Sant Jordi 2018: fem gasto!

Sant Jordi 2018Ja hi tornem a ser: arriba Sant Jordi 2018 i ens agafen unes ganes boges de fer gasto i de fer que els altres facin gasto. Soc mala persona, ves. Però més males persones són les editorials que m’empenyen a comprar llibres i més llibres…

M’he estat repassant les llistes d’anys anteriors i he vist que ja n’he publicat CINC! Aquesta serà la sisena. Si teniu curiositat per veure què recomanava en capítols anteriors, només cal que visiteu les llistes següents:

201320142015 – 2016 – 2017

He de dir que estic especialment satisfeta amb la del 2016, on vaig organitzar els llibres per autors i procedència. De fet, si aneu a l’entrada sobre “El meu Nobel”, veureu que els autors coincideixen força. No podreu dir que no soc coherent amb mi mateixa.

Però ja estem al 2018 i toca recomanar material nou, no? Doncs aquí teniu les meves propostes per gastar enguany. Trobareu tots els resums fent clic a l’enllaç del nom, ja que els hem comentat tots en aquest bloc.

Com podeu veure, començo la llista amb un llibre que s’escapa una mica del que jo llegeixo habitualment. Es tracta de Com s’esbrava la mala llet, un recull de relats curts centrats en la tercera edat que ofereix punts de vista i temes molt diversos.

A continuació hi trobareu quatre llibres de dues de les meves editorials preferides: Edicions del Periscopi i Raig Verd (estrictament per ordre alfabètic). Començo a tenir la casa plena, de llibres d’ells. Montecarlo és la publicació més recent d’aquest grup, i és una història trista i obsessiva d’un autor que començo a fer-me meu, en Peter Terrin. Teoria general de l’oblit, en canvi, per a mi és un descobriment d’un autor angolès, amb un llibre que va guanyar el Man Booker Prize 2016. I si un llibre guanya aquest premi, és de qualitat assegurada. Tot seguit us torno a recomanar El ferrocarril subterrani, una obra espectacular que ens porta als temps de l’esclavisme. Tanco aquest bloc amb Desig, una obra que us transportarà a les nostres antípodes per descobrir la interacció entre la societat aborigen i seus colonitzadors.

No he pogut evitar rescatar un llibre de fa un cert temps, però que és un tresor d’un valor incalculable. Es tracta de les traduccions al català d’obres de Shakespeare. I el traductor és Joan Sellent. En resum: autor i traductor són garantia de qualitat. I per contrarestrar la força d’un clàssic, la força d’un noir escandinau trencador. Secrets imperfectes, amb un protagonista irritant que us agradarà.

Aquest any tanquem la llista amb dos llibres vinculats a la Xina. El primer és Crónica de una explosión, que vam ressenyar fa poquet i que va aconseguir 4 estrelles. Si voleu entrar en la literatura xinesa, aquest és un bon llibre per fer-ho. L’autor és un dels que vaig proposar com a Nobel, i l’argument és molt interessant. Tanca la llista Xina Fast Forward, del conegudíssim Sergi Vicente. En aquest llibre, Vicente ens transporta a la Xina que ell coneix i ens ofereix una barreja molt interessant de vivències personals i professionals. En parlarem ben aviat, d’aquest!

Sant Jordi 2018 per als més agosarats

Fins aquí la meva llista de propostes amb lectura prèvia. Ara bé, com que sé que alguns sou més aventurers, us passo una llista de llibres que tinc al radar per al MEU Sant Jordi:

De què van, aquests?

Com que no me’ls he llegit, no us en puc dir gran cosa. En el cas dels dos primers, com ja he insinuat més amunt, la millor garantia són les editorials que els publiquen. Obre la llista Istanbul Istanbul, de la qual he llegit una mostra que trobareu al web de l’editorial. És una obra dura en què potser podrem trobar algun eco d’altres països. El segon, de compra obligatòria, és En aquell cel brillen estels desconeguts, d’un autor que vol mantenir l’anonimat (i que a mi m’agradaria saber qui és). La seva primera obra, de la qual ja vam parlar aquí, em va agradar tant que vull repetir.

A continuació tenim dues obres d’una altra editorial que fa coses maques. Tot i que m’he llegit l’argument de Els dics, Premi Documenta 2017, tinc la incògnita de si m’agradarà. No he connectat amb els darrers premis Documenta, i crec que és una qüestió d’edat (ja en parlarem, d’això). La felicitat d’un pollastre a l’ast l’he de comprar ni que sigui pel títol, tot i que el plantejament és molt interessant. Tot seguit tenim No tornarà passar, un llibre que es veu que ho ha petat als Països Baixos i a Bèlgica. Tanca la llista l’obra més monumental de totes: Calidoscopi informal, un totxo de 1.414 pàgines escrit per Albert Jané. És preciós, de tapa dura, i n’he llegit algun tros que fa molt bona pinta. Però no sé si tindré nassos de comprar un llibre que, segurament, pesa més d’un quilo…

Fins aquí les meves idees. Estic plena de bones intencions i de comprar només coses que tinc a la llista, però també és veritat que moltes vegades m’acabo desviant del que porto escrit. I vosaltres, què? Teniu alguna idea concreta o sortireu i us deixareu portar?

BON SANT JORDI! BONA DIADA!

13 respostes a “Sant Jordi 2018: fem gasto!

  1. Bon post! Jo tinc ganes de comprar el darrer de la Laura Pinyol, “el risc més gran”. Després em deixaré portar…Potser agafi tb el de la Marta Soldado, li tinc ganes. Sempre torno a casa carregada.

    1. sifuro

      Doncsa a veure si ens en parles, de les compres. Aquest de la Laura Pinyol l’he vist esmentat en alguna banda, però no m’he acabat de decidir a afegir-lo a la llista…

      1. Al final em vaig animar amb la Laura Pinyol! Molt bonica la novel.la i el seu estil. He fet ressenya, la publiquem a la Directa en paper primer, després la publicaré al blog

  2. Ge

    Jo també he començat a fer la meva llista…
    Pel cap baix un Aleksiévitx, un Saunders i un Nothomb (i alguna coseta mes).
    Ves-te preparant…

  3. Dues de les teves recomanacions prèvies ja són a casa adquirides en el Pre-SantJordi: Montecarlo i la Teoria general de l’oblit. El Ferrocarril ja l’havia llegit anteriorment. I de les propostes atrevides, cap d’elles em crida l’atenció. Sant Jordi és un dels dos cops l’any que a casa es permet la barra lliure, l’excusa perfecta per entrar a la llibreria i sortir-ne com un nen amb sabates noves, que generalment equival a 5 o 6 llibres. Després vindran els que ens regalem mútuament, que ens els donarem el dia que toca, és clar, i que enguany ja tenen nom i cognoms. No m’agrada sortir a comprar llibres el mateix dia perquè la gent està boja, això de comprar llibres només un dia els fa embogir, com si fos l’únic dia a l’any que practiquen sexe. Encara que de tant en tant també en cau algun en el passeig preceptiu que fem.

    A banda d’això, els llibres van venint a casa durant tot l’any, amb el que portem de 2018 ja han entrat 24 llibres (i no en surt cap, muahahaha!). També hi contribueixen les llibreries de segona mà, que per 10€ pots tenir 5 llibres! Un drama, vaja.

    Apa, ja he fotut el meu rotllet, i me’n vaig. Ja ens diràs què tal aquests que tens en el punt de mira, a veure si algun capta la meva atenció!

    1. sifuro

      Hola! Aquesta conversa ja l’hem tinguda, sobre comprar el dia de SJ o no… 🙂
      Sí, recordo que tu compres abans. Tens alguna recomanació per a mi? Sempre és bo sentir l’opinió d’altres persones…

      Jo sí, noi. El 23 sortiré “a matar”. Compraré tot el que pugui! Ja saps que a mi, tot i que compro tot l’any, SJ m’agrada molt…

      1. Una altra de les meves ‘manies’ és no recomanar llibres en general, perquè els llibres que ens agradat a nosaltres no tenen per què agradar a altra gent, tenim gustos molt personals. Prefereixo fer recomanacions personals, amb coneixement dels gustos lectors de la persona, per encertar-la una mica més, i si m’equivoco mala sort, però almenys no miro d’imposar els meus gustos en els altres. El problema és que els teus gustos els conec poc encara. Vaig mirant què llegeixes, i el que et recomanaria ja ho has llegit. Aquest any estic tenint força sort amb les lectures, però tinc la impressió que potser els dos títols que destacaria més a tu no t’atraparien com a mi. Per dir-ne un parell d’aquest any que penso que et podrien agradar, si no és que els has llegit ja (probable), són ‘La llibreria’ de la Penelope Fitzgerald, i ‘Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres’ de la Mònica Batet.

        Sant Jordi no ha acabat a casa, encara en caurà algun més, segur.

  4. Stalker

    Benvolguda Sifuro,

    Moltíssimes gràcies per recomanar el llibre… a cegues. Quina fe. Jo només espero que t’agradi, que et distregui, que quan el tanquis pensis amb algun dels personatges, que t’imaginis què deu haver passat abans i després de l’acció que es narra, que potser allò que diu l’autor jo ho hagués fet anar així o aixà. En definitiva, que et porti a la sabana vermella del Sudan per uns segons o uns minuts.

    Salut, companya,

    Stalker

    1. sifuro

      Hola, Stalker!

      Quina alegria veure’t per aquí. Els blogs són una espècie d’altaveu, una comunicació unidireccional que busca resposta, i tenint en compte que, de respostes, n’hi ha poques, és “motivo de honda satisfacción” veure que un autor et respon. Gràcies.

      No recomano el llibre a cegues del tot. Si et passeges pel blog, veuràs que ja em vaig llegir “Motorsoul”, que em va agradar molt. En el teu cas, en què no sabem qui ets, comptar amb una editorial com Raig Verd és motiu de garantia. Espero que algun dia desvetllis el misteri. Tinc alguna sospita, però…

      Si vols fer una ullada al que vaig dir sobre “Motorsoul”, ho trobaràs aquí: https://lilladeserta.cat/2016/06/23/son-memories-dafrica-stalker/

      S

  5. Retroenllaç: No tornarà a passar: la lluita contra els instints - L'illa deserta

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada