Mo Yan. El suplicio del aroma de sándalo.
Kailas, març 2014.
Edició Kindle, equivalent a 800 pàgines.
Títol original: 檀香刑.
Traductor: Blas Piñero Martínez.

ATENCIÓ: si sou fans de Mo Yan, podeu anar directament al paràgraf que diu “Com altres vegades, doncs, arribo a la conclusió…”.

Una vegada més, m’he llegit un llibre d’en Mo Yan. Me l’havien recomanat, i aquesta vegada Kailas n’havia encarregat una traducció directa del xinès a Blas Piñero, de qui ja he llegit alguna altra traducció, i em vaig decidir a comprar-lo. El llibre prometia, la història era original, i també ho era el plantejament: una base històrica guarnida amb detalls d’una òpera xinesa. I començava bé, però…

No estic predestinada a ser “amiga” d’en Mo Yan. Em sap greu. Ho he intentat. Ho podeu comprovar mirant-vos totes les ressenyes que he fet de les seves obres en aquest bloc. No surt mai gaire ben parat. I excloc la possibilitat que sigui culpa de les traduccions, ja que no m’ha agradat en cap dels idiomes en què l’he llegit (que jo recordi, català, castellà, anglès i francès). Em sembla que tiro la tovallola.

Què puc dir de El suplicio del aroma de sándalo? D’entrada, diré que crec que amb 300 pàgines menys també faríem. Sóc dels que tenen la humil opinió que, en general, no cal allargar-se més del compte. Mo Yan, intentant crear una estructura original per al llibre, acaba repetint el retrat de les mateixes accions des de diversos punts de vista, i això m’ha creat una mica d’embolic a l’hora de saber qui parlava, o de què parlava.

La història en sí està bé: la rebel·lió d’un poble arran d’un acte de violència indiscriminada per part d’uns soldats alemanys a principis del segle XX. La recreació dels personatges, l’ambient o els vestits trobo que és força correcta. La història té interès tant pel que explica com per les relacions que estableix entre els personatges. De fet, la part del llibre en què s’explica clarament la trama central està força bé. El problema ve quan intenta retratar-ho des del punt de vista de cadascun dels protagonistes, perquè acaba essent un plantejament redundant.

Com altres vegades, doncs, arribo a la conclusió que és un llibre molt interessant per a qui sigui fan d’aquest autor, però a mi no m’acaba de convèncer. Pel que fa a la traducció, trobo que és bona i trasllada amb eficàcia el text xinès al castellà (i va acompanyada d’una bona quantitat de notes), però em sorprèn trobar de tant en tant alguna errada bàsica, de concordància o tipogràfica, que un revisor hauria de detectar. En resum: us agradarà si us agrada… Mo Yan.