Ja hem dinat amb l’àvia, amb la tieta, el cunyat (oh-oh), els veïns o tots sols, tranquils, a casa. Hem menjat galets, pilota, torrons i hem begut una bona copa de cava. Tips i, suposo, contents. Hem sobreviscut un any més la voràgine nadalenca que a moltes cases comença el 24 a la nit i acaba el 26 al migdia, amb Pare Noel, Tió, amics invisibles i múltiple parafernàlia.

Ara ve la feina de debò: agenciar-nos uns bons llibres per Reis, ja siguin per a nosaltres o per regalar. I segur que ja teniu alguna idea: les llibreries, les editorials i les publicacions en línia ja han fet una bona llista de recomanacions, moltes de les quals són novetats. O sigui que nosaltres anirem a extrems: obres que ja fa un cert temps que circulen però que no us podeu deixar perdre i obres que encara no s’han publicat aquí.

Començarem la llista amb un parell d’obres de casa nostra que, tot i que són molt diferents, no us podeu deixar escapar. Farem una repassada per l’Europa més freda amb parada llarga a les illes britàniques per arribar a la vora de la Mediterrània. I ho rematarem amb un important apartat negre. Negre de novel·la policíaca i negre absolut, del que ens trobem quan llegim autors negres que parlen sobre la vida dels negres i de les perspectives, en alguns casos, ben negres. Veureu que n’hi ha per a tots els gustos i en català, castellà i anglès. I la majoria els hem comentat en aquest bloc.

Som-hi, doncs:

• La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. Molts ja la deveu haver llegit, però si no ho heu fet, ara és el moment. La gran dama de les lletres catalanes retrata el barri de Gràcia des del cap de la Colometa.
• El silenci del far, d’Albert Juvany. De la gran dama passem a un autor novell que aconsegueix fer un relat convincent, en català, d’una història que passa en un entorn molt fred: Islàndia. Llegiu-lo amb el Google Maps al costat si voleu conèixer el país.
• Espejismo 38, de Kjell Westö. Seguim pels països més freds. Ara passem per Finlàndia, que a part de ser casa del Pare Noel té una literatura poc coneguda a casa nostra que val molt la pena descobrir. Fantàstica edició de Nórdica Libros.
• Escarabats, de Jo Nesbø. Aquest autor és d’un país fred, però també ens explica històries d’un gènere negre. Escarabats no és l’últim llibre de la sèrie de Harry Hole, però sí que és el més lluminós, ple del sol de Tailàndia.
• L’ombra de la sirena, de Camilla Läckberg. I aquí arriba la competència d’en Nesbø, l’altra gran autora del gènere negre escandinau. El fons és el mateix: assassinats que cal resoldre, però Läckberg tracta l’argument d’una manera molt diferent, ficant-se dins de casa dels altres i burxant en les relacions humanes. En parlarem aviat aquí al blog.
• Les pereres fan la flor blanca, de Gerbrand Bakker. Un relat trist, íntim, intens i curt, d’un autor que m’enamora cada cop que el llegeixo i que té la millor portada de l’editorial Raig Verd i, potser, del món editorial català. Una petita joia que podeu regalar sabent que agradarà.
• El llibre dels Baltimore, de Joël Dicker. Un autor suís i jove a qui agrada situar les seves històries fora del seu país natal. Aquesta novel·la, tot i que no hi està vinculada, és una continuació de les aventures del protagonista de La veritat sobre el cas Harry Quebert, un altre hit que no us podeu perdre.
• Elizabeth is missing, d’Emma Healey. Us en vaig parlar a l’estiu i us en torno a parlar ara: aquesta és una història íntima amb dosis d’humor i misteri. Un gran llibre que enceta la secció dedicada a autors de les illes britàniques, que sempre fan aportacions literàries memorables.
• Star of the Sea, de Joseph O’Connor. Un autor irlandès capaç de parlar de la conducta dels homes irlandesos (The Irish Male at Home and Abroad) amb tota la sorna i, també, d’escriure aquest relat intens i dur sobre la gran fam d’Irlanda del segle XIX que va provocar una immigració en massa. Després de vacances publicarem l’entrada corresponent: ja us aviso que li donem 5 estrelles.
• Shakespeare, versions a peu d’obra, de Joan Sellent. El mestre escriptor traduït pel mestre traductor. Sellent és, sense cap mena de dubte, el millor traductor teatral que tenim a casa nostra, i ara podem gaudir de totes les obres de Shakespeare que ha traduït en un únic volum que ha publicat Núvol. És un honor que Sellent sigui professor a la facultat on em vaig formar.
• 54, de Wu Ming. Si deixem les terres d’Albió i baixem fins a Itàlia trobem un col·lectiu, els Wu Ming, que ens ofereixen un llibre fresc, original i ple d’història: segur que aprendreu coses sobre la postguerra (de la Segona Guerra Mundial) a Itàlia. Si podeu llegir en italià, també el trobareu de manera gratuïta al web d’aquest col·lectiu, on trobareu també traduccions a altres idiomes.
• El cementiri dels reis menors, de Zoran Malkoč. Si seguim cap a l’est, passant pels Balcans, trobarem aquesta petita meravella publicada fa uns mesos que ens parla de les conseqüències dels conflictes a l’ex-Iugoslàvia a partir d’una sèrie de relats curts entrellaçats.
• Ànima, de Wajdi Mouawad. Rematem el repàs a la Mediterrània amb un tros de llibre que, tot i que es va publicar ja fa temps, sempre fa de bon regalar i llegir. Si encara no us l’heu llegit, regaleu-vos-el per Reis. Si heu de fer un regal a algú a qui li agradin les emocions fortes, regaleu-l’hi també. Hi ha un abans i un després de llegir-lo.
• Swing Time, de Zadie Smith. Amb la meva estimada Zadie comencem la part més negra (literalment) de la llista. En aquest llibre gaudireu de la Zadie Smith en estat pur, la que ens regala històries quotidianes, emotives i fortes al mateix temps. En vam parlar fa poc, i crec que val molt la pena. De moment, només en anglès.
• The Sellout, de Paul Beatty. Passem a l’altra banda de l’Atlàntic i comencem la part aventurera de la llista: aquest llibre el tinc a mitges, i no us puc garantir èxit total. O sí que puc: és el guanyador del Man Booker Prize d’aquest any. I aquest premi sol encertar-la de ple. Sí que us puc dir que és una història que, de moment, està plena de ràbia continguda i que és un repte per als angloparlants no nadius i els desconeixedors de la cultura afro-americana, ja que està ple de referències culturals molt allunyades de nosaltres. És un llibre aspre de llegir, però al mateix temps és molt gratificant i està ple de veritats sobre la vida dels negres als Estats Units.
• The Underground Railroad, de Colson Whitehead. Amb aquest llibre tanquem la llista, i també el bloc “aventurer” de llibres no llegits. De fet, sembla que faci parella amb el llibre anterior, que també esmenta el concepte “underground railroad”, una xarxa de cases i itineraris segurs per als esclaus que fugien dels estats del sud buscant la llibertat al nord. Guanyador del National Book Award atorgat aquest novembre, sembla que aquest llibre està cridat a fer història i és el següent a la meva llista de lectura.

No em queda res més per dir sobre llibres, però no volia acomiadar el 2016 sense recordar algú que ens ha deixat mentre escrivia aquesta entrada, tancant un any que ha estat molt negatiu per al món de la música, sobretot des del punt de vista dels qui ja tenim una edat…

Ens veiem l’any que ve.