Etiqueta: literatura neerlandesa

Les oques d’en Bakker

On Per sifuroIn 4 estrelles, Llibres4 comentaris

Aquesta setmana m’he llegit Deu oques blanques, d’en Gerbrand Bakker. I he de dir que, a mi, tot i que m’ha agradat molt, em va agradar més A dalt tot està tranquil. Més opressiu.deu_oques_blanques

De tota manera, el primer que salta a la vista és el que tenen en comú tots dos llibres: l’entorn rural i la voluntat de trencar amb la vida anterior. En aquesta ocasió, però, la protagonista marxa dels Països Baixos i s’instal·la a Gal·les, en un entorn que Bakker ens descriu magníficament. La masia, els prats, els pobles… sembla que els vegis, que ensumis el pa que compren al forn. Fins i tot sembla que notis el fum de les cigarretes que fuma la protagonista.

D’altra banda, tenim el trencament amb la vida anterior de la protagonista, que en un moment donat abandona la feina, la parella i s’embarca per començar una nova vida en un entorn en què ningú no la coneix. Per què marxa? Per què no dóna senyals de vida? Què més ens amaga? Perquè pren tant paracetamol? Moltes preguntes, i no totes tenen resposta o, si més no, no totes tenen una resposta clara. El llibre conté molts detalls que has d’anar ajuntant i fent quadrar per arribar a descobrir (o, més ben dit, a imaginar) per què la protagonista fa el que fa. I no estic segura d’haver-ho encertat tot…

Jo diria que és una història com un cargol: quan et sembla que s’estira i “surt”, tira enrere i s’amaga, i es cargola sobre ella mateixa igual que les corbes d’una closca. Per això m’és difícil donar-vos-en més detalls sense fer d’spoiler.

El que sí que us volia dir és que, com vaig llegir en algun lloc, la figura de l’home de l’Emily és un bon contrapunt. I a mi, personalment, m’encanta el retrat dels pares d’ella, televidents compulsius. Dediqueu-los una atenció especial perquè proporcionen un contrapunt de realitat a la vida rural (no sé si dir bucòlica) de la protagonista.

Aprofito l’ocasió per, una vegada més, felicitar la Maria Rosich (@pingu_lingu) per una excel·lent traducció i, també, la gent de Raig Verd (@Raig_Verd) per haver triar l’autor i la traductora. I per haver editat el llibre amb el bon gust habitual (enhorabona a la il·lustradora per aquesta fantàstica portada).

Conclusió: aquest el tindreu a la meva llista de recomanacions per a Reis (no rigueu, que falten quatre dies!).

A la granja d’en Bakker… tranquils…

On Per sifuroIn 5 estrelles, Llibres10 comentaris

Em va costar decidir-me a comprar aquest llibre: quan hi ha tanta gent que diu que un llibre o una pel·lícula estan bé, les expectatives són tan altes que l’objecte del desig no sempre està a l’altura. Però aquest cop, igual que amb Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, la jugada m’ha sortit bé. A dalt tot està tranquil, de Gerbrand Bakker, és una senyora novel·la que et té l’ai al cor fins al final, que et rosega per dins i que, tot i que et pots imaginar com s’acaba, t’empeny a llegir-la fins al final.dalt-tot-esta-tranquil

I de què va, aquest llibre?

Doncs parla d’un home que sempre ha viscut a l’ombra del seu germà bessó i, quan aquest mor, passa a ocupar el lloc d’aquest i les seves responsabilitats a la granja, un camí ben diferent del que volia emprendre ell. I sempre més viu pendent de què vol el seu pare, un éssser que, ja vell, sembla que governi la vida dels altres des del llit d’on ja no es pot moure. Que es mori, que es mori, penses. Que el fill pugui marxar i fer la seva vida. Però li costa, morir-se, al vell.

I, al mateix temps que la història et rosega i et fa imaginar-te el que passarà més endavant, vull destacar que no és el típic llibre que té trames dins de trames i dins de trames amb sorpreses i giragonses (com us podríeu esperar, per exemple, de les novel·les de Jo Nesbø, especialitzat en “l’art del despiste” del lector). Tot passa en un entorn rural, plàcid. Pocs personatges i encara menys sorpreses. T’enganxa perquè sí, perquè parla de com, de vegades, hi ha situacions incòmodes que voldries que s’acabessin però no acaben de tenir punt i final. I t’enganxa perquè això ens ha passat a tots.

En definitiva, un doble encert de Raig Verd (@Raig_Verd). Doble perquè l’obra que han triat és magnífica i perquè la tria de la traductora també ha estat excel·lent: la Maria Rosich ens posa a les mans una versió catalana que, segur, no desmereix gens l’original neerlandès. I tot això ve acompanyat d’una edició fantàstica en un paper que fa goig de tocar, amb una tapa que enamora i -molt important- una lletra a la mida justa.

No volia acabar sense fer un parell d’apunts que, com a traductora que sóc, m’han semblat molt importants per al reconeixement de la nostra feina:

  • La web de Raig Verd inclou una fitxa per a cada traductor, amb foto i dades. Gràcies!
  • En Gerbrand Bakker ha guanyat l’Independent Foreign Fiction Prize 2013 amb la versió traduïda a l’anglès per David Colmer. Autor i traductor compartiran aquest premi (10.000 lliures, poca broma!).

Bé, gent. Espero que us llegiu aquest llibre i que em digueu si també us ha agradat. Per part meva, ja m’estic fregant les mans pensant en quan agafi per banda [Deu oques blanques], del mateix autor, mateixa editorial i mateixa traductora.