A la granja d’en Bakker… tranquils…

Em va costar decidir-me a comprar aquest llibre: quan hi ha tanta gent que diu que un llibre o una pel·lícula estan bé, les expectatives són tan altes que l’objecte del desig no sempre està a l’altura. Però aquest cop, igual que amb Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, la jugada m’ha sortit bé. A dalt tot està tranquil, de Gerbrand Bakker, és una senyora novel·la que et té l’ai al cor fins al final, que et rosega per dins i que, tot i que et pots imaginar com s’acaba, t’empeny a llegir-la fins al final.dalt-tot-esta-tranquil

I de què va, aquest llibre?

Doncs parla d’un home que sempre ha viscut a l’ombra del seu germà bessó i, quan aquest mor, passa a ocupar el lloc d’aquest i les seves responsabilitats a la granja, un camí ben diferent del que volia emprendre ell. I sempre més viu pendent de què vol el seu pare, un éssser que, ja vell, sembla que governi la vida dels altres des del llit d’on ja no es pot moure. Que es mori, que es mori, penses. Que el fill pugui marxar i fer la seva vida. Però li costa, morir-se, al vell.

I, al mateix temps que la història et rosega i et fa imaginar-te el que passarà més endavant, vull destacar que no és el típic llibre que té trames dins de trames i dins de trames amb sorpreses i giragonses (com us podríeu esperar, per exemple, de les novel·les de Jo Nesbø, especialitzat en “l’art del despiste” del lector). Tot passa en un entorn rural, plàcid. Pocs personatges i encara menys sorpreses. T’enganxa perquè sí, perquè parla de com, de vegades, hi ha situacions incòmodes que voldries que s’acabessin però no acaben de tenir punt i final. I t’enganxa perquè això ens ha passat a tots.

En definitiva, un doble encert de Raig Verd (@Raig_Verd). Doble perquè l’obra que han triat és magnífica i perquè la tria de la traductora també ha estat excel·lent: la Maria Rosich ens posa a les mans una versió catalana que, segur, no desmereix gens l’original neerlandès. I tot això ve acompanyat d’una edició fantàstica en un paper que fa goig de tocar, amb una tapa que enamora i -molt important- una lletra a la mida justa.

No volia acabar sense fer un parell d’apunts que, com a traductora que sóc, m’han semblat molt importants per al reconeixement de la nostra feina:

  • La web de Raig Verd inclou una fitxa per a cada traductor, amb foto i dades. Gràcies!
  • En Gerbrand Bakker ha guanyat l’Independent Foreign Fiction Prize 2013 amb la versió traduïda a l’anglès per David Colmer. Autor i traductor compartiran aquest premi (10.000 lliures, poca broma!).

Bé, gent. Espero que us llegiu aquest llibre i que em digueu si també us ha agradat. Per part meva, ja m’estic fregant les mans pensant en quan agafi per banda [Deu oques blanques], del mateix autor, mateixa editorial i mateixa traductora.

9 respostes a “A la granja d’en Bakker… tranquils…

  1. Retroenllaç: Les oques d’en Bakker | L'illa deserta

  2. Retroenllaç: Carta als Reis 2013 per a usuaris avançats | L'illa deserta

  3. Retroenllaç: Sant Jordi 2014 | L'illa deserta

  4. Retroenllaç: La Setmana del Llibre en Català i en Gerbrand Bakker | L'illa deserta

  5. Retroenllaç: El Dia de la Traducció | L'illa deserta

  6. Retroenllaç: El Dia de la Traducció: traductors de llibres (1) | L'illa deserta

  7. Retroenllaç: Ells també escriuen – L'illa deserta

  8. Retroenllaç: Anys i anys, per molts anys! – L'illa deserta

  9. Retroenllaç: Deures d’estiu 2017 – L'illa deserta

I a tu, què et sembla?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s