Categoria: Caràcter xinès

La fuite du temps

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Yan Lianke. La fuite du temps.
Traductora: Brigitte Guilbaud.
Ed. Philippe Picquier, 2014.
605 pàgines.

FuitedutempsYan Lianke és especialista a explicar-nos històries del món rural. En aquest bloc ja n’hem comentat unes quantes (només cal que feu una cerca a la caixeta de la dreta amb el nom de l’autor), i sembla que no acaba el material. En algunes, com ara Dream of Ding village, podem veure-hi directament reflectits alguns fets de la història recent del país. Altres, com ara La fuite du temps, són més líriques i semblen més lluny de la realitat.

En aquest cas, la història se centra en un poblet allunyat de la “civilització”, on els habitants viuen com a màxim fins als 40 anys i moren per causa d’una malaltia que els obstrueix la gola. El relat està estructurat al voltant de cinc llibres (o parts), que ens expliquen cinc moments clau de la història del poble i dels intents dels seus habitants per aconseguir alliberar-se de la malaltia. El plantejament de l’autor, molt original, consisteix a explicar l’història a l’inrevés: del present al passat.

Fins aquí, molt bé. El problema és que costa una mica enllaçar la història venint des del present. Estem acostumats a llegir històries amb flashbacks més o menys llargs, però sempre acabem reprenent el fil conductor tornant al present de la història. En aquest cas, en canvi, quan tenim assumit el present hem de viatjar al passat sense possibilitat de tornar a l’actualitat, i no sempre és fàcil de seguir el fil.

Si obviem aquesta dificultat, podem dir que la primera part és lenta, molt centrada en la descripció dels paisatges, amb la presentació dels personatges principals. Tot això fa que no sigui la millor part del llibre. Les següents, en canvi, són àgils i plenes d’històries, i ens permeten anar entenent coses dels capítols anteriors: per què en Sima Lan es va casar amb la Du Zhucui en lloc de la Lan Sishi, per què un o altre ha estat triat cap del poble, etc. Les trames secundàries no són res de l’altre món, però a canvi veiem perfectament com funciona el món rural que tan bé retrata en Yan Lianke.

En resum, doncs, un bon llibre que val la pena que us regaleu (o que regaleu) per Sant Jordi.

L’acrobàcia aèria de Confuci

On Per sifuroIn 2 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Dai Sijie. L’acobràcia aèria de Confuci.
Grup 62, gener 2011.
240 pàgines.
Títol original: L’acrobatie aérienne de Confucius.
Traductora: Anna Casassas.

lacrobacia-aeria-de-confuciUna vegada més, un autor que no m’acaba de convèncer. Vaig donar-li tres estrelles a Balzac et la petite tailleuse chinoise, però després, amb Una noche sin luna, Dai Sijie em va caure als peus…

Amb L’acrobàcia aèria de Confuci he tornat a tenir la sensació de llegir una cosa que comença bé, que promet, però que després cau en una mena d’explicació embolicada, sense caps ni peus, que no va enlloc. Al principi, l’autor ens explica les extravagàncies de l’emperador xinès, que té quatre dobles exactament iguals que ell i que sempre compareixen junts per tal que ningú no sàpiga qui és l’autèntic i no li puguin fer mal. La narració és àgil i interessant, però al cap de poc comença a divagar, a centrar-se en detalls i a compartir amb nosaltres extravagàncies cada vegada més innecessàries que acaben per fer que la narració sigui, també, innecessària.

Tot plegat em fa pensar, una vegada més, que en el món global en què vivim de vegades ens arriben les notícies, els autors, etc., massa poc filtrats. També em sembla que si un autor xinès emigra i és mínimament crític amb el règim, ja té bones crítiques i publicació assegurada. I trobo que no hauria de ser així. No és el primer cas en què inflem i lloem innecessàriament l’obra d’un autor amb dificultats per ser publicat a la Xina, potser per portar la contrària… només cal pensar en el Nobel atorgat a Gao Xinjian o els Anys de prosperitat de Chan Koonchung. Molt soroll…

El suplicio del aroma de sándalo

On Per sifuroIn 2 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Mo Yan. El suplicio del aroma de sándalo.
Kailas, març 2014.
Edició Kindle, equivalent a 800 pàgines.
Títol original: 檀香刑.
Traductor: Blas Piñero Martínez.

ATENCIÓ: si sou fans de Mo Yan, podeu anar directament al paràgraf que diu “Com altres vegades, doncs, arribo a la conclusió…”.
AF Mo Yan suplicio

Una vegada més, m’he llegit un llibre d’en Mo Yan. Me l’havien recomanat, i aquesta vegada Kailas n’havia encarregat una traducció directa del xinès a Blas Piñero, de qui ja he llegit alguna altra traducció, i em vaig decidir a comprar-lo. El llibre prometia, la història era original, i també ho era el plantejament: una base històrica guarnida amb detalls d’una òpera xinesa. I començava bé, però…

No estic predestinada a ser “amiga” d’en Mo Yan. Em sap greu. Ho he intentat. Ho podeu comprovar mirant-vos totes les ressenyes que he fet de les seves obres en aquest bloc. No surt mai gaire ben parat. I excloc la possibilitat que sigui culpa de les traduccions, ja que no m’ha agradat en cap dels idiomes en què l’he llegit (que jo recordi, català, castellà, anglès i francès). Em sembla que tiro la tovallola.

Què puc dir de El suplicio del aroma de sándalo? D’entrada, diré que crec que amb 300 pàgines menys també faríem. Sóc dels que tenen la humil opinió que, en general, no cal allargar-se més del compte. Mo Yan, intentant crear una estructura original per al llibre, acaba repetint el retrat de les mateixes accions des de diversos punts de vista, i això m’ha creat una mica d’embolic a l’hora de saber qui parlava, o de què parlava.

La història en sí està bé: la rebel·lió d’un poble arran d’un acte de violència indiscriminada per part d’uns soldats alemanys a principis del segle XX. La recreació dels personatges, l’ambient o els vestits trobo que és força correcta. La història té interès tant pel que explica com per les relacions que estableix entre els personatges. De fet, la part del llibre en què s’explica clarament la trama central està força bé. El problema ve quan intenta retratar-ho des del punt de vista de cadascun dels protagonistes, perquè acaba essent un plantejament redundant.

Com altres vegades, doncs, arribo a la conclusió que és un llibre molt interessant per a qui sigui fan d’aquest autor, però a mi no m’acaba de convèncer. Pel que fa a la traducció, trobo que és bona i trasllada amb eficàcia el text xinès al castellà (i va acompanyada d’una bona quantitat de notes), però em sorprèn trobar de tant en tant alguna errada bàsica, de concordància o tipogràfica, que un revisor hauria de detectar. En resum: us agradarà si us agrada… Mo Yan.

Mitología de la China antigua

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Gabriel García-Noblejas. Mitología de la China antigua.
Alianza Editorial, 2007.
599 pàgines.

mitologia china antiguaAvui tenim una obra monumental. Això és el que és aquest llibre. Mare meva, quant coneixement acumulat, quanta recerca, quina densitat! No hi ha ni un paràgraf que no aporti informació. És un repte, llegir-te’l sencer. Jo vaig haver d’aprofitar les vacances de Nadal, ja que pesa tant que hauria estat molt incòmode haver-me’l d’endur a la bossa.

Comencem per l’edició, que és impecable. Paper groguenc, raspós, gruixut (res de paper de bíblia). Lletra de mida generosa. Reproduccions de dibuixos, quadres o esteles antigues que serveixen per il·lustrar el que s’explica i, al mateix temps, alleugerir una mica la densitat del contingut. Les notes, al final del llibre, i un avís de l’autor dient que, en realitat, les notes només són referències bibliogràfiques que no són necessàries per llegir el text. És la primera vegada que algú em diu que me les puc saltar.
Com podeu deduir del títol, el llibre tracta l’abundant panteó mitològic xinès, que possiblement no té una estructura tan clara com en la tradició grega o la romana (Zeus pare d’Atenea, etc.). És per això que García-Noblejas opta per estructurar el llibre en les tres parts següents:

  • Els textos. És a dir: d’on surten tots aquests mites i llegendes? En quins textos s’han trobat? Quina funció tenien, els textos?
  • Els mites. Quines són les figures més conegudes de l’imaginari xinès, que inclouen no només el típic personatge deitzat sinó també éssers zoomorfs, animals i plantes. Diria que aquestes tres últimes categories són més abundants a la Xina que no pas en el nostre context (admeto esmenes!).
  • Els cultes. En virtut de què se’ls rendia culte, en aquestes figures? Què es volia aconseguir amb això? En quina època van tenir més importància?

La segona i la tercera part tenen una abundància d’informació pràcticament impossible d’assumir si no és que et dediques a subratllar el text i a fer-ne un resum posterior. És pràcticament enciclopèdic. I tots tenim més o menys idea sobre algunes de les creences que s’hi documenten (Nüwa, Fuxi, l’emperador Groc… ), però n’hi ha d’altres que ni ensumàvem.

Ara bé, el que trobo molt interessant és la visió que ens ofereix en la primera part, en què no només ens parla dels textos on es troben les primeres referències (els famosos ossos de tortuga), sinó que ens explica, també, per a què es feien servir i com, en determinats casos, els creadors de textos (filòsofis, historiadors, etc.) no van dubtar a adaptar els mites i les llegendes a les seves creences per reforçar-les i implantar-les entre el poble.

En definitiva, un gran llibre (literalment) d’una exhuberància brutal que us heu de llegir amb calma pensant que, possiblement, no aconseguireu recordar tot el que s’hi diu. Però llegiu-lo. Segur que aprendreu alguna cosa. Val molt la pena.

El joven de la vida errante

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Jiang Guangci. El joven de la vida errante.PortadaEljovendelavidaerrantebaja
Hermida Editores, 2014.
Edició Kindle.
Traductor: Blas Piñero Martínez.

Com en altres casos en què el llibre en sí es curt, aquest ve acompanyat d’una generosa introducció del traductor, en Blas Piñero Martínez, que ha fet una traducció directa del xinès.

Aquesta història de Jiang Guangci tracta sobre la vida d’un jove que marxa de casa (bàsicament, perquè no té alternativa), i se situa en l’època “d’interludi” i inestabilitat, de canvi entre el final de l’última dinastia imperial i els principis de la república xinesa. Escrivint en forma epistolar, l’autor fa servir els canvis de residència i de feina del protagonista per deixar-nos entreveure la Xina d’aquella època.

He de dir que m’han agradat les notes del traductor, molt completes. I la traducció també sembla encertada: tot quadra, tot flueix. Recordeu que són impressions causades per la lectura de la traducció, sense acarament amb l’original. Sí que hi he trobat alguna errada tonta, com ara errors de tecleig, que valdria la pena cuidar per millorar l’experiència de l’usuari. De tota manera, però, val la pena llegir-se’l.

Bé, ara que ja us he explicat força objectivament de què va el llibre, volia comentar-vos una cosa curiosa que m’ha passat: tenia la ressenya preparada fa un munt de dies, i no era gaire positiva. La versió electrònica que vaig comprar a Amazon estava molt mal maquetada: sense separació entre capítols, amb tot el contingut repetit… i just aleshores vaig rebre un missatge d’en Blas Piñero sobre un altre tema. Gràcies a ell, que va fer d’intermediari amb l’editorial, vaig poder aclarir què passava: hi havia hagut un problema de conversió al passar l’arxiu a epub que havia quedat sense detectar.

El “final feliç” de la història és que l’Alejandro Roque, d’Hermida Editores, em va enviar molt amablement un pdf amb una maquetació impecable (gràcies!) i ha posat fil a l’agulla per resoldre el problema que, repeteixo, només es dóna en el format electrònic comprat a Amazon. Si compreu el llibre en paper, segur que està correcte.

Conclusió: quan les errades són tan evidents, cal fer una mica d’investigació. Tant de bo s’apliquessin el “cuentu” alguns periodistes…