Joel Dicker a la recerca de l’autèntic Quebert

On Per sifuroIn 4 estrelles, Llibres5 comentaris

QuebertAvui parlarem d’un llibre que ja fa temps que volta: La veritat sobre el cas Harry Quebert, de Joël Dicker. Diuen que val més tard que mai, i en aquest cas és ben veritat. No me l’havia llegit per aquella mania que tinc jo: “massa bombo, res de bo”. Però aquet estiu, en la meva peregrinació habitual per les llibreries dels llocs on vaig de vacances, vaig trobar una edició de butxaca, barateta bareta, i no m’hi vaig poder resistir.

Doncs res, me’l vaig començar i… no el vaig poder deixar fins que me’l vaig acabar. Una de les coses que enganxa és una de les més tontes del món: la numeració dels capítols és inversa, del 40 a l’1, i sembla que estiguis escoltant “Los 40 principales” i no pots parar fins que arribes al número 1. “Tu y yo lo sabíamos”, que deia aquell.

És una història amb ganxo, amb dosis mesurades d’intriga i embolics, que tracta sobre un cas antic, ja classificat, que amaga molts interrogants. Quan detenen en Harry Quebert, un exestudiant seu s’encarrega d’investigar i remenar la història, que havia passat en un poblet petit, Aurora, situat a Nou Hampshire, als Estats Units. L’autor combina els fets actuals amb flashbacks que van destapalnt aspectes de l’afer que la policia no coneixia i que, en certa manera, matisen l’assassinat comès. Tothom s’hi veu involucrat, d’una manera o una altra.

Segur que ja heu llegit altres ressenyes sobre aquest llibre i que no us he descobert res de nou, però deixeu-me afegir alguna cosa més. La part amorosa la trobo extremadament cursi i típica, un home gran que s’enamora d’una noia jove (no tan innocent com semblava), i només la justifico perquè és el que serveix d’excusa per a la resta, que realment està molt bé. També destaca en Marcus Goldman, que és un bluf com a escriptor, i, sobre tot, dos personatges molt ben desenvolupats que em recorden en certa manera l’Enid de The Corrections, de Jonathan Franzen. La que s’endú la palma és la mare d’en Marcus, una “grunyona” infatigable que es fica en tot (fantàstiques, les converses per telèfon amb el seu fill), i la Tamara Quinn, la propietària del cafè..

La resta està ple de personatges  que no són tan bons o tan dolents com sembla, tot ple de veritats a mitges, tot de cirumstàncies que ens porten a un desenllaç ineperat, amb una revelació sobre la noia assassinada que no us puc fer, però és que és molt important per al desenvolupament.

En resum, doncs, si encara no us l’heu llegit, feu-ho. Us agradarà. El podeu inclouore a la vostra llista de Reis.

Sí. Aviat haurem de fer la nostra.

Beijing, Beijing

On Per sifuroIn 2 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Feng Tang. Beijing, Beijing.
Traductora: Michelle Deeter.
Amazon Crossing, març 2015.
Versió Kindle, equivalent a 380 pàgines.
Beijing_beijing

Què voleu que us digui? Beijing, Beijing és un llibre fluix. Molt fluix. De vegades em pregunto què fa que la gent es decideixi a fer traduir un llibre com aquest i a compartir-lo amb la resta del món.

Bàsicament, aquest llibre tracta les peripècies de l’autor, Feng Tang, quan era estudiant de medicina. Ell, els seus amics i les seves borratxeres. Ja sabem que quan un relat és autobiogràfic no hi ha trames secundàries, ni intriga ni res d’això, però com a mínim esperem que la vida de “l’autobiografiat” sigui interessant, o traumàtica, o diferent de la nostra,  o alguna cosa per l’estil… Doncs no, això no és el que trobareu aquí. Només les històries d’un noi normal que es dedica a passejar-se per Pequín.

De fet, la distracció principal durant aquestes 380 pàgines ha estat passejar-se per aquesta ciutat. Wangfujing, Dongdan, Haidian… tots han anat passant per davant dels meus ulls i m’han fet recordar altres temps, altra gent. Sí que és veritat que hi ha petites espurnes de la realitat de l’època (anys noranta), com ara eslògans sobre guanyar diners, la visita obligada al mercat de la seda, etc., però això és practicament l’única cosa de bo que té el llibre.

Al final del llibre, l’autor ens explica que aquest és el tercer llibre d’una trilogia sobre la seva vida. Potser no calia dedicar tantes pàgines a explicar-nos-la. Francament, no cal que us el llegiu si no és que us interessen especialment les històries d’estudiants. Jo me l’he llegit sencer perquè volia parlar-vos-en a vosaltres, que si no…

Seven killings: Marlon James, Man Booker Prize 2015

On Per sifuroIn 4 estrelles, Llibres10 comentaris

History_of_Seven_KillingsAvui tocar parlar de A brief history of seven killings, de Marlon James, que a mitjans d’octubre va guanyar el Man Booker Prize 2015. És un senyor llibre, de gairebé 700 pàgines, que és tot un repte per al lector no angloparlant.

En Marlon James és jamaicà, i pel que he pogut llegir és especialment hàbil a l’hora de retratar el seu país. En aquest llibre, doncs, hi podreu flairar l’illa de Jamaica i endinsar-vos en parts que normalment no ens arriben. Tot parteix d’un intent d’assassinat de “El cantant” (sabeu qui representa, oi?), al qual dedica les dues primeres parts del llibre, i després se’n va allunyant fins arribar a Nova York, on tancarà el cercle.

I sí, com diu el títol, hi ha morts, en aquest llibre. Perquè, és clar, quan un comet un assassinat (o intenta cometre’l), el que vol és liquidar els testimonis, oi? Doncs d’això es tracta: liquidar els qui pots… i no liquidar els qui no pots. I per acabar d’embolicar el regalet, la història ens l’expliquen els seus mateixos protagonistes, que fan de narradors, cadascun amb el seu punt de vista i, ATENCIÓ, la seva manera de parlar.

Sí, és especialment important com parla cada personatge. Els americans i els personatges més cultes, els entendreu de seguida, però… què passa amb els “mindundis” que fa servir la màfia? Gent sense gaire educació que parlen… bé, amb el seu propi argot, un argot ple de paraules jamaicanes amb els orígens més diversos (indi, africà, etc.) i construccions gramaticals que, si les veuen a Oxford, segur que les consideren incorrectes. Admeto que això dificulta una mica la lectura, però també és veritat que li dóna vida i un aire real a la narració. Qui tingui els nassos de traduir-ho al català es mereix un premi!

També cal destacar que cada part té la llargada justa, i que l’autor sap fer un pas endavant just abans que se’ns comenci a fer pesada la fase en què ens trobem. I la gran quantitat de personatges també és important. A mi, de tots els que hi surten, el que més m’ha agradat és la noia, que trobo que és el més ben portat de tota la novel·la.

En definitiva: Qui és qui? Per què es queden a Jamaica o se’n van? Com és Jamaica? Qui hi mana? Quin grau de corrupció hi ha? Quin poder té la màfia? Quantes màfies hi ha? Tot Kingston està en les mateixes condicions precàries?

Tot això i molt més a A brief history of seven killings.

Young Babylon

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinès1 comentari

Lu Nei. Young Babylon.
Traductora: Poppy Toland.
Amazon Crossing, setembre 2015.
Versió Kindle, equivalent a 328 pàgines.

YoungBabylonYoung Babylon no és una novel·la d’intriga, ni d’amor, ni històrica. No té tres trames a l’hora ni un ritme trepidant. No hi ha misteris. És una narració clara i senzilla com la vida. És la vida, de fet.

En aquest llibre, Lu Nei ens explica la seva vida en una fàbrica química, una de les moltes que hi ha a la Xina. Tot el que hi veiem podria estar passant ara mateix.

De fet, podria estar passant a la Xina o a casa nostra. I això és el que, malgrat la manca de misteri o de poesia, fa que hi connectis. El protagonista, en Lu Xiaolu, entra a treballar en aquesta fàbrica com a aprenent, i nosaltres anem aprenent amb ell com funciona aquesta macroempresa: regals al seu tutor perquè li ensenyi millor les coses, la picaresca dels treballadors per treballar menys, la manera de canviar de departament…

Tot ho diu directe, com aquí:

“The most important thing in the chemical factory was to get assigned to a good trade. For this you needed to get someone on your side, through cigarettes and other gifts.”

I això és el que fan tots plegats: regalar tabac a tort i a dret. Jo mai no havia vist tants paquets i cigarretes junts en una novel·la.

També trobem algunes pinzellades sobre altres temes, com ara les feines “de més a més” que fan alguns treballadors mitjanament qualificats (les paradetes de reparar bicicletes), els cartells amb eslogans tan habituals a la Xina (“treballeu amb ganes, torneu contents a casa”), la reforma amb el treball…

Tot això va acompanyat d’una representació coral de personatges que cobreix tota mena de perfils: des d’una metgessa (no llicenciada, encara) que no se sap ben bé com ha anat a parar en aquesta fàbrica (sospito que pot tenir a veure alguna cosa amb els fets de Tian’anmen, a veure què us sembla a vosaltres) fins al pare del protagonista, que és enginyer, passant per tota mena de supervisors, electricistes, gent amb poca formació que parlen de manera pomposa… una mica de tot per acolorir la història.

En definitiva, es tracta d’un llibre interessant que supleix la falta de ritme documentant a fons la vida quotidiana en una fàbrica que, de fet, podríem considerar un petit poble. Un llibre molt recomanable si esteu interessats a conèixer la realitat dels treballadors d’aquests centres a la Xina.

Dollari la mia passione

On Per sifuroIn 3 estrelles, LlibresDeixa un comentari

Zhu Wen. Dollari la mia passione.
Traductores: Maria Gottardo i Monica Morzenti.
Metropoli d’Asia.
Versió Kindle, equivalent a 288 pàgines.
dollari-passioneAquest llibre conté sis relats, encapçalats per “Dollari la mia passione”, que és el que dóna nom al llibre. I, per a mi, és el més fluix. Es tracta de la història d’un noi que valora molt els diners i que rep la visita del seu pare, que vol anar a trobar el seu fill petit (germà del noi). Tot i el títol, però, no hi he trobat aquesta fam pels diners que fa preveure…
Afortunadament, però, a mida que anem avançant i canviant d’història, la cosa millora. El segon relat, que tracta sobre un viatge en vaixell per un riu xinès, ens transmet l’agobiament que implica tenir sempre algú a sobre, pendent de què fas i què deixes de fer. Millor que l’anterior, però la cosa encara pot millorar més.
Les històries centrals són les que porten el pes de la recopilació. A “Una nit a l’hospital” veiem el funcionament del sistema sanitari xinès, com els familiars s’han de fer càrrec dels ingressats 24 hores al dia, i, sobretot, veiem l’enfrontament entre el “sogre” i el “gendre”, l’odi, la ràbia… A “Rodes”, en canvi, el protagonista s’enfronta a la petita màfia que regeix el dia a dia de moltes ciutats xineses. Segueix la història sobre Xiao Xie, un noi que està fart de la feina, en una empresa estatal fallida, i no aconsegueix marxar-ne. Tanca la recopilació una història que arrenca quan una parella va a comprar carn i no es refien que els l’hagin pesat bé.
En resum, és un llibre que vaig començar pensant “Uix!” i que, a mesura que m’hi vaig endinsar, em va agradant més i més. Si us agraden els relats curts, és una bona opció. El trobareu en italià i, també, en anglès. Podeu trobar la versió en paper i electrònica a Amazon.