Categoria: 3 estrelles

Millorable, però amb qualitat suficient.

La tesis que me llevó a China

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinès1 comentari

Javier Telletxea Gago. La tesis que me llevó a China.
Autopublicat.
Equival a 140 pàgines A4.

tesis_chinaFeia temps que no llegia res que tingués a veure amb la Xina, i calia recuperar el costum. I ho he fet amb aquesta publicació del Javier Telletxea, que ens explica coses des del bloc Historias de China i des del compte de Twitter que porta el mateix nom (handle: @JavierTelletxea). Si no el coneixeu, ja és hora que el llegiu.

Jo ja el seguia, precisament, a través de Twitter i del bloc. Té algunes entrades absolutament delirants, especialment les que dedica als viatges en tren per la Xina (dono fe que poden ser unes experiències inoblidables), que no us podeu perdre. I va ser per aquests canals que em vaig assabentar que havia fet un llibre on recopilava el coneixement acumulat durant l’estada en aquest país que tant ens apassiona.

En Javier va anar a la Xina per fer investigació de camp de cara a la seva tesi (és investigador social) i, és clar, ha acumulat moltes dades i informació. Part d’aquesta informació la podem trobar en aquesta publicació, on, tal com diu l’autor, trobarem anècdotes que ens faran somriure i, també, informació presentada d’una manera seriosa i divulgativa alhora, sense arribar al nivell acadèmic que suposo que hi ha a la tesi.

Per a mi, que també vaig passar un any com a estudiant estrangera a la Xina (jo hi vaig anar abans, l’any 1992), ha estat molt gratificant llegir, sobre tot, els tretze primers capítols. En aquesta part, en Javier ens aporta tot un seguit d’anècdotes que m’han fet recordar algunes de les meves experiències a Pequín i m’ha fet somriure. A la segona part, en canvi, l’autor ens presenta la informació organitzada per temes, com ara el sistema educatiu, els valors familiars, etc. Com ja he dit més amunt, es tracta d’una peça divulgativa, redactada amb molta claredat, que serveix per adquirir coneixements o per posar ordre als que ja tenim. Les dues coses van bé.

Finalment, hi ha una cosa que està molt ben pensada, però que segurament funciona millor si llegeixes des d’una tablet que des d’un Kindle pur i dur: al final de cada capítol hi ha un parell o tres d’enllaços a articles sobre temes relacionats del seu bloc. Us recomano que no us quedeu amb la lectura del llibre, sinó que feu clic i us llegiu també els posts. Val molt la pena.

Si voleu comprar-lo, feu clic aquí. Només costa 2 euros!

La fuite du temps

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Yan Lianke. La fuite du temps.
Traductora: Brigitte Guilbaud.
Ed. Philippe Picquier, 2014.
605 pàgines.

FuitedutempsYan Lianke és especialista a explicar-nos històries del món rural. En aquest bloc ja n’hem comentat unes quantes (només cal que feu una cerca a la caixeta de la dreta amb el nom de l’autor), i sembla que no acaba el material. En algunes, com ara Dream of Ding village, podem veure-hi directament reflectits alguns fets de la història recent del país. Altres, com ara La fuite du temps, són més líriques i semblen més lluny de la realitat.

En aquest cas, la història se centra en un poblet allunyat de la “civilització”, on els habitants viuen com a màxim fins als 40 anys i moren per causa d’una malaltia que els obstrueix la gola. El relat està estructurat al voltant de cinc llibres (o parts), que ens expliquen cinc moments clau de la història del poble i dels intents dels seus habitants per aconseguir alliberar-se de la malaltia. El plantejament de l’autor, molt original, consisteix a explicar l’història a l’inrevés: del present al passat.

Fins aquí, molt bé. El problema és que costa una mica enllaçar la història venint des del present. Estem acostumats a llegir històries amb flashbacks més o menys llargs, però sempre acabem reprenent el fil conductor tornant al present de la història. En aquest cas, en canvi, quan tenim assumit el present hem de viatjar al passat sense possibilitat de tornar a l’actualitat, i no sempre és fàcil de seguir el fil.

Si obviem aquesta dificultat, podem dir que la primera part és lenta, molt centrada en la descripció dels paisatges, amb la presentació dels personatges principals. Tot això fa que no sigui la millor part del llibre. Les següents, en canvi, són àgils i plenes d’històries, i ens permeten anar entenent coses dels capítols anteriors: per què en Sima Lan es va casar amb la Du Zhucui en lloc de la Lan Sishi, per què un o altre ha estat triat cap del poble, etc. Les trames secundàries no són res de l’altre món, però a canvi veiem perfectament com funciona el món rural que tan bé retrata en Yan Lianke.

En resum, doncs, un bon llibre que val la pena que us regaleu (o que regaleu) per Sant Jordi.

A map of betrayal

On Per sifuroIn 3 estrelles, LlibresDeixa un comentari

Ha Jin. A map of betrayal.
Pantheon Books, novembre 2014.
Edició electrònica (equivalent a 305 pàgines).

978-0-307-91160-5[1].JPG

Heus ací una història d’espies narrada, sobre tot, des del punt de vista de la família del doble espia. Afegiu-hi unes pinzellades exòtiques (l’espia és un xinès que se’n va a viure als Estats Units) i uns tocs didàctics sobre la societat xinesa. Sacsegeu-ho ben fort i, per rematar-ho, afegiu-hi unes llagrimetes de retrobament entre familiars. El resultat és A map of betrayal, una novel·la que, sense explicar cap gran intriga, aconsegueix arribar al final de la història d’una manera prou digna.

Com podeu llegir al resum del llibre que trobareu a tot arreu, tot comença quan la protagonista obre el diari del seu pare, un agent doble xinès que ha viscut durant molts anys als Estats Units i que, sense voler, ha acabat tenint dues famílies. A partir d’aquí, Ha Jin entrellaça la història de la filla, en temps actuals, amb la del pare, des del moment en què va començar a treballar per als serveis secrets xinesos fent d’espia. A poc a poc, va emplenant forats i anem entenent coses, fins que al final tot queda ben lligat.

A part de la història en sí, una cosa que m’ha cridat l’atenció són les “píndoles informatives” que l’autor deixa caure de tant en tant (sobre tot aprofitant la visita de la Lilian a la Xina) sobre aspectes de la societat o la història xinesa que considera interessants per al lector, com ara la denominació “Old Gold Mountain” per referir-se a San Francisco, el fet que tots els nois d’una mateixa generació tradicionalment tenien una part del nom igual (un caràcter) o els efectes de la col·lectivització al camp. I també aprofita aquestes “píndoles” per fer crítiques concretes i puntuals al sistema actual, com ara la migració interna forçada del boom econòmic o la queixa que si el pressupost militar no fos tant alt es podrien dedicar més diners a coses més útils. En alguns punts, fins i tot hi ha tocs periodístics similars als d’un documental. Cal destacar especialment l’explicació que fa del Gran Salt Endavant i les conseqüències que va tenir per als camperols.

Per tot plegat, podríem dir que la història de l’espia només és una excusa per il·lustrar-nos una mica. És un llibre que, tot i que no és imprescindible, fa de bon llegir i aporta informació sobre la història recent de la Xina. Si us interessa aprendre o refrescar coses, doncs, llegiu-vos-el.

Doble impacte, doble Fante

On Per sifuroIn 3 estrelles, Llibres3 comentaris

fante_germandat_raimM’he llegit dos dels llibres de John Fante que Edicions de 1984 ens ha portat al català: La germandat del raïm i A l’oest de Roma. Així, pim-pam, seguits. Potser ha estat per això que m’ha semblat que trobava alguns paralel·lismes entre tots dos: comencen a la brava, amb un principi digne de comèdia italiana, amb crits i gesticulacions tan clars com si els estiguessis veient en pantalla, i van evolucionant com un riu que es va encalmant a mesura que avança.

I és quan arriba aquesta calma que veiem realment de què ens vol parlar l’autor: la nostra reacció quan els pares es fan grans, en un cas, la buidor que hi pot haver a casa quan els fills s’independitzen, en l’altre. en tots dos llibres, el que comença amb aire de comèdia acaba com a reflexió sobre la vida i sobre com ens va canviant.

No us sabria dir quin m’ha agradat més dels dos. Potser ha estat La germandat del raïm. En aquest llibre Fante parla del seu pare, de com es fa gran sense voler-ho reconèixer i dels amics que encara manté. Aquest grupet d’homes grans, que beuen vi sense parar i es comporten com criatures, són absolutament impagables i et fan riure sí o sí. Al final, però, la mort arriba i fa net…
fante_oest_roma
Per altra banda, A l’oest de Roma és una visió molt personal de la vida quan els fills es fan grans. Aquella fase en què els pares ja no són necessaris per als fills, quan aquests emprenen la seva pròpia vida. Retrobar-se amb la parella, sols, amb la casa buida… Igual que en el cas anterior, aquest llibre comença amb moviment, amb la troballa d’un gos tot peculiar, i després va canviant el panorama fins a encalmar-se i enfrontar-nos amb el tema central de la novel·la.

Com és habitual, Edicions de 1984 ens ofereix una edició molt acurada, amb uns llibres que ve de gust enganxar-se a la mà i amb traduccions impecables de Martí Sales.* Potser li discutiria un parell de comes, poca cosa més.

I perquè sigueu conscients de la importància del traductor, ja us avanço que aquest any aquest personatge serà el protagonista del nostre Sant Jordi. Que queden quatre dies. Avisats esteu.

* Us recordo que les meves opinions s’emeten sobre la base del text traduït i que, llevat que hi hagi sospita de gran desastre, no acaro amb l’original.

Lethem: pistola i música

On Per sifuroIn 3 estrelles, Llibres2 comentaris

lethem_pistola_musicaUna vegada més, un petit “missal” de Males Herbes que és addictiu. I té mèrit perquè, aquesta vegada, m’he llegit una història que, d’entrada, no té cap ni peus: un gàngster cangur? una casa incrustada dins d’un turó? droga? Tot plegat és una mica difícil de pair.

Per a mi, Pistola amb música de fons, escrita per Jonathan Lethem i traduïda per Ferran Ràfols, ha estat un exercici de concentració i situació per no confondre personatges i capir la història. No, no us penseu que sigui una obra tan elevada que sigui difícil d’entendre. És que, a mi, a les històries rocambolesques em costa d’entrar-hi. Però ho he aconseguit!

Què hi trobareu, en aquest llibre petitó? Doncs hi ha condensada la història d’un crim, amb personatges antropomòrfics i notes que ens recorden Brave new world, d’Aldous Huxley, com ara les drogues que estan autoritzades per al consum i que modifiquen la conducta i l’humor de les persones (una mica, també, com a Terra inhòspita). Es tracta d’una història que podríem incloure en la línia distòpica que últimament flota en l’ambient: recordeu que fa un temps es va parlar molt del Pistola…, però també de La peixera, Terra inhòspita, Cat Country… totes pensant en un futur en què els governs són corporatius, es consumeixen drogues per millorar la conducta, convivim amb animals amb característiques humanes…

Per tot plegat, si us agraden les històries de detectius amb gotes de futurisme, us agradarà Pistola amb música de fons. Poseu-lo a la vostra llista de llibres pendents!