Blanc i negre

On Per sifuroIn 5 estrelles, Llibres1 comentari

thehelpM’acabo de llegit The help, de Kathryn Stockett. De moment, el millor llibre que he llegit aquest any, i ja en porto uns quants. És una novel·la excel·lent, amb tots els ingredients que se li poden demanar: té punts d’histèria, de comèdia, de tendresa, de por, de neguit, de violència masclista, de voluntat de millorar…

I de què va? Doncs podríem dir que  “retrata” la part més íntima de les relacions entre blancs i negres al Mississipi dels anys 60. Per fer-ho, parteix de la base de les relacions entre les criades negres i les mestresses blanques, i fa servir tres narradores: una dona jove blanca que és diferent de la resta, una criada negra d’entre 50 i 60 anys especialitzada a cuidar nens i una altra criada negra una mica més jove que sembla que estigui especialitzada a perdre la feina (és una mica… “bocagrossa”).

La xarxa que l’autora crea al voltant de les tres protagonistes està plena de gent de tota mena: des de dones amargades i dolentes fins a dones que estimen les seves criades, tot i que no ho poden demostrar públicament, homes violents i borratxos, homes comprensius… Sembla que l’autora va viure en el mateix poble que surt al llibre (Jackson) i que alguns dels personatges estan basats directament en gent que ha conegut.

No us vull explicar gaire cosa més per no donar-vos gaires pistes, però és un llibre intens i molt ben escrit (si podeu llegir-vos-el en anglès, veureu com parla cada personatge… magistral! No n’he llegit la traducció, o sigui que no puc opinar). Si encara no l’heu llegit, apunteu-vos-el per a Sant Jordi, perquè val molt i molt la pena.

I, parlant de Sant Jordi, us vaig preparant la llisteta de recomanacions perquè tingueu una bona collita…

Au pays du cerf blanc

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Chen Zhongshi. Au pays du cerf blanc.
Editions du Seuil, 2012.816 pàgines.Títol original: 白鹿原.
Traductors: Baoqing Shao, Solange Cruveillé

Una vegada més, un llibre que hauria explicat el mateix amb 200 pàgines menys… això comença a ser una constant en les novel·les per sobre de 500 pàgines. Sembla que es paguin a pes.


La història transcorre a la Xina rural, durant l’època de transició entre la caiguda de la dinastia Qing (1911) i l’arribada al poder dels comunistes (1949). Així, doncs, cobreix un període força ampli durant el qual veiem com les dues famílies protagonistes aconsegueixen el poder i el perden, ara l’una ara l’altra.

Podem veure-hi relacions adúlteres, amors il·lícits i amants repudiats per la família, ritus familiars i tribals, l’arribada i la marxa dels nacionalistes i, amb aquestes anades i vingudes, les “neteges” que es feien entre els seguidors del règim sortint… tot plegat embolicat amb la capa de pseudomisticisme que proporciona la denominació “cérvol blanc”.

En definitiva, un llibre que està força bé, però que potser no caldria haver fet tan llarg.

Northern girls

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinès3 comentaris

Shen Keyi. Northern Girls.
e-penguin, 2012.
Edició Kindle (equivalent a 286 pàgines impreses).
Títol original: 北妹.
Traductora: Shelly Bryant

Els temes per a novel·la són inesgotables, i jo encara no havia llegit mai res sobre les noies que migren dels pobles a les grans ciutats xineses per intentar aconseguir una vida millor, lluny de la misèria i dels costums i les tradicions.

Per a mi, doncs aquest llibre ha estat un descobriment, ja que presenta les “aventures” de dues noies que decideixen marxar del seu poble i anar a Shenzhen durant la dècada de 1990. En aquell moment, Shenzhen era una de les poques zones de desenvolupament especial que hi havia a la Xina i gaudia d’una mena d’aura i era l’origen d’un mute de mites i llegendes urbanes que atreien molta gent que volia trobar una feina més ben remunerada que als seus llocs d’origen amb la il·lusió de fer-se rics.

La protagonista de la novel·la, la Xiaohong, és una persona optimista, que no dubta de la capacitat pròpia d’aconseguir el que vol, i que, potser per això, no té prou en compte la capacitat dels altres per posar-li entrebancs o intentar aprofitar-se d’ella. Massa innocent? Naïf? No sabria com definir-la. I tampoc dubta a treure profit del seu propi cos o dels contactes per aconseguir el que es proposa.

En definitiva, aquest llibre reflecteix una realitat que, segurament, continua vigent: la migració interior xinesa, il·legal, cap a les grans ciutats. Si us el llegiu, podreu fer-vos-en una bona idea. Si voleu tenir més informació sobre aquest tema i sobre l’autora, llegiu-vos aquesta entrevista amb ella.

Ah, i el que m’agradaria saber és si us heu fet amics de la protagonista o si, al contrari, l’heu trobada un xic repel·lent… crec que no deixa indiferent.

La nit més llarga

On Per sifuroIn 5 estrelles, Llibres8 comentaris

20130211-220417.jpg

Aquest cop li toca a Tunu, de Kim Leine. Aquest llibre és un petit tresor, amagat en la nit més llarga que us pugueu imaginar: la nit polar.

Només de veure’l ja et vénen ganes de llegir-lo, ja que Lengua de Trapo presenta una edició impecable que se t’enganxa als dits. Tot i que sóc una admiradora de qualsevol mena de dispositiu electrònic, especialment dels que estan pensats per a la lectura, hi ha llibres que, com aquest, fan de bon llegir en paper.

Un cop passada la tapa, arriba la història, que és encara millor del que em pensava. Mai no havia llegit res sobre Groenlàndia i no en conec la cultura, ni els costums ni la relació que té amb Dinamarca, el país que en té el govern. En aquest llibre, doncs, he pogut veure tot un seguit de coses que desconeixia totalment, com ara la relació entre tots dos països, molt més propera del que m’imaginava (per exemple, els malalts més greus s’envien a la “mare pàtria” perquè segueixin tractament), la vida solitària que es pot arribar a menar en un lloc on els dies d’hivern són extremadament curts, la indefensió davant de la natura, tan immensa i forta…

Finalment, abans de dir-vos que val la pena que el llegiu, voldria posar- hi el punt tecnològic: si no sabeu on són Tunu i les altres poblacions que s’esmenten al llibre, busqueu-les al Google Maps. Al·lucinareu…

I, ara sí, acabo dient-vos que aquest llibre val molt la pena, o sigui que ja us el podeu comprar ara mateix, esperar al dia del pare o deixar-lo per a Sant Jordi… 🙂

Canvis

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinès3 comentaris

Mo Yan. Canvis.
Edicions 62, 2012.
112 pàgines.
Títol original: 变.
Traductor: Carles Prado-Fonts.

Ai, en Mo Yan… Per més que el llegeixo… no hi connecto. Entenguem-nos bé: les seves històries deixen veure la vida en entorns rurals de la Xina. Són històries reals. Fins aquí, cap objecció. Ara bé, és com aquells cantants tan bons i amb un estil tan marcat que, al final, tot em sona igual… Les coses sempre passen a Gaomi… I el més bo del cas és que sempre que em cau un llibre seu als braços l’acabo llegint…

I ara, per postres, li han donat el premi Nobel de literatura. Hi ha qui creu que se’l mereix, i hi ha qui creu que no. Jo més aviat sóc dels que pensen que no. Però bé, això ho decideix gent amb més criteri que jo, o sigui que no ho discutirem. El que sí que vull destacar és el paper tant important que tenen els traductors a l’hora de premiar els autors que no escriuen en anglès. Mai no me n’havia adonat fins ara: quants membres del jurat suec entenen el xinès? O l’alemany? O l’hongarès? Així, doncs, hem de tenir en compte que el premi és, en certa manera, mèrit del traductor perquè el que llegeix el jurat és la seva traducció, no l’original.

I, és clar, m’he llegit els seus Canvis després de saber que li donaven el premi… i aquesta història m’ha quedat curta. No m’ha semblat que estigués a l’alçada…

De tota manera, sí que hi ha algun aspecte que val la pena destacar, com ara la manera que l’autor té de sortir del seu entorn i prosperar (apuntar-se a l’exèrcit). O bé l’èxit que aconsegueix el seu amic, intrigant i vividor. O l’existència del suborn (ara se’n diu “sobres”), fins i tot a escales ínfimes. Tot de coses que passen a la Xina, en una societat que, després d’estar mig adormida, un bon dia es va despertar i va iniciar l’obertura.

En tot cas, és una narració personal de la vida a la Xina. Si us interessen aquesta mena de vivències, val la pena que us la llegiu.