Una colla de ganduls i penques

Diuen que Els Maia és una de les obres cabdals de la literatura portuguesa. És possible. Si més no, té dues característiques que la fan molt similar a gransmaia obres d’altres literatures: té moltes pàgines i és una saga familiar que cobreix diverses generacions.

El llibre, com dic, es basa en una família portuguesa i en el seu “cercle d’íntims”, i descriu amb una gran riquesa de detall la vida regalada que porten: sopars i licors, converses sobre política… i l’especialitat dels homes: embolicar-se (o, almenys, intentar-ho) amb les esposes d’altres homes. Gairebé sembla que a Lisboa no hi hagi dones solteres…

Si llegiu crítiques i comentaris sobre aquesta obra (jo els he trobat a Internet), veureu que, aparentment, Eça de Queiroz va escriure aquesta obra amb un cert to crític i satíric, tot i que jo no el trobo evident, almenys en la versió catalana. Potser no tinc prou coneixement del context social i històric en què se situa la novel·la.

En definitiva, un llibre de 700 pàgines que també hauria pogut tenir-ne 400 i aconseguir el mateix resultat. Ara, si us decidiu a llegir-lo, aguanteu fins a la pàgina 500: s’hi comença a intuir un fet que tindrà conseqüències… i el llibre s’anima!

En tot cas, si us interessa veure com vivia la burgesia portuguesa de finals del segle XIX, llegir aquest llibre us hi ajudarà molt. Trobareu la ressenya de l’editorial en aquest enllaç.

Una altra Corín Tellado


rosa

Avui toca parlar de Rosa candida. Com us podeu imaginar veient el títol d’aquest entrada, trobo que és una historieta rosa que segueix una mica la línia de les que va escriure la Sra. Tellado. No us perdeu la web d’aquesta escriptora espanyola, que he trobat per atzar. Ah, i si us va el tema, que sapigueu que ara podeu llegir-vos els seus llibres en format electrònic (ostres, això ha sigut la sorpresa del dia).

Bé, torno al llibre que us comentava, Rosa candida, d’Audur Ava Olafsdottir. Si voleu llegir-ne un resum, feu clic aquí per anar a la pàgina que li dedica Alfaguara. A l’hora de la veritat, no m’ha semblat un llibre tan magnífic, poètic i exòtic com diu Alfaguara. I, de fet, ells no són els únics que la deixen bé. Només cal que feu una cerca ràpida al Google per veure que aquest llibre compta amb bastants adeptes… deu ser que no és ben bé el meu tema preferit… Per a mi, tot el que hi surt està agafat per les puntes, forçat i massa ensucrat. Culpa del traductor? No ho crec: el traductor difícilment toca coses de l’argument…

Jo, posats a triar autors “vinguts del fred”, prefereixo els que escriuen obres amb més acció. En definitiva, si em preguntéssiu quin llibre dels que he llegit el 2012 no us recomanaria, seria aquest.

Lectura electrònica: Kindle

Fa temps que volia parlar-vos d’aquestes eines fantàstiques que són els llibres electrònics. Jo tinc un Kindle (Amazon) des de fa tres anys, i és una de les millors compres que he fet mai. Ara han millorat (encara més) el disseny, i la veritat és que dóna gust llegir amb un dispositiu que et permet fer un munt de coses que et faciliten molt la vida. Tot i que jo només conec el meu aparell, crec que la majoria de coses que us comento tot seguit serveixen per a la majoria de llibres electrònics.

  • És més fàcil llegir llibres “totxos”: si sou dels qui sempre aneu amb un llibre a sobre i ara us voleu llegir Guerra i Pau, segur que us serà més pràctic fer servir un ebook. Pesa força menys. 🙂
  • Ja no cal que marxeu de casa perquè els llibres us l’ocupen tota: hi ha llibres que no aporten gran cosa a la decoració de les parets, i potser ja en teniu prou de llegir-los en versió electrònica.
  • La majoria de llibres electrònics són més barats: sí, el preu es podria millorar, però en alguns casos el preu baixa pràcticament a la meitat de les edicions “no-de-butxaca”.
  • Podeu triar la mida de la lletra, i també l’amplada entre línies o el tipus de lletra.
I ara ve la part del Kindle, que no sé si es pot aplicar a altres aparells:
  • Podeu fer cerques directament al diccionari. Això és especialment útil si voleu llegir en idiomes que no domineu al cent per cent: podeu fer cerques en diccionaris monolingües d’alemany, anglès, castellà, francès, italià, japonès, portuguès i… feu sonar els tambors… XINÈS!!!! Sí, ara ja incorpora el diccionari en xinès! (Això deu voler dir que aviat podrem comprar també llibres en aquesta llengua :-).
  • Podeu comprar llibres en diversos idiomes: més o menys, els mateixos que cobreixen els diccionaris, tot i que em sembla que depèn una mica d’on tingueu registrat el Kindle.
  • Si també llegiu en altres aparells mòbils (iphone o telèfon intel·ligent, ordinador, ipad) podreu sincronitzar la vostra lectura de manera que quan obriu qualsevol dels dispositius anireu a parar just allà on estàveu. Molt útil si et fa mandra agafar el llibre només per dues parades de metro, tot i que heu de tenir 3G o sincronitzar en una wifi.
  • A Amazon us fan una còpia en línia de tot el que contingui el vostre Kindle: llibres, documents que us envieu… tot el que pot entrar allà pot estar al “núvol”. Una còpia de seguretat gratuïta.
En resum, un aparell fantàstic. Si us agrada la comoditat de comprar en línia, directament a la llibreria i sense haver de fer conversions, us recomano qualsevol dispositiu vinculat a una llibreria (Kindle Nook, per exemple). Si sou dels que preferiu aconseguir els llibres i després traspassar-los al vostre dispositiu fent servir alguna mena de software per organitzar la vostra biblioteca digital, us recomano que en compreu un de “lliure” (a la FNAC en trobareu uns quants).

I no em digueu que només us agrada llegir en paper: una cosa no mata l’altra. Hi ha llibres que, perquè tenen una presentació acurada, o perquè són clàssics que voleu tenir a la prestatgeria, sempre preferireu llegir en paper. Un exemple que he llegit recentment és Victus. Però creieu-me: hi ha molts llibres que, un cop llegits, a la prestatgeria hi faran més nosa que servei…

Teniu un llibre electrònic? Expliqueu-me la vostra experiència deixant un comentari en aquesta entrada!

Sexe, droga i… superficialitat

dos_monstruosAquesta vegada, Boris, no m’has enganxat. Després de Villa Diamante i de Y de repente fue ayer, dues novel·les que em van fer descobrir un autor molt més mesurat que no pas el personatge que tots coneixíem de la televisió, llegir Dos monstruos juntos és, gairebé, una pèrdua de temps.

Per a mi, es tracta d’una història superficial que ens presenta la vida desenfrenada dels dos protagonistes. Estafadors, vividors… una parella sense gaires escrúpols (sobre tot ella) que aconsegueixen tot el que volen. Dues persones que podrien ser de les que apareixen a les revistes del cor: “Patricia maravilla en Londres con un fantástico vestido de xxx en la presentación de su nuevo restaurante”, “Alfredo seduce a la jet set neoyorkina con su amplia sonrisa”. I coses per l’estil. La història, plena de festes, droga, alcohol, avions privats, blanqueig de diners, estafes i similars, em sembla buida i sense objectiu (de fet, el final tampoc queda molt clar… ). Si la comparem amb les dues novel·les que cito més amunt, la veritat és que Dos monstruos queda força mal parada.

De tota manera, trobo que Boris Izaguirre és massa intel·ligent per no tenir una segona intenció, o sigui que m’he quedat amb el dubte de quin propòsit tenia realment: potser volia que, al final, em quedés amb aquesta sensació d’haver llegit una història banal? potser també volia que els protagonistes em fossin antipàtics? volia ridiculitzar la jet-set? Si aquest era l’objectiu, trobo que li ha faltat una punta de mala llet.

Kindle, mon amour!

kindleFa temps que volia parlar-vos d’aquestes eines fantàstiques que són els llibres electrònics. Jo tinc un Kindle (Amazon) des de fa tres anys, i és una de les millors compres que he fet mai. Ara han millorat (encara més) el disseny, i la veritat és que dóna gust llegir amb un dispositiu que et permet fer un munt de coses que et faciliten molt la vida. Tot i que jo només conec el meu aparell, crec que la majoria de coses que us comento tot seguit serveixen per a la majoria de llibres electrònics.

  • És més fàcil llegir llibres “totxos”: si sou dels qui sempre aneu amb un llibre a sobre i ara us voleu llegir Guerra i Pau, segur que us serà més pràctic fer servir un ebook. Pesa força menys. 🙂
  • Ja no cal que marxeu de casa perquè els llibres us l’ocupen tota: hi ha llibres que no aporten gran cosa a la decoració de casa, i potser ja en teniu prou de llegir-los en versió electrònica.
  • La majoria de llibres electrònics són més barats: sí, el preu es podria millorar, però en alguns casos el preu baixa pràcticament a la meitat de les edicions “no-de-butxaca”.
  • Podeu triar la mida de la lletra, i també l’amplada entre línies o el tipus de lletra.

I ara ve la part del Kindle, que no sé si es pot aplicar a altres aparells:

  • Podeu fer cerques directament al diccionari. Això és especialment útil si voleu llegir en idiomes que no domineu al cent per cent: podeu fer cerques en diccionaris monolingües d’alemany, anglès, castellà, francès, italià, japonès, portuguès i… feu sonar els tambors… XINÈS!!!! Sí, senyors, ara ja incorpora el diccionari en xinès! (Això deu voler dir que aviat podrem comprar també llibres en aquesta llengua :-).
  • Podeu comprar llibres en diversos idiomes: més o menys, els mateixos que cobreixen els diccionaris, tot i que em sembla que depèn una mica d’on tingueu registrat el Kindle.
  • Si també llegiu en altres aparells mòbils (iphone o telèfon intel·ligent, ordinador, ipad) podreu sincronitzar la vostra lectura de manera que quan obriu qualsevol dels dispositius anireu a parar just allà on estàveu. Molt útil si et fa mandra agafar el Kindle només per dues parades de metro, tot i que heu de tenir 3G o sincronitzar en una wifi.
  • A Amazon us fan una còpia en línia de tot el que contingui el vostre Kindle: llibres, documents que us envieu… tot el que pot entrar allà pot estar al “núvol”. Una còpia de seguretat gratuïta.

En resum, un aparell fantàstic. Si us agrada la comoditat de comprar en línia, directament a la llibreria i sense haver de fer conversions, us recomano qualsevol dispositiu vinculat a una llibreria (Kindle o Nook, per exemple). Si sou dels que preferiu aconseguir els llibres i després traspassar-los al vostre dispositiu fent servir alguna mena de software per organitzar la vostra biblioteca digital, us recomano que en compreu un de “lliure” (a la FNAC en trobareu uns quants).

I no em digueu que us agrada llegir en paper: una cosa no mata l’altra. Hi ha llibres que, perquè tenen una presentació acurada, o perquè són clàssics que voleu tenir a la prestatgeria, sempre preferireu llegir en paper. Un exemple que he llegit recentment és Victus. Però creieu-me: hi ha molts llibres que, un cop llegits, a la prestatgeria hi faran més nosa que servei…

Fins l’any que ve! Molts llibres a tothom!