Igual que l’any passat hem volgut celebrar amb tot vosaltres el Dia de la Traducció, dia de Sant Jeroni, patró dels traductors. Al blog L’illa deserta, germà bessó d’aquest, trobareu més informació sobre aquest tema.

Aquesta vegada parlem amb la Mireia Vargas-Urpí, una traductora del xinès amb un perfil eclèctic, ja que toca moltes tecles diferents. La Mireia és llicenciada en traducció i interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona (anglès i xinès al català) i doctora en Traducció i Estudis Interculturals per la mateixa universitat. Així mateix, és una investigadora molt activa: pertany al Grup de Recerca en Traducció del Xinès al Català/Castellà (TXICC) i al Grup de Mediació, Interpretació i Recerca en l’Àmbit Social (MIRAS). Per arrodonir la seva activitat acadèmica, és professora visitant a la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix assignatures de mediació cultural i de traducció de l’anglès al català, i també ha estat docent en diversos màsters de l’estat espanyol relacionats amb la traducció del xinès i la mediació intercultural, camp al qual està molt dedicada. Si sortim de l’àmbit acadèmic, cal destacar que és traductora jurada del xinès al català i que també ha tocat la traducció literària: ha traduït el segon volum de les memòries de Sanmao, que publicarà _Rata: el proper dia 4 d’octubre.

Mireia, quan et vas matricular a la carrera de Traducció i Interpretació calia triar un idioma principal, que en el teu cas era l’anglès, i un de secundari. Per què va ser el xinès? Ja tenies clar que t’hi volies dedicar o, com en el meu cas, la tria va ser accidental?

Jo tenia clar que volia que fos un idioma dels que llavors dèiem «exòtics» (ara segur que ja no és políticament correcte dir-los així). Pensava que l’alemany, el francès o l’italià, per exemple, sempre els podria estudiar a l’escola oficial o en alguna acadèmia. En canvi, de xinès, japonès, àrab o rus, l’oferta era, aleshores, molt més limitada (estem parlant del 2002). La tria entre aquestes llengües exòtiques va ser una mica a base de descartar les que ja d’entrada no m’atreien (el rus, per exemple, no em cridava gens l’atenció), però també hi va influir el professor de geografia que vaig tenir al batxillerat. Sovint ens parlava de la Xina com el «gegant adormit», ens parlava de la seva gran extensió i del seu potencial… i vaig pensar que, havent-hi tanta gent a la Xina, a la força seria útil saber xinès en el futur.

Com hem dit més amunt, cobreixes un espectre força ampli d’activitats que estan relacionades amb el xinès, la traducció i la mediació intercultural, i val la pena parlar una mica de cadascuna. Començarem per la teva dedicació a la traducció. Atesa l’alta activitat docent i investigadora que tens, et queda gaire temps per fer traduccions? De quina mena són?

Aquests darrers anys la veritat és que, com bé dius, he tingut i tinc poc temps per traduir. També haig de dir-te que em dol l’ànima cada cop que rebutjo una traducció per falta de temps, perquè la veritat és que les gaudeixo molt i és una feina que m’omple… tot i que sóc molt cul inquiet i també penso que no m’hi sabria estar, només traduint; tot el que faig m’agrada molt!

Fins l’any passat, sempre havia mirat de combinar l’activitat a la universitat (docència i recerca) amb traduccions esporàdiques que m’arribaven d’agències: convenis, contractes, estatuts, documentació relacionada amb importació o exportació… Trobo molt important mantenir aquest contacte amb el món professional, encara que no sigui constant, perquè part de la meva docència es basa en formar futurs traductors. A banda d’aquestes traduccions «petites», un dels encàrrecs per a mi més importants va ser la traducció de 12 entrades del blog de Wang Keqin, un periodista xinès que ha denunciat molts casos de corrupció, per a la tesi doctoral de Vicenç Sanclemente (actualment, el director de Radio 4). Va ser una experiència boníssima, en molts sentits.

I l’any passat va ser l’any que vaig fer realitat un dels meus somnis des de feia molt de temps: la meva primera traducció literària. Ha sigut amb la Sanmao, una autora que m’encanta. Té un estil fresc i proper, tot i que les al·lusions a la cultura xinesa són inherents i, per tant, cal treballar-hi per fer-les arribar al lector sense allunyar-lo del fil de la narració. Ja la coneixia d’abans, però ha sigut traduint-la que el personatge i les seves vivències m’han atrapat. Diaris de les Canàries té relats de tots colors, és un bon reflex de com va ser la Sanmao i de com va ser la seva vida, i per mi ha sigut un regal poder-me estrenar així en el món de la traducció literària.

Tornant a la teva pregunta inicial, de si em queda temps per traduir, una de les coses que m’ha agradat de traduir la Sanmao és que des de l’editorial, :Rata_, ens van deixar ben bé 9 mesos per fer la traducció, tant a mi com a la Irene Tor Carroggio, que ha estat la traductora cap al castellà. Va ser un marge de temps generós i, per tant, assequible per mi, sobretot tenint en compte que ho combinaria amb la feina de la universitat… i que no volia deixar de tenir vida pròpia! A més a més, amb la Irene ens hem ajudat moltíssim, hem compartit recursos, hem comentat solucions… això també ha sigut molt engrescador.

Parlem de traducció no literària: tu ets una de les tres traductores jurades del xinès al català que hi ha a Catalunya. Això vol dir que tens molta feina amb traduccions d’aquesta mena? O el mercat és petit?

He fet molt poques traduccions jurades del xinès al català, bàsicament expedients universitaris i poca cosa més. Tinc la intuïció que molta documentació oficial de la Xina, quan és per a exportació, arriba en anglès (o en format bilingüe xinès-anglès) i llavors ja no cal passar per al traductor de xinès. Potser si fos traductora jurada del xinès cap al castellà la resposta seria diferent… no ho sé, no t’ho sé dir. En tot cas, sí que he de dir que sortir al registre de traductors jurats habilitats per la Direcció General de Política Lingüística ha fet que m’hagin anat arribant encàrrecs de traduccions no jurades. Ser traductor jurat no deixa de ser una garantia de qualitat de cara a clients potencials i suposo que sortir a una web oficial dóna molta més confiança que anunciar-te només en el teu propi blog…

Allunyem-nos de la traducció i passem a un altre àmbit en què tens una gran activitat: la mediació intercultural. Quins aspectes toques? Fas de mediadora? Intèrpret? Et centres més en la part acadèmica i investigadora?

Tot va començar quan vaig fer d’intèrpret als serveis públics per al Consell Comarcal del Vallès Occidental. Va ser només durant un temps, just quan vaig tornar de la Xina després de llicenciar-me. Treballava sobretot en escoles: estaven arribant moltes famílies xineses (era als volts de 2008) i calia matricular els fills, fer reunions de seguiment… A vegades tot eren bones notícies (que si el nen és bo, que si treu bones notes, que si és treballador…), i a vegades em trobava amb alguns «marrons» que tela marinera, i això que la meva dedicació era bastant puntual, perquè només hi anava quan des d’alguna escola se sol·licitava el servei. Les mediadores que s’hi dediquen a temps complet t’expliquen situacions ben complexes.

Ho feia sense considerar-me realment intèrpret: hi anava només per ajudar i per fer el que pogués. Amb la primera tesina de màster, la Sara Rovira em va animar a explorar aquest terreny. I quin bon ull que va tenir! Vaig descobrir els codis deontològics que regeixen la professió, em vaig adonar de tot el que havia fet malament i vaig decidir que aquest havia de ser el tema de la meva tesi. Paral·lelament, a la UAB naixia el grup de recerca MIRAS. La Sara també m’hi va posar en contacte i pràcticament hi col·laboro des del principi.

Des que vaig començar la tesi, vaig deixar de dedicar-me a la interpretació als serveis públics (la frontera amb mediació intercultural és difusa, però sovint es fan servir els dos termes per un igual… crec que això donaria per una altra entrevista!), però hi he continuat vinculada per la recerca i per la docència. Hi he fet recerca individual, sobretot amb la tesi i amb articles que he escrit a partir de la recollida de dades de la tesi, i he tingut la sort de poder-hi fer recerca en grup, amb MIRAS, amb unes companyes fantàstiques de qui he après molt. Estem especialment contentes del nostre últim projecte sobre interpretació judicial: vam tenir accés a un corpus de vídeos de judicis interpretats, reals, i n’hem analitzat 55. Les dades són escandaloses, i més si tens en compte que la Directiva Europea 2010/64/UE sobre interpretació judicial ja està transposada i que, segons aquesta directiva, l’acusat hauria de poder entendre, en tot moment, què s’està dient al seu judici. Quan s’interroga l’acusat, això sí que s’interpreta —amb tota mena d’errors, això també cal dir-ho—. Ara bé, imagina’t que entra un testimoni i s’interroga el testimoni, que presenta proves contra l’acusat. Molt sovint, aquests interrogatoris a testimonis no s’interpreten i això fa que l’acusat es trobi en situació d’indefensió, se li està negant un dret bàsic. Aquest és només un exemple dels fragments que sovint no s’interpreten als judicis.
La recerca en interpretació als serveis públics, sigui en l’àmbit que sigui (escoles, hospitals, serveis socials, jutjats…), té un punt d’activisme, i potser per això t’hi bolques. En el fons el que ens agradaria és contribuir a una societat més justa i amb més oportunitats per a tothom.

Finalment, pel que fa la docència, tinc la sort de poder aplicar tot el que he après (amb la meva pròpia experiència, llegint i investigant) en assignatures del màster i del grau a la Universitat Pompeu Fabra. L’assignatura de mediació intercultural per a mi és molt especial: me l’he fet meva. Cada any els alumnes m’ho diuen: «es nota que t’agrada». Fem molts debats, parlem molt de com es podrien enfocar diferents situacions, i al final sóc jo qui aprèn d’ells.

Ara que parlem del MIRAS, també volem parlar de la feina que has fet amb el TXICC, grup que va elaborar la Guia de tractament de mots xinesos. Aquesta guia, que es va publicar en català i en castellà, conté una sèrie de directrius i orientacions per intentar posar una mica d’ordre en l’ús que es fa de les paraules d’origen xinès. Com creus que una obra d’aquesta mena pot ajudar a la mediació intercultural?

Quan parlem de mediació intercultural, hem d’imaginar un perfil polifacètic. A mi sempre em ve al cap la Begoña Ruiz de Infante, la referent de la mediació intercultural amb xinesos a Catalunya. Per tant, un mediador intercultural perfectament es pot trobar que ha de redactar un document sobre el col·lectiu xinès del barri on treballa, o sobre la concepció de la salut en la cultura xinesa, o sobre l’educació a la Xina, i que ha de fer servir tot de paraules d’origen xinès, algunes més conegudes (com poden ser el yin-yang o el qi), però d’altres no tant, o no gens, i que, per tant, ha de prendre decisions sobre com fer servir aquests referents en el text. Transcriure, adaptar o traduir? A les guies del TXICC, tant en català com en castellà, es recull aquest debat, per exemple. L’ús de formes coherents i estàndards (mitjançant l’ús del pinyin) per a noms propis i topònims també són exemples de bones pràctiques fàcilment aplicables en la mediació intercultural.

Per acabar, d’entre les diverses facetes que tens, n’hi ha alguna que t’agradi més que les altres? O, simplement, t’agrada aplicar els teus coneixements i formació en diversos camps?

Diria que totes m’agraden per un igual i, a sobre, he tingut la sort de poder conèixer gent meravellosa en totes aquestes facetes, ja sigui en la recerca, en la docència, i en els encàrrecs professionals… Això també és molt important!

M’agrada molt combinar-les totes; ja t’he dit al principi que sóc un cul inquiet… tot i que la dispersió també genera certa angoixa a vegades, això no t’ho negaré. La sensació de no arribar a tot, o de no poder aprofundir en tot per igual. El repte, a vegades, és saber dir que no per poder-te centrar en el que tens entre mans.

Moltes gràcies, Mireia, per haver-nos explicat tantes coses. La veritat és que en aquest blog ens centrem tant en la traducció que, de vegades, se’ns escapen altres aspectes del contacte entre cultures. Per això ha estat fantàstic conèixer un perfil com el teu, que toca diversos aspectes d’aquest contacte. Esperem que la traducció de la Sanmao tingui molt èxit i… esperem parlar-ne en aquest blog més endavant!

Bon dia de la traducció a tothom!