Lao She. Cat Country.
Penguin Books, 2013.
242 pàgines.
Títol original: 猫城记.
Traductor: William A. Lyell.

Com ja vaig dir al twitter, aquest llibre m’ha deixat amb una mena de cacau mental important (“mixed emotions”, vaig dir). D’una banda, trobo increïble que Lao She, l’any 1932, fos capaç d’inventar-se una història com aquesta (tot i que, no ho oblidem, aquell mateix any Aldous Huxley va publicar el fantàstic Brave New World: sembla que hi havia alguna mena de tendència). Imagineu-vos-ho: enmig d’una situació inestable al seu país, Lao She s’inventa una història sobre un home que arriba a Mart, va a parar a un país on tot són gats amb comportament humà i al final “patatam” (no us hi volia posar cap spoiler). Sembla que és la primera obra xinesa de ciència ficció i, potser perquè dóna prioritat a aquest aspecte, trobo que li falta una mica de “intriga”, que el protagonista és un simple observador i no s’implica en el que veu al seu voltant, com algú que sap que no val la pena fer res perquè no arreglarà la situació i, també, perquè acabarà marxant d’allà.

D’altra banda, per a mi, que fa molt poc que m’he llegit Mr Ma and son, aquesta història ha sigut com una bufetada a la cara. No hi queda res del realisme de l’altra novel·la, ni de la irona fina que hi havia, ni de les convencions socials, ni comentaris sobre el racimse, ni res… Res. A Cat Country ens trobem un protagonista del qual ni tan sols sabem el nom que es passeja lliurement pel país, observant, sense fer res per canviar el destí del poble dels gats. I els gats ens els pinta com a éssers sense cap mena de lògica (humana, si més no), sense ètica, bruts, desorganitzats, amb un govern despòtic i un sistema administratiu totalment corrupte… una mena de campi qui pugui on tot s’arregla prenent unes fulles d’arbre que “et col·loquen” (mireu-vos-ho com vulgueu: són el soma de Brand New World o l’opi de la Xina del canvi de segle). Ningú treballa, ningú fa res per fer avançar la societat i, és clar, les coses no van gaire bé. No us puc explicar el final.

Si busqueu altres ressenyes sobre aquest llibre, veureu que en molts casos es diu que Lao She hi amaga una crítica ferotge de la Xina dels seus dies: corrupció política, necessitat de contactes (els famosos guanxi), addició a substàncies psicotròpiques, incapacitat d’associar-se amb els compatriotes per aconseguir el bé comú de la nació, joventut alienada (alguns es comporten com els futurs guardes rojos)… Un bon lloc per començar és “China: when the cats rule”, de The New York Review of Books, on Ian Johnson ens resumeix el més destacat de la introducció que va preparar per al llibre.

En resum, voldria dir que, tot i que no és el meu llibre de l’any, potser sí que serà el vostre (no sóc especialment aficionada a la ciència ficció). És un llibre que s’ha de llegir per tot el que representa i implica (o pot implicar) i perquè és de Lao She, un dels millors autors de la literatura moderna que amb aquest llibre demostra una vegada més que és capaç de “retratar” una gran varietat de temes. I, des d’aquí, hem d’agrair la tasca dels editors que creuen en autors com ell i que en publiquen o re-publiquen obres.

Finalment, ara que parlem de creure en autors xinesos, us recomano que estigueu al cas del proper llibre de Yu Hua (potser algun dia, quan sigui gran, li donaran el Nobel) que es publicarà EN CATALÀ gràcies a Males herbes, que n’han encarregat la traducció al Carles Prado. Aviat el tindrem també aquí al bloc.