com ara The woman who stepped into doors (una dona maltractada), Paddy Clarke, ha ha ha (una història sobre un nen), The Commitments, etc., però al final vaig triar la novel·la que em va semblar que em situaria més en la història irlandesa.

I això és justament el que em vaig trobar: un resum novel·lat sobre el naixement de la República d’Irlanda. La història abarca des de finals del segle XIX, quan es coneixen els pares del protagonista, fins al 1922, quan es constitueix el nou país. El llibre, doncs, comença amb la descripció d’un Dublín industrial, contaminat, amb gent que passa gana i que malviu com pot, amb un índex de mort infantil altíssim que toca de prop el protagonista, en Henry, i amb uns nivells d’atur també molt alts. Nens que pidolen i roben el que poden, dones que perden els fills tot just néixer… un drama. Arriba un punt, però, en què l’autor considera que ja ens ha explicat prou desgràcies i passa a la Setmana Santa de 1916, en què es va produir un alçament armat per intentar fer fora els anglesos. No se’n van sortir, i el càstig va ser impressionant: van ser executats tots els cabdills de la revolta menys Eamon de Valera i Michael Collins, que posteriorment van reprendre la lluita clandestina fins que, l’any 1922, es va proclamar la República d’Irlanda i de Valera va ser-ne el primer president.

I què hi pinta, en Henry, en tot això? Per començar, li posen el nom d’un germà seu que havia mort. Mal començament, no? Després, juntament amb el seu germà Victor, es busca la vida pels carrers robant i buscant el menjar a les escombraries. Ja de més gran, als 14 anys, participa en els fets del 1916 i, posteriorment, passa a formar part del moviment clandestí i ensenya als homes com funcionen les armes i com fer activitats de sabotatge contra els anglesos. El llibre acaba quan, després de tota la feina feta i de la proclamació de la república, els caps del moviment consideren que en Henry és massa perillós i que sap massa coses i…

Ho deixo aquí, que ja us he explicat més coses del que tocaria. Us passo un enllaç a The Guardian que també en parla. Llegiu-vos-el i a veure si us agrada tant com a mi. En tot cas, és una lectura molt interessant, ara que hi ha processos de referèndum per la independència en marxa.

La broma d’en Josipovici

On Per sifuroIn 4 estrelles, LlibresDeixa un comentari

Era broma, d’en Gabriel Josipovici, és un dels llibres que em vaig llegir en un pim-pam i que se’m va quedar per resumir abans de l’estiu. Una llàstima, perquè és un llibre excel·lent, i els llibres bons m’agrada explicar-los de seguida.

Era_broma-JosipoviciÉs un llibre “d’enredo”, on no saps qui és qui i què fa fins que arribes al final. O potser ni així. Es llegeix d’una tirada, amb diàlegs absolutament brillants i ben trobats. Una història complicada, on el marit enreda la dona, la dona enreda el marit, l’investigador no se sap de quina banda juga, els personatges van a favor de qui no ens pensem… i és tan curt que no us en puc donar més dades sense entrar en mode spoiler. I no voleu pas que ho faci, oi?

La traducció d’en Ferran Ràfols està a l’altura del producte que ens solen oferir aquest traductor i l’editorial que el publica. Si els diàlegs són frescos i àgils, cal pensar que en l’original ho eren i que en el pas a la nostra llengua el traductor ha estat prou hàbil per mantenir-ne el caràcter original i enganxar-nos des de la primera línia. Pel que fa a l’editorial, és Raig Verd, una de les editorials catalanes que millor presenta els seus llibres. Com vaig dir a l’entrada de The Leftovers, hi ha llibres que no només aporten una bona estona de lectura, sinó que estan preparats per oferir una “experiència de l’usuari” sublim, i Raig Verd és una de les editorials que millor sap fer-ho.

En definitiva, aquest llibre és una “experiència sensorial total” que us enganxarà per la vista, l’olfacte i el tacte. Al gust i l’oïda, no és gaire fàcil arribar-hi amb un llibre. 🙂

Si avui voleu celebrar el dia del traductor, passeu per una llibreria i compreu, per exemple, aquest llibre!