Un dels llibres que em vaig llegir l’estiu passat va ser Un lloro per al vicari i altres històries, de Gerald Durrell. Es tracta d’un recull de relats de temes molt diversos que ens ha preparat amb el bon gust habitual Viena Edicions, amb una traducció molt treballada de Jordi Arbonès.
Com deia, els relats tracten temes molt diversos, que van des d’una estada al Perigord, amb truja “trobatòfones” inclosa, fins a una vídua amb quatre fills que no sabem si es vol casar de nou o no, tot passant per històries més o menys passades de voltes, com ara la que dóna títol al llibre, que tracta sobre un lloro molt malparlat que és un regal per a un vicari una mica especial.
Per a mi, les dues millors són, precisament, aquestes dues últimes que us comentava. D’una banda, “Mare per merèixer” tracta la història d’una vídua amb quatre fills que viuen a Corfú i li proposen que es casi. A partir d’aquí, el riure està assegurat amb la reacció de la dona i la sorpresa que els dóna. D’altra banda, “Un lloro per al vicari” és absolutament delirant, tant pel lloro protagonista, que és capaç d’insultar a qui sigui en el moment menys adequat, com per la noia que el vol regalar al vicari, que és irritantment divertida i boja. El final de la història també té tela i no us el puc avançar, però és un bon repunt per acabar-la. També destacaria “Els vestits de la senyoreta Booth-Wycherly”, que tracta sobre una senyora gran molt peculiar.
És doncs, un llibre que us farà passar una bona estona. El contingut és molt bo, la traducció no rasca per enlloc i el llibre en sí, que és el que completa l’experiència lectora, és molt bonic, com tots els de Viena Edicions. Llegiu-lo i em donareu la raó.
Us vull parlar d’
L'illa deserta 