Llibreries a Cork (Irlanda)

On Per sifuroIn 5 estrelles, Llibres2 comentaris

IMG_9005Quan servidora va de viatge, part de l’aventura consisteix a passar per les llibreries locals i veure què s’hi ven. I comprar-ho, és clar.

Abans de fer la nostra visita a Cork, vaig detectar que hi havia diverses llibreries i vaig marcar-les totes en un mapa de Google. Sí, un mapa de Google. Ja en parlarem, d’aquests mapes…

Com vaig dir en una entrada anterior, Cork és una ciutat de 130.000 habitants que, igual que en altres ciutats del país, viuen molt escampats, en cases i edificis baixos, i això fa que el centre de la població no sigui gaire gran, però sí que és vistós i ple de botigues que val la pena visitar. Com ara les llibreries.

Vaig deixar de banda les dues que venien articles bàsicament eclesiàstics i em vaig dedicar a la resta:

  • Vibes and Scribes: una botiga doble, amb una part dedicada a llibres de segona mà i una altra per a llibres d’ocasió i noves publicacions. Aquesta segona em va recordar vagament el Happy Books.
  • Liam Ruiséal: una llibreria petitona, centrada sobretot en llibres de text i infantils, i amb una secció força gran dedicada a la història (sobretot la irlandesa).
  • Timetraveller’s Bookshop: aquesta se centra en llibres “rars” i d’artista. No és ben bé el meu perfil, tot i que cal dir que era preciosa, tota decorada amb fusta i amb un aparador molt gran que et permet veure tot l’interior de la botiga.
  • Eason: no és únicament llibreria, sinó que també té articles de papereria, petites joguines… una mena de FNAC en petit, sense discos ni part informàtica.
  • Waterstones: en dues paraules, im-pressionant. Us en parlo més avall.

Tant a Eason com a Waterstones hi havia una fantàstica oferta que potser s’haurien d’apuntar els llibreters d’aquí (jo ho intento, a veure si cola): compra dos llibres, i el segon et surt a meitat de preu.

I és que, de vegades, els compradors com jo, que som capaços de sortir amb 9 llibres a la bossa, agrairíem una mica més de “carinyu”. Ja m’està bé que em facin un carnet i, amb el temps, m’acabin fent un descompte, però la veritat és que no sempre és fàcil de saber quan te’l faran, i ens veiem obligats a portar el carnet a sobre. I, si no el portem, no s’acumula la compra. En resum: si fessin aquesta mena d’ofertes, jo sempre comparia un nombre parell de llibres.

Però no us volia parlar d’això, no. Avui us vull parlar d’aquesta llibreria tan bonica i preparada amb tan de gust: Waterstones Cork. Perquè després de veure aquesta botiga m’ha quedat clar que formar part d’una cadena d’establiments no vol dir, necessàriament, que no puguis fer que la teva botiga tingui un toc personal i càlid que convidi els clients a deixar-hi els diners.

IMG_9004Com veieu en aquesta foto, els llibres destacats estan distribuïts en taules “temàtiques” i tenen un cartell que indica el tema o fa un comentari sobre el que s’hi exposa. Això ocupa la part central quan hi entres des de St Patrick Street, que és el carrer principal de la ciutat. A banda i banda d’aquesta escampada de llibres hi ha els prestatges que contenen tota la producció editorial ordenada alfabèticament i classificada en grans seccions com ara ficció, no-ficció, crim, etc.

IMG_9007Un cop passada aquesta entrada, trobem un espai dedicat a “material auxiliar”: tasses (precioses, les de Penguin), llibretes, bosses de tipus tote… de tot i bonic! Un perill, aquesta secció. En aquesta part central també hi podeu trobar clàssics editats en versions de luxe (tapes dures folrades amb tela, per exemple) o en edicions més econòmiques, però també molt boniques. Tasses de Penguin… un paradís, si hi vas amb la butxaca plena!

Més enllà hi trobareu la secció infantil, amb uns quaderns de passatemps d’estiu molt bonics que no em vaig poder estar de comprar, i la resta de seccions que pots esperar d’una llibreria gran: viatges, autoajuda, cuina, etc. Però en aquesta part ja no hi vaig entrar. Al fons, l’entrada que dóna al carrer de darrere dóna un bon raig de llum natural que embelleix la botiga.

Ha estat la primera vegada que m’he presentat com a blogger i he demanat permís per fer fotos i parlar de la botiga al meu blog. De fet, és la primera vegada que parlo d’una llibreria aquí. El personal va ser molt amable i no em va posar cap pega, i per això he pogut posar totes aquestes fotos per il·lustrar la meva visita. Hauria pogut sortir amb moltes coses més a la bossa!

La setmana que ve tornem a les ressenyes de llibres. I l’altra setmana publicarem la tradicional llista d’idees per a l’estiu. Si voleu fer alguna proposta, no us esteu de deixar un comentari.

A sheltered woman

On Per sifuroIn 2 estrelles, LlibresDeixa un comentari

Yiyun Li. A sheltered woman.
Fourth Estate, juliol de 2015.
52 pàgines.
yiyunli_a sheltered womanM’acabo de llegir aquest petit llibre de Yiyun Li, i m’he quedat amb la impressió d’haver-lo llegit abans, però no he trobat on. El meu consell, doncs, és que aneu amb compte si compreu llibres que contenen un únic relat, ja que pot ser que apareguin en alguna recopilació que no tingueu controlada.
Dit això, us volia comentar que el llibret és molt bonic, amb la tapa que podeu veure a la imatge que acompanya aquest text, tot i que trobo que el preu és excessiu (més de cinc euros) per un llibret de tot just 52 pàgines, que podrien ser menys si l’espai entre línies fos el normal.
La història en sí toca la vida d’una dona que es dedica a cuida nens i parteres durant el primer mes de vida de les criatures. Aquest tipus de personatge, les persones que es dediquen a cuidar nens, també apareix a Kinder than Solitude, on una de les protagonistes es dedica a fer de cangur. En el cas de A sheltered woman, la protagonista fa una vida rutinària fins que un dia coneix un home gran. A partir d’aquí, es planteja alguns dubtes i opcions, però…
Us l’haureu de llegir vosaltres, si voleu saber com acaba. De tota manera, no és dels millors relats de Yiyun Li, de la qual us recomano Noi d’or, noia maragda o Los buenos deseos, tots dos molt bons i comentats en aquest bloc.
A la pròxima, idees per a lectures d’estiu. Si voleu proposar alguna cosa, podeu deixar un comentari.

Des d’Irlanda, amb amor

On Per sifuroIn LlibresDeixa un comentari

BI-July_August2016-coverAquest juliol hem estat uns dies al sud d’Irlanda. Allà, “the grass looks greener on the other side” no s’aplica. Tot és verd. Fins i tot és verda la revista literària que m’he comprat per investigar una mica el panorama abans de fer les compres de rigor.

La revista és The World of Irish Books, i m’ha permès veure quines novetats hi ha, quins festivals es fan, quins premis es donen… i n’hi ha molts, de premis i festivals! Us faig un resum de tot plegat.

Premis, premis, premis

Tot i que no és irlandès, un premi destacat és el Bailey’s Women Prize for Fiction, que com diu el nom està pensat per a dones que escriuen ficció. Aquest any hi optaven dues autores irlandeses: la Lisa McInerney, amb The Glorious Heresies i l’Anne Enright, amb The Green Road. Me’ls he llegit tots dos i he de dir que prefereixo el primer, amb molta diferència (sí, aviat us en parlaré). Al final, els jutges m’han donat la raó i han donat el premi, 30.000 lliures “de res”, a la Lisa McInerney.

Un altre premi destacat, amb un import molt bèstia (100.000 euros!), és l’International Dublin Literary Award (anteriorment Premi IMPAC), que premia una obra de ficció publicada en anglès, incloent obres traduïdes. En edicions anteriors, el van guanyar Gerbrand Bakker i Kevin Barry, que en català ha publicat Raig Verd. Aquest any hi havia obres com A Brief History of Seven Killings, que ja va aconseguir el Man Booker Prize 2015, i Lila. Tots dos els hem comentat anteriorment. Entre els finalistes també hi havia Your Fathers, Where Are They? And the Prophets, Do They
Live Forever? de David Eggers (eps! a finals de juliol publica llibre nou!) i Family Life, d’Akhil Sharma, que és qui es va acabar enduent el premi i estava a totes les llibreries de Cork que vaig visitar.

Tanco la llista amb el Kerry Group Novel of the Year Award, un premi que no pot competir amb els anteriors en import, però que és una bona etiqueta per enganxar al llibre. Entre els competidors hi havia (again) The Green Road, d’Anne Enright, The Blue Guitar, de John Banville, Beatlebone, de Kevin Barry i The Little Red Chairs, d’Edna O’Brien. El que tenia més presència a les llibreries és aquest últim, però el que ha acabat guanyant el premi és el primer, que a mi tampoc no m’ha semblat tan bo. Curiositat sobre aquest premi: un dels jutges era Gerbrand Bakker, un dels top 10 d’aquest bloc, i ja he tingut a les mans June, que ja s’ha pulicat en anglès. No he estat capaç de comprar-lo: val la pena esperar que surti en català (Raig Verd?).

Party, party, party?

Festival és igual a festa? No sempre. En aquest cas, veig que els certàmens literaris tenen una presència important a Irlanda, i alguns tenen un component formatiu important. No tot és lúdic.

M’ha vingut a la mà el catàleg del festival literari de West Cork, que se celebra a Bantry del 17 al 23 de juliol (encara hi sou a temps!). En aquest festival, a més de les típiques xerrades amb autors, hi ha tallers i seminaris sobre escriptura: com escriure poesia, com escriure per a nens, autopublicació… Per a mi, l’activitat estrella és una xerrada amb en Nick Laird i la Zadie Smith. Uau!

I què més hi ha, a Cork?

Llibreries molt boniques i completes. Cork és una ciutat de 130.000 habitants, i al centre hi ha 4 llibreries “normals” i dues de temes eclesiàstics. Nosaltres vam visitar les quatre primeres, i us en parlarem la setmana que ve.

La setmana que ve? Sí! Com que s’acosta l’estiu, farem un esprint i tindreu una publicació a la setmana fins a finals de juliol i tancarem el mes amb l’esperada llista de deures. De moment, us deixo una foto de les meves compres d’aquests dies…

CompresCork

Un amor que destruye ciudades

On Per sifuroIn 3 estrelles, Llibres1 comentari

chang_amor que destruye ciudadesEileen Chang. Un amor que destruye ciudades.
Traductores: Qu Xianghong i Anne-Hélène Suárez.
Editorial: Libros del Asteroide.

S’acaba de publicar Un amor que destruye ciudades. I l’havia de llegir, és clar. No es tradueix l’Eileen Chang al català i al castellà cada dia, simultàniament. Tot i que sempre tiro cap a casa i compro en català, aquest cop m’he decidit per la versió castellana, publicada per Libros del Asteroide amb traducció d’Anne-Hélène Suárez i Qu Xianghong. Per què? Doncs perquè l’Anne-Hélène és una de les traductores més solvents del panorama de la traducció del xinès i feia temps que no li llegia res. Aquest cop ens arriba amb la col·laboració inestimable de la Qu Xianghong, un valor segur.

Pel que fa a la versió catalana, l’ha feta la Carla Benet, una traductora jove que ja ens va agradar amb la traducció de El passat i els càstigs, de Yu Hua, publicada per Males Herbes. En aquesta ocasió, els valents que han publicat l’obra d’Eileen Chang han estat Club Editor. De fet, a Catorze hi podeu trobar un dels dos relats que integren el volum.

Com deia, aquest llibre conté dues històries. La que li dona el títol, “Un amor que destruye ciudades”, i “Bloqueados”. Personalment, trobo que la primera comença bé, a Shanghai, en un entorn familiar on hi ha una divorciada que tothom veu amb mal ull i que lluita per fer-se independent. La història promet, però després degenera en una mena d’historieta rosa que no va enlloc. Al final ho salva una mica. De tota manera, a mi m’agrada més la segona història, “Bloqueados”, que descriu una escena en un tramvia que queda bloquejat al carrer enmig d’un avís de bombardeig.  La narració és lúcida i ens ofereix un retrat molt afinat de l’escena, tant dins com a fora del tramvia. Una història de les que m’agraden, que reflecteixen un període curt de temps però ric en detalls. De tota manera, no és de les coses que més m’ha agradat darrerament, tot i que Chang té una legió de seguidors.

Com sempre, Libros del Asteroide ens ofereix l’edició cuidadíssima característica dels seus llibres, i aquest és un factor que cal tenir en compte. Els llibres que no són macos, ja no els compro en paper.

Són memòries d’Àfrica, Stalker?

On Per sifuroIn 4 estrelles, Llibres3 comentaris

motorsoulFinalment, m’he llegit Motorsoul. Confesso que no m’agradava gaire la portada i que el pseudònim que ha fet servir l’autor, Stalker, em va frenar una mica. Un stalker és algú que assetja, que molesta una altra persona.

També em feia por que el llibre estigués ple dels tòpics habituals sobre l’Àfrica.

Al final, però, he fet confiança a Raig Verd, ja que la gran majoria de llibres que els hi he llegit m’han agradat. Ja sabeu que jo, quan no tinc referències de l’autor, em refio de l’editorial o el traductor, si n’hi ha.

I ben fet que vaig fer. Motorsoul és una compilació de quatre novel·les curtes sobre quatre aspectes de la vida a l’Àfrica que coneixem d’oïdes: una expedició per matar rebels, un ex nen soldat que viu amb una dona infectada amb VIH, l’atracament d’un autobús i un atac contra una església plena de refugiats en el gran desastre de Ruanda-Burundi.

El llibre es divideix, doncs, en aquestes quatre grans parts que, al seu torn, s’estructuren en 8-9 capítols. Cada història és, en sí, completa, tot i que no busca explicar-nos tota una història des del principi fins al final, sinó que ens fa veure un període relativament curt de la vida dels protagonistes i, a partir d’aquí, ens deixa entrellucar passat i futur.

La redacció és àgil i molt correcta, amb un parell de detalls que m’han fet pensart que, potser, el corrector ha tingut poca feina: no tots els autors volen que els corregeixin la feina. No sé si és el cas.

La gran incògnita, però, és qui punyetes és l’autor. Segur que molts de vosaltres també ho voldríeu saber. Perdoneu, però algú ho havia de dir. Jo tinc algunes sospites. No pot ser qualsevol, ja que sembla que l’autor té un coneixement força profund de la realitat africana, com si el que escriu fossin les seves memòries d’Àfrica. Això ja en descarta uns quants. També em xoca el rigor pràcticament científic amb què ens presenta un glossari al principi de cada història: en alguns moments, tot i que les històries deuen ser ficció, veiem que al darrere hi ha una base real i que sembla que estiguem veient un documental. Vocació d’estudiós? Quants autors hi ha a Catalunya que coneguin l’Àfrica? Més dels que ens pensem, segur. Però jo tinc el meu candidat. Si algun dia feu una porra, aviseu-me.

En definitiva, és un llibre que val molt la pena que llegiu aquest estiu que tot just comença. No direu que l’entorn que retrata no és adequat: la sabana, la vegetació tropical, la calor…

El tindreu entre les meves recomanacions d’estiu, no ho dubteu.