Han Han. Son royaume.
Traductor: Stéphane Lévêque.
Editions Philippe Picquier.
Versió Kindle. 256 pàgines aproximadament.
Títol original: 他的国.

Després de la llarga pausa de l’estiu, tornem amb Son royaume, un llibre escrit per Han Han, un personatge curiós que, amb trenta pocs anys, ja s’ha fet conegut per ser conductor de cotxes de ral·li, cantant, blogger i… escriptor. Un cul inquiet molt famós.

El llibre tracta sobre la vida que porta un noi a qui li agrada poc treballar i molt voltar en moto. La seva moto és la seva estimada i passa pel davant de tot. I ell volta, volta per tot arreu gastant benzina i intentant enlluernar les noies. I, bàsicament, això és el llibre. Anades i vingudes en moto, la moto que s’espatlla, el noi que intenta anar a rodar món i no ho aconsegueix… la vida d’un ni-ni, quasi podríem dir.

Per a mi, la part més destacada és la que fa referència als vessaments i la contaminació de l’aigua, que fa que els animals augmentin de mida fins al punt que un simple ratolí pot semblar un conill, per exemple. Davant d’això hi ha reaccions diverses: des dels que no volen menjar aquests animals mutants fins als que volen treure’n profit i donar gat per llebre. Tot això, en un poble que no acaba de prosperar, on els joves no es volen quedar i marxen i que, al seu torn, rep immigrants que no sempre són ben rebuts, tot i que hi ha gent que es guanya la vida llogant-los habitacions.

En resum, m’hauria agradat que hagués aprofundit més en aquests aspectes (immigració interior, indústria, pol·lució), que no pas en les anades i vingudes poca-soltes d’en Xiaolong. I vosaltres… l’heu llegit, aquest? O heu llegit alguna altra cosa de Han Han? Quina opinió en teniu?