Categoria: 3 estrelles

Millorable, però amb qualitat suficient.

Naked Earth

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinès1 comentari

Eileen Chang. Naked Earth.
New York Review Books, 2015.
312 pàgines.

naked-earthZhang Ailing, també coneguda com a Eileen Chang, té una història interessant i atzarosa. Quan, finalment, es va instal·lar als Estats Units, el govern d’aquest país li va encarregar que escrivís Naked Earth com a element de propaganda contra la Xina de Mao. No sé si realment l’afany propagandista és el principal element motivador del llibre, però us puc dir que n’he llegit d’altres que expliquen històries més o menys similars.

D’altra banda, també he llegit que el llibre té un fons documental, i que es basa en fets reals que l’autora va compilar d’una manera o altra: fets que coneixia de primera mà i fets que li havien explicat tercers. Sí que és veritat que en la primera part, almenys, sembla que estiguem veient un documental i la part més íntima i sentimental del protagonista queda amagada: tot just ensumem el començament de la seva història d’amor amb una companya. Per a mi, aquesta és la part que més valor té, la part on veiem estrictament què va succeir al camp durant la dècada de 1950, les autoconfessions, les sessions de crítica, etc.

Ara bé, el llibre té una segona part, que comença quan el protagonista, en Liu Ch’üan, se’n va a Shanghai. Aquí guanya pes la seva vida personal i en perd una mica la faceta documental i, tot i que podem veure els abusos i despropòsits de l’època, al final acaba imperant el destí d’ell i dels personatges que li són més propers.

En definitiva, doncs, diria que és un llibre més de tota la corrua de llibres dedicats a tot el que va passar amb Mao al poder, totes les misèries del règim. Potser té una mica més de valor perquè l’autora el va escriure en un temps relativament proper al moment en què van passar els fets, però si ja heu llegit altres històries sobre el mateix tema veureu que, de fet, tots acaben repassant el mateix.

El seductor de Kjaerstad

On Per sifuroIn 3 estrelles, Llibres1 comentari

the_seducerA part de La mort del pare, que us comentava a l’entrada anterior, fa poc m’he llegit The seducer, de Jan Kjaerstad, i m’he quedat una mica descolocada. M’he passat 600 pàgines renegant, dient que no m’acabava de fer el pes, i resulta que me l’he llegit sencer, al mateix ritme que qualsevol de les novel·les del seu compatriota Nesbø. Qui ho entengui que m’ho expliqui. I a The Guardian tampoc ho acaben de veure clar.

La veritat és que potser la desconfiança em venia de la traducció, que és a l’anglès. Frases llargues, molt més llargues del que és habitual en aquest idioma. No sé si això és per ser fidel a la redacció original perquè no sé noruec, però la veritat és que en anglès queda una mica estrany. I cap al final o el traductor o el revisor estaven cansats perquè comencen a aparèixer faltes de concordança i errades tontes.

Tampoc m’han agradat les parts en què l’autor reflexiona i filosofa, ni les històries que no s’acaben d’explicar (qui ha matat exactament la seva dona? per què la seva cosina el vol matar?). I tants viatges amunt i avall buscant alguna mena d’espiritualitat… no sé… Per rematar-ho, va endavant i endarrere, fa flashbacks “aniuats”, l’un dins de l’altre.

D’altra banda, però, els trossos en què explica la vida del protagonista sense embolicar-se són molt bons. Les històries de quan era petit, les aventures amb la seva amiga Nefertiti, les històries de la seva tieta, les trapelleries de la secundària… tot això fa que valgui la pena llegir-lo. Tot i que el regust és agredolç.

I potser me l’hauria hagut de llegir en castellà, amb la versió de Nórdica Libros, que no falla mai: les millors traduccions de literatura escandinava passen per les seves mans. Sembla que a El País sí que han vist que, potser, part del meu problema ve de la traducció anglesa.

Correndo attraverso Pechino

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Xu Zechen. Correndo attraverso Pechino.
Traductor: Paolo Magagnin.
Sellerio Editore.
Versió Kindle. 194 pàgines aproximadament.
Títol original: 跑步穿过中关村.

CorrendoattraversopechinoCorrendo attraverso Pechino és un llibre lleuger que no enganya. Ens explica el modus vivendi dels petits xanxulleros que guanyen la vida venent películ·les pirata, documents falsificats i altres “cosetes” fora de la llei a Pequín. I m’ha agradat, sí. Potser també hi ha ajudat que no n’he llegit crítiques pretensioses que diguin que és una obra mestra i que reflecteix no sé ben bé el què… Tinc la teoria que una crítica exagaradament bona no fa cap favor als llibres, no.

Com deia, doncs, el que trobareu en aquest llibre són les peripècies d’en Dunhuang, que acaba de sortir de la presó per un delicte menor (venda de documents falsificats) i té la missió de trobar i ajudar la nòvia d’un company seu. Mentre la busca, anirem veient la seva entrada en el submón dels petits delinqüents de Pequín i, efectivament, es passejarà per la ciutat (concretament, per la zona de Zhongguancun) mentre intenta vendre DVD pirata. Veurem la compra de bicicletes robades, l’abastiment de material pirata, la manera de vendre’l, les relacions amb noies, els diferents tipus d’allotjaments (des de pisos petits fins a habitacions compartides) i tot de detalls que Xu Zechen ens ofereix i que ens permeten veure la vida dels espavilats a Pequín.

Es tracta d’un llibre que et llegeixes en un parell de sessions, descansat. No és mala opció per a les tardes caloroses d’estiu…

A perfect crime

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

A Yi. A perfect crime.
Traductora: Anna Holmwood.
One World, 2015.
Versió Kindle. 210 pàgines aproximadament.

perfect_crime_a_yiVaig triar A perfect crime després de llegir-me el resum de la “contraportada”. Vaig oblidar que aquests resums no sempre reflecteixen la realitat… o que jo sóc una mica especial. En resum: el llibre no és dolent en absolut, però no és ben bé el que m’havia imaginat.

Tot gira entorn d’un estudiant que, un dia, decideix matar una companya de classe. La millor part del llibre, per a mi, és la part en què prepara meticulosament el seu pla, compra les eines… Aquest tros conté explicacions àgils i, en algun punt, divertides i tot. Després, mata la noia i inicia la fugida. Aquesta segona part també és acceptable, i ens ofereix una abundosa descripció del viatge que emprèn.

Fins que va a parar a mans de la policia. I aquí és on el llibre em va deixar d’enganxar. Voltes i més voltes a les seves idees, un judici lent (per a mi)… tota la família intenta salvar-lo, però ell passa i no col·labora amb ells.

Una vegada més, tot i que el llibre no és cap desastre, em pregunto si el que ens arriba està triat prou a consciència. És evident que no tot pot agradar a tothom, però massa vegades em trobo que, sobre tot en el cas de la Xina, m’arriben llibres que no són millors que els que tenim més a prop, i aleshores penso que, amb tants peixos com hi ha al mar, ens conformem amb els que tenim més a mà…

Les vides d’en Kaspar Schwarz

On Per sifuroIn 3 estrelles, LlibresDeixa un comentari

setena-vidaNormalment a L’illa deserta no publiquem entrades en divendres, però no volíem deixar de commemorar l’efemèrides que se’ns revela a la pàgina 133 de La setena vida de Kaspar Schwarz. I avui és el dia.

Qui era, en Kaspar Schwarz? Què va fer, en aquesta vida? Quin aspecte tenia? Totes aquestes preguntes tenen resposta en aquest llibre, escrit per Carles Pradas (aquí teniu una entrevista a Núvol) i publicat per Males Herbes, que en aquesta ocasió no han fet servir el verd típic dels seus llibres: aquesta vegada ens presenten una magnífica edició de tapa dura i amb dues tintes, negra i verda, que serveixen per contrastar el narrador omniscient i els textos recuperats dels protagonistes de la història; tot això, acompanyat d’una bona quantitat de fotografies i documents que ens situen en les èpoques i els fets i uns fulls ultragruixuts.

Es tracta d’una història peculiar, basada en la vida d’un personatge, en Kaspar, nascut a finals del segle XIX, que apareix i desapareix i va adoptant personalitats diferents en lloc i moments diferents. Una mena de joc d’amagar, on has de jugar a recordar què fa abans de passar a la següent tasca. Sincerament, m’esperava una cosa més encarcarada, més forçada, ja que he llegit altres obres en què el protagonista apareix en moments clau de la història humana i en què l’autor sol abusar de les suposades trobades amb personatges reals famosos. En aquest cas, no és així. El que Carles Pradas ens ofereix és una biografia real (real?) d’algú que adopta diferents personalitats per seguir endavant. De fet, podríem arribar a creure que es tracta de relats diferents amb un enllaç comú.

La història atrau i, com deia més amunt, la presentació és impecable. I aquesta combinació, com ja sabeu, té com a resultat una experiència de l’usuari absolutament meravellosa. La lectura, tot i que fluïda, es fa a un ritme lent, intentant assaborir la història, el paper, el color verd de la tinta…

La millor floreta que li puc tirar és que, tot i que volia fer-lo durar, me l’he llegit en dues tandes. Podeu fer boca amb aquest vídeo que han preparat la gent de Males Herbes.

Què espereu per comprar-lo?