Arran de l’article de la Núria Perpinyà a Núvol, hem estat parlant al Twitter sobre la gràcia i la desgràcia dels llibres electrònics, amb una atenció especial al pobre Kindle, d’Amazon, que s’ha endut pràcticament totes les bufetades. En Xavier Farré també ha publicat un text sobre el tema i, entre altres coses, trobo que té raó quan diu que no tot és culpa d’Amazon. I a mi, després de llegir tot això, els 140 caràcters dels tuits se’m quedaven curts o sigui que he pensat que us ho explicaria aquí, que tinc més espai.

Per posar-vos en situació, us diré que a casa hi tinc un prestatge de “llibres per llegir”. És aquest:

A l’esquerra del pot de retoladors hi ha els llibres que tinc pendents de llegir jo, i a la dreta hi ha els del meu fill gran. Si us fixeu en la meva part del prestatge, però, veureu que hi conviu pacíficament la Santíssima Trinitat de la lectura: llibres en paper, un Kindle i un ipad. Cada cosa té el seu lloc i el seu moment:

• Edicions acurades: paper.
• Edicions barates que no aporten res: format electrònic.
• Llibres grossos i pesants: format electrònic.
• Problemes de vista: format electrònic.
• Llibres en altres idiomes: format electrònic.
• El plaer de comprar en una llibreria: paper.
• Recomanacions del llibreter: paper.

Anem per parts (l’ipad el deixo per a un altre dia, ja que no és únicament un lector de llibres).

Com diu la Núria, hi ha llibres tan ben editats que fan venir ganes d’agafar-los i no deixar-los anar. Jo també en tinc, d’aquests. No cal que siguin enquadernats en roba, no. Hi ha editorials com Raig Verd, Edicions del Periscopi o Males Herbes que publiquen llibres que m’entren per la vista i que no puc no comprar. Són llibres especials, que llegeixo pràcticament amb reverència i que poso a la prestatgeria dels “llegits” amb molta alegria.

Però no sempre és així. Jo no només llegeixo en català. Ni en castellà. I hi ha llibres que surten en el seu idioma original molt abans que en català o en castellà, si és que arriben a sortir-hi. Tots hem llegit edicions barates en anglès, els paperbacks, amb un paper tirant a infame, lletra que no sempre està ben impresa i portades patètiques. No ho negueu. Aquesta mena de llibres ja em va bé llegir-los al Kindle, que té una pantalla que no ofen a la vista, em permet posar la mida de lletra que vull i té un tacte força millor que el llibre barat de torn.

Perquè servidora és miop i, per postres, es passa moltes hores davant de l’ordinador i acaba el dia amb la vista cansada. O sigui que llegir segons quins llibres amb lletra petita i un paper tan prim que et permet llegir les dues cares del full a l’hora no em fa una gran il·lusió. Recordeu: els llibres electrònics no només “profanen els llibres” i canvien el tipus de lletra per fotre, sinó que també faciliten la lectura als qui no s’hi veuen gaire. O als qui, simplement, tenim manies i en agrada llegir amb un tipus de lletra concret.

D’altra banda, hi ha llibres que, per motius de pes, no faciliten la lectura. Us heu llegit Guerra i pau? És un exemple clar de llibre difícil de maniobrar. Per postres, en el meu cas, l’edició no era especialment bona. O sigui que segurament hauria agraït molt poder-me’l llegir en suport electrònic.

Un punt més a favor del format electrònic: el diccionari. No sé com funciona en altres ebooks, però el Kindle porta uns bons diccionaris que faciliten la lectura en altres idiomes. Poder llegir la Zadie Smith, la Yiyun Li, l’Antonio Penacchi, en José Saramago o en Yu Hua en la seva llengua original també té el seu què. No m’ho podeu negar. I també cal dir que no tot el que es publica en altres llengües es tradueix, o sigui que no trobo que sigui mala idea comprar el llibre en format electrònic i poder consultar el diccionari quan llegeixo en idiomes que no són el meu. Cas pràctic: acaba de sortir l’últim llibre de la Yiyun Li (autora, per exemple, de Noi d’or, noia maragda). Qui sap quan es traduirà al català? Es traduirà? M’he d’esperar? Puc comprar el llibre en paper a Barcelona? Massa incògnites. Ja me n’he descarregat una mostra, m’ha agradat i me l’he comprat per al Kindle.

De tota manera, no tot és Kindle, Kindle, Kindle. Si voleu llegir la meva apologia a favor d’aquest aparell, repasseu-vos l’entrada que li vaig dedicar fa un temps en aquest mateix bloc, que aquí ja n’hem parlat prou. He deixat per al final els casos en què, de totes totes, guanya el paper: les tardes passades a les llibreries, el bon servei del llibreter i el gloriós dia de Sant Jordi.

Tardes de llibreria: jo també disfruto anant per Barcelona, saltant de llibreria en llibreria i mirant què hi ha d’interessant. Si he tingut un mal dia, no hi ha res com entrar a botiga, triar i sortir amb el llibre sota el braç: amb això, no hi pot competir Amazon.

Servei del llibreter: poder trucar, encarregar un llibre abans que surti i poder-lo recollir a llibreria és un servei impagable. Un servei que et permet ser la primera a fer la ressenya d’un llibre. Un servei que, evidentment, no et poden oferir empreses com Amazon.

Sant Jordi: el millor dia de l’any. Sempre faig festa i, plogui o nevi, deixo els nens a l’escola i me’n vaig a voltar per la Rambla abans no s’ompli de gent. Em passo tot el matí triant, remenant i comprant llibres en paper. Per a mi, per als nens, per a la família, per als amics… Dia de gastar, de passar per la paradeta de l’Associació de Traductors (recordeu: sense ells no podríem llegir moltes coses!) i parlar amb tothom. Dia de sol, de passeig. De passar la tarda intentant que al caparró dels nens hi entri la idea que és un dia especial, que s’ha de llegir, que llegir eixampla les idees i que els farà grans. I amb això, evidentment, tampoc hi pot competir Amazon.

Bé, no sé si ho he acabat d’arreglar. És un debat viu, amb molta gent a favor i en contra d’una cosa i de l’altra. Paper o no paper: és aquesta, la qüestió? És evident que els llibres electrònics encara poden millorar. Han de millorar. I també és evident que una bona edició en paper no té preu (o sí). Però no podem tancar-nos en banda.

Parlem-ne. 🙂