Jiang Guangci. El joven de la vida errante.
Hermida Editores, 2014.
Edició Kindle.
Traductor: Blas Piñero Martínez.

Com en altres casos en què el llibre en sí es curt, aquest ve acompanyat d’una generosa introducció del traductor, en Blas Piñero Martínez, que ha fet una traducció directa del xinès.

Aquesta història de Jiang Guangci tracta sobre la vida d’un jove que marxa de casa (bàsicament, perquè no té alternativa), i se situa en l’època “d’interludi” i inestabilitat, de canvi entre el final de l’última dinastia imperial i els principis de la república xinesa. Escrivint en forma epistolar, l’autor fa servir els canvis de residència i de feina del protagonista per deixar-nos entreveure la Xina d’aquella època.

He de dir que m’han agradat les notes del traductor, molt completes. I la traducció també sembla encertada: tot quadra, tot flueix. Recordeu que són impressions causades per la lectura de la traducció, sense acarament amb l’original. Sí que hi he trobat alguna errada tonta, com ara errors de tecleig, que valdria la pena cuidar per millorar l’experiència de l’usuari. De tota manera, però, val la pena llegir-se’l.

Bé, ara que ja us he explicat força objectivament de què va el llibre, volia comentar-vos una cosa curiosa que m’ha passat: tenia la ressenya preparada fa un munt de dies, i no era gaire positiva. La versió electrònica que vaig comprar a Amazon estava molt mal maquetada: sense separació entre capítols, amb tot el contingut repetit… i just aleshores vaig rebre un missatge d’en Blas Piñero sobre un altre tema. Gràcies a ell, que va fer d’intermediari amb l’editorial, vaig poder aclarir què passava: hi havia hagut un problema de conversió al passar l’arxiu a epub que havia quedat sense detectar.

El “final feliç” de la història és que l’Alejandro Roque, d’Hermida Editores, em va enviar molt amablement un pdf amb una maquetació impecable (gràcies!) i ha posat fil a l’agulla per resoldre el problema que, repeteixo, només es dóna en el format electrònic comprat a Amazon. Si compreu el llibre en paper, segur que està correcte.

Conclusió: quan les errades són tan evidents, cal fer una mica d’investigació. Tant de bo s’apliquessin el “cuentu” alguns periodistes…