La broma d’en Josipovici

Era broma, d’en Gabriel Josipovici, és un dels llibres que em vaig llegir en un pim-pam i que se’m va quedar per resumir abans de l’estiu. Una llàstima, perquè és un llibre excel·lent, i els llibres bons m’agrada explicar-los de seguida.

Era_broma-JosipoviciÉs un llibre “d’enredo”, on no saps qui és qui i què fa fins que arribes al final. O potser ni així. Es llegeix d’una tirada, amb diàlegs absolutament brillants i ben trobats. Una història complicada, on el marit enreda la dona, la dona enreda el marit, l’investigador no se sap de quina banda juga, els personatges van a favor de qui no ens pensem… i és tan curt que no us en puc donar més dades sense entrar en mode spoiler. I no voleu pas que ho faci, oi?

La traducció d’en Ferran Ràfols està a l’altura del producte que ens solen oferir aquest traductor i l’editorial que el publica. Si els diàlegs són frescos i àgils, cal pensar que en l’original ho eren i que en el pas a la nostra llengua el traductor ha estat prou hàbil per mantenir-ne el caràcter original i enganxar-nos des de la primera línia. Pel que fa a l’editorial, és Raig Verd, una de les editorials catalanes que millor presenta els seus llibres. Com vaig dir a l’entrada de The Leftovers, hi ha llibres que no només aporten una bona estona de lectura, sinó que estan preparats per oferir una “experiència de l’usuari” sublim, i Raig Verd és una de les editorials que millor sap fer-ho.

En definitiva, aquest llibre és una “experiència sensorial total” que us enganxarà per la vista, l’olfacte i el tacte. Al gust i l’oïda, no és gaire fàcil arribar-hi amb un llibre. 🙂

Si avui voleu celebrar el dia del traductor, passeu per una llibreria i compreu, per exemple, aquest llibre!

Platero

Platero és un trosset de cotó, un terròs de sucre, el millor company per passejar-se a la tarda, quan el sol ja no apreta…

Qui no s’ha llegit Platero y yo, de Juan Ramón Jiménez? I, dels qui us l’heu llegit, a qui no l’hi ha agradat aquest burret tendre i pacient que és el receptor de tots els pensaments de l’autor? A qui no se li ha escapat alguna llàgrima quan es mor?

platero

Aquest llibre, el millor regal de la comunió, aguanta el pas del temps millor que molts altres. Postals d’una sola pàgina que reflecteixen la vida a poble de principis del segle XX, però que, en alguns casos, també he vist jo. És impressionant la vividesa del retrat: sembla que siguis allà mateix, a Moguer, i que el musell del Platero t’hagi de passar per sobre de l’espatlla.

Si encara no us l’heu llegit, ho hauríeu de fer. Perquè hi ha llibres que s’han de llegir, i aquest n’és un.*

 

 

* No patiu, que no us faré llegir el Quijote, que és molt llarg (tot i que l’esforç val la pena).