Una vegada més, un petit “missal” de Males Herbes que és addictiu. I té mèrit perquè, aquesta vegada, m’he llegit una història que, d’entrada, no té cap ni peus: un gàngster cangur? una casa incrustada dins d’un turó? droga? Tot plegat és una mica difícil de pair.

Per a mi, Pistola amb música de fons, escrita per Jonathan Lethem i traduïda per Ferran Ràfols, ha estat un exercici de concentració i situació per no confondre personatges i capir la història. No, no us penseu que sigui una obra tan elevada que sigui difícil d’entendre. És que, a mi, a les històries rocambolesques em costa d’entrar-hi. Però ho he aconseguit!

Què hi trobareu, en aquest llibre petitó? Doncs hi ha condensada la història d’un crim, amb personatges antropomòrfics i notes que ens recorden Brave new world, d’Aldous Huxley, com ara les drogues que estan autoritzades per al consum i que modifiquen la conducta i l’humor de les persones (una mica, també, com a Terra inhòspita). Es tracta d’una història que podríem incloure en la línia distòpica que últimament flota en l’ambient: recordeu que fa un temps es va parlar molt del Pistola…, però també de La peixera, Terra inhòspita, Cat Country… totes pensant en un futur en què els governs són corporatius, es consumeixen drogues per millorar la conducta, convivim amb animals amb característiques humanes…

Per tot plegat, si us agraden les històries de detectius amb gotes de futurisme, us agradarà Pistola amb música de fons. Poseu-lo a la vostra llista de llibres pendents!