El diario de la señorita Sofía

Ding Ling. El diario de la señorita Sofía / En el hospital.
Edicions Bellaterra, octubre 2014.
122 pàgines.
Traductora: Tyra Díez.

Llegir aquest llibre de la Ding Ling ha estat un exercici interessant. D’una banda, hi he trobat el famós Diario de la señorita Sofía, un relat de fama mundial que, sincerament, trobo que està sobrevalorat o que ha envellit malament. Pàgines i pàgines en què una noia jove, malalta de tuberculosi, dóna voltes i més voltes als seus sentiments per un home. No trobo que aporti gran cosa, francament. No descarto que en el moment en què es va publicar (1928) fos una cosa trencadora, però llegida amb ulls d’avui no passa de ser una historieta tirant a rosa, d’una dona que es limita a deixar-se visitar, que no té feina coneguda, ni aficions… si no hi esteu d’acord, deixeu un comentari!

En canvi, la narració “segundona” que trobem en aquest llibre, En el hospital, és un relat colpidor de la situació en una maternitat on no es compleixen les condicions mínimes d’higiene i seguretat necessàries per a la feina que s’hi ha de fer. Tot això, vist amb els ulls d’una noia a qui envien en aquesta mena d’hospital rural perquè hi faci de comadrona. Aquí sí que puc dir que m’ha semblat molt interessant poder veure la realitat d’aquell temps i que fins i tot, per exemple, he arribat a notar el fred que passa la protagonista, l’esforç, l’antipatia d’altres membres del personal del centre…

Tot plegat ve acompanyat d’una extensa presentació de Tani E. Barlow, traduïda de l’anglès. Una presentació profunda, que aporta molts punts interessants, però que és massa llarga comparada amb la minirecopilació. O la recopilació és massa curta comparada amb la presentació. Tot sovint es dóna el cas que les narracions vénen acompanyades d’una introducció més llarga o feixuga que la història en sí. Estaria bé aconseguir donar una mica més de contingut en aquest format, ja que quan has fet l’esforç de llegir-te un text àrid i que aporta molta informació trobes que només disposes d’una hora (tirant llarg) per aplicar tot el que has après.

Edicions Bellaterra ens ofereix una col·lecció impecable,  amb cobertes pràcticament de luxe i un paper que fa goig de tenir a les mans, que ja hem pogut apreciar en altres casos, com ara amb La ciudad fronteriza. I la pregunta és: algun dia podrem llegir aquests fantàstics textos en català? 🙂

White horse

Yan Ge. White horse.
Hope Road, octubre 2014.
Edició per a Kindle (equivalent a 39 pàgines).
Traductora: Nicky Harman.

whitehorseBé, ja està. White horse es llegeix en una sessió, si tens prou estona. Una novel·la curta, molt curta. I, poca broma, té mèrit: en només unes 39 pàgines (segons Amazon) Yan Ge ens explica tot el període que abraça des del cursos superiors de l’escola primària fins a la secundària de la protagonista, i aconsegueix donar-nos molta informació: sobre el seu pare, la seva mare, la seva tieta, la seva cosina… alguns autors hi haurien dedicat 700 pàgines. O sigui que, per aquesta banda, té mèrit i trobo que està força bé.

Ara bé, la part negativa és que hi ha algun aspecte que trobo que s’hi ha inclòs una mica amb calçador, com ara el cavall blanc del títol. Per començar, no només n’hi ha un. Apareixen en moments diversos de la narració, i la veritat és que no sempre trobo que apareguin per un bon motiu. Mira, ara faré aparèixer un cavall blanc. O dos. Flop! Aquí va!

De tota manera, aquesta crítica no és “motiu de cesse”, que deia aquell. La història és maca, tendra a estones i dura de vegades, i hi podem veure, com deia més amunt, com la Yun Yun es va fent gran i entra, poc a poc, en el món dels adults. Així, doncs, al principi del llibre no és capaç de captar els senyals que emeten els grans, les relacions que estableixen d’amagat d’ella i, a mida que avança la narració, veiem que es va espavilant, comença a fixar-se en els nois, en la conducta del seu pare, en la de la seva cosina, que va uns quants cursos per davant d’ella…

En resum, crec que és una obra honrada que no intenta omplir fulls i fulls allargant-se innecessàriament si pot explicar les coses en un parell de paràgrafs, però si s’hagués allargat una mica més tampoc no hauria passat res. Si voleu saber més coses sobre aquesta autora, aneu a la pàgina del Club de lectura de la Universitat de Leeds, que el mes de novembre tractarà una altra novel·la de la Yan Ge. És una activitat molt interessant, en línia, que us permet llegir en xinès o en anglès l’obra que escullen cada mes i, després, comentar-la en un fòrum virtual.

The noodle maker

Ma Jian. The noodle maker: a novel.
Farrar, Straus and Giroux, 2006.
Edició per a Kindle (equivalent a 193 pàgines).
Traductora: Flora Drew.

Un llibre fluixet. Sí, Ma Jian és un escriptor moooolt conegut. Però ja sabem que quan un porta l’etiqueta de “dissident” queda inclòs automàticament en la categoria de “gran escriptor”. I no n’hi ha per tant. El llibre és una agrupació de relats curts absolutament estrambòtics que il·lustren situacions molt diferents. the noodle maker

Admeto que les històries tenen una certa gràcia, i que també està ben pensat que siguin independents i que, al mateix temps, comparteixin personatges: la protagonista de la història del tigre és l’exnòvia de l’escriptor de la història del gos, l’escriptor de carrer fa una carta per a la mare de la noia suïcida, etc. Tot i així, trobo que l’estil és força pobre i que les històries són excessivament extravagants: tornant a la història del tigre, per exemple, trobo que suicidar-se en públic deixant-se menjar per un tigre queda fora del que jo puc digerir. Massa coses rares en tan poques pàgines.

Dit això, us comento alguns detalls que hi he trobat. Són curiositats o coses que m’han xocat:

  • A la història del crematori privat, diu: “he always gave an extra seven minutes to anyone over the standard one hundred and thirty kilogram weight”. Algú té la versió xinesa i pot confirmar aquest pes? Trobo que per ser estàndard és una mica exagerat… o potser no ho he entès bé?
  • És una de les poques novel·les que he llegit en què es parla dels (difunts) FEC, la moneda per a estrangers que es va fer servir a la Xina fins a la dècada de 1990, i explica ben clar què són i què eren les Friendship Stores: “a permit to buy goods at the Friendship Store, which was generally reserved for foreign visitors”.
  • Té punts de “guiño al lector” com ara aquesta gran frase: “How can you expect a girl who has grown up reading Selected Writings of Mao Zedong to be cultivated, elegant or refined?”.

En resum, tot i que les històries, com us he dit, són massa rocambolesques per al meu gust, és un llibre on podreu veure situacions reals de la Xina de finals de segle XX, com ara els FEC, la picaresca a l’hora d’establir negocis, els suborns… per acabar, us deixo amb un fragment que m’ha semblat especialment bo i que, segurament, reflecteix la manera de pensar de molts xinesos:

“We grew up in a spiritual vacuum, cut off from the rest of the world. A wasted generation. When the country started to open up, we were the first to fall. Foreign culture is the only religion now, but we have no means to understand it, or appreciate its worth. Half a century has gone by, and suddenly we find ourselves in the forest of modern life without a map or a compass. How can a society numbed by dictatorship ever find its way in the modern world? We are unable to think things through for ourselves, we have no reference points, we feel lost and out of our depth.”

En resum: si sou fans de Ma Jian, no us deixeu influir per la meva opinió negativa.

Deures xinesos d’estiu 2014

Una vegada més, arriba el moment d’encarar les vacances i buscar material per llegir, com si haguéssim de passar-nos tot un mes tancats en una caseta a dalt de la muntanya sense accés al món digital o a cap llibreria. Com diu aquell, “Mentiraaaa!”. Però les llistes de recomanacions per a l’estiu són un clàssic, i no us deixaré sense la vostra. 🙂

Si reprenem la llista de l’any passat, veurem que només em vaig llegir un dels tres llibres que us hi posava: My life as emperor, de Su Tong. Continua pendent The dark road, de Ma Jian, i Waiting, de Ha Jin. Ara bé, per no repetir-me, us proposo un pack de llibres diferents a aquests. Som-hi:

Anem a pams. El primer, El joven de la vida errante, l’acabo de descobrir al Twitter. En desconec l’autor, l’editorial… o sigui que és una incògnita. El mateix passa amb el segon, que encara estic investigant si s’ha traduït a l’anglès o si, simplement, ens faciliten el nom per a la nostra comoditat.
Ma Jian ja el coneixem, i segurament és una aposta segura per aguantar la calor estival. El més curiós d’aquest autor és que la traductora dels seus llibres, la Flora Dew, és també la seva parella. Segurament això facilita la comunicació autor-traductor i és molt possible que les traduccions ens facin arribar amb tot detall el missatge original. Aquí trobareu un comentari sobre el llibre.

Següent: Yan Lianke, una altra aposta segura. Un dels meus llibres favorits és Les jours, les mois, les années, que ja vam comentar en aquest bloc (si feu servir la capsa de cerca del bloc, trobareu altres obres comentades). Aquest autor retrata molt bé la vida rural, i llegint l’argument de La fuite du temps em vénen moltes ganes de llegir-me’l. En contra: el preu de la versió Kindle, per sobre dels 14 euros.

Propera parada, el meu favorit: Yu Hua. L’adoro. En aquesta llista us poso El passat i els càstigs, publicat en català per Les Males Herbes. Us l’heu de llegir! El meu repte per a aquest estiu és llegir, en xinès, The seventh day (que jo sàpiga encara no s’ha publicat en cap altre idioma, m’ho podeu confirmar?).

Última parada, la “infiltrada” de la llista: The incarnations, de Susan Barker. Pel nom, no és xinesa, tot i que té família xinesa. La seva novel·la salta d’un moment a l’altre de la història de la Xina, i sembla una proposta refrescant entre tants autors consolidats.

I vosaltres, què, teniu alguna recomanació per a aquest estiu?

Canvi de plataforma

Ja som aquí,
ja hem arribat,
ja som aquí
ja hem arribaaaat…

Tatxan! Cara nova per a Caràcter xinès. Què us sembla? A partir d’ara tindrem aquest disseny, una mica més actual que el que us oferíem des de Blogger.

Per què, el canvi? Doncs perquè el temps passa, el bloc s’ha fet gran i necessitava una bona rentada de cara. I com que a Blogger no vaig saber-hi trobar el que buscava, l’hem traslladat a WordPress.

Què hi trobareu, a Caràcter xinès, en aquesta nova etapa?

  • Com deiem més amunt, un nou disseny, més actual. Més clar i diàfan, i més net.
  • Més protagonisme a les xarxes socials, ja que amb WordPress és més fàcil enviar missatges a Twitter i Google+. No tornareu a fer clic en un enllaç que no us porta enlloc.
  • Més opcions per seguir el bloc: la nostra revista Flipboard, seguiment via Bloglovin i seguiment per correu electrònic.
  • El més important: a partir d’ara, només cal que escriviu http://www.xines.cat (o xines.cat) per accedir al bloc. Una adreça ben fàcil.

A Blogger hi hem deixat les entrades que ja hi havia publicades, no hem tocat res. Això sí, si éreu seguidors del bloc a Blogger, la vostra subscripció no us aportarà res de nou: tot el que publiquem a partir d’ara sortirà únicament al bloc nou: www.xines.cat.

Com us he dit, una manera de seguir el contingut del bloc és subscriure’s a la revista que tenim a Flipboard: és totalment gratuïta i hi trobareu el contingut del bloc i altres notícies interessants que trobem sobre la literatura xinesa, la tecnologia dedicada a la lectura i altres temes que hi puguin estar relacionats. Podeu accedir-hi des de l’ordinador, la tablet o el mòbil, i ja té 86 seguidors!

Aprofito l’ocasió per recordar-vos que valorem molt els vostres comentaris: compartir la informació i fer-la arribar als altres és un dels objectius del bloc. Així, doncs, no dubteu a respondre i comentar qualsevol entrada.
Ja estem preparant comentaris sobre llibres per a abans de l’estiu, o sigui que estigueu al cas i compartiu la nova adreça amb tothom a qui pugui interessar.

Esperem la vostra companyia en aquesta nova etapa. Si us agrada el bloc, feu-lo conèixer!