Ja hi tornem a ser: arriba Sant Jordi 2018 i ens agafen unes ganes boges de fer gasto i de fer que els altres facin gasto. Soc mala persona, ves. Però més males persones són les editorials que m’empenyen a comprar llibres i més llibres…

M’he estat repassant les llistes d’anys anteriors i he vist que ja n’he publicat CINC! Aquesta serà la sisena. Si teniu curiositat per veure què recomanava en capítols anteriors, només cal que visiteu les llistes següents:

2013 – 2014 – 2015 – 2016 – 2017

He de dir que estic especialment satisfeta amb la del 2016, on vaig organitzar els llibres per autors i procedència. De fet, si aneu a l’entrada sobre “El meu Nobel”, veureu que els autors coincideixen força. No podreu dir que no soc coherent amb mi mateixa.

Però ja estem al 2018 i toca recomanar material nou, no? Doncs aquí teniu les meves propostes per gastar enguany. Trobareu tots els resums fent clic a l’enllaç del nom, ja que els hem comentat tots en aquest bloc.

• Com s’esbrava la mala llet, d’Antònia Carré-Pons.
• Montecarlo, de Peter Terrin; trad.: Maria Rosich.
• Teoria general de l’oblit, de Jose Eduardo Agualusa; trad.: Pere Comellas.
• El ferrocarril subterrani, de Colson Whitehead; trad.: Albert Torrescasana.
• Desig, de Richard Flanagan; trad.: Josefina Caball.
• Shakespeare, versions a peu d’obra. Traduccions de Joan Sellent.
• Secrets imperfectes, de Hjorth i Rosenfeldt; trad. (de l’anglès): Jordi Boixadós.
• Crónica de una explosión, de Yan Lianke; trad.: Belén Cuadra Mora.
• Xina Fast Forward, de Sergi Vicente.

Com podeu veure, començo la llista amb un llibre que s’escapa una mica del que jo llegeixo habitualment. Es tracta de Com s’esbrava la mala llet, un recull de relats curts centrats en la tercera edat que ofereix punts de vista i temes molt diversos.

A continuació hi trobareu quatre llibres de dues de les meves editorials preferides: Edicions del Periscopi i Raig Verd (estrictament per ordre alfabètic). Començo a tenir la casa plena, de llibres d’ells. Montecarlo és la publicació més recent d’aquest grup, i és una història trista i obsessiva d’un autor que començo a fer-me meu, en Peter Terrin. Teoria general de l’oblit, en canvi, per a mi és un descobriment d’un autor angolès, amb un llibre que va guanyar el Man Booker Prize 2016. I si un llibre guanya aquest premi, és de qualitat assegurada. Tot seguit us torno a recomanar El ferrocarril subterrani, una obra espectacular que ens porta als temps de l’esclavisme. Tanco aquest bloc amb Desig, una obra que us transportarà a les nostres antípodes per descobrir la interacció entre la societat aborigen i seus colonitzadors.

No he pogut evitar rescatar un llibre de fa un cert temps, però que és un tresor d’un valor incalculable. Es tracta de les traduccions al català d’obres de Shakespeare. I el traductor és Joan Sellent. En resum: autor i traductor són garantia de qualitat. I per contrarestrar la força d’un clàssic, la força d’un noir escandinau trencador. Secrets imperfectes, amb un protagonista irritant que us agradarà.

Aquest any tanquem la llista amb dos llibres vinculats a la Xina. El primer és Crónica de una explosión, que vam ressenyar fa poquet i que va aconseguir 4 estrelles. Si voleu entrar en la literatura xinesa, aquest és un bon llibre per fer-ho. L’autor és un dels que vaig proposar com a Nobel, i l’argument és molt interessant. Tanca la llista Xina Fast Forward, del conegudíssim Sergi Vicente. En aquest llibre, Vicente ens transporta a la Xina que ell coneix i ens ofereix una barreja molt interessant de vivències personals i professionals. En parlarem ben aviat, d’aquest!

Sant Jordi 2018 per als més agosarats

Fins aquí la meva llista de propostes amb lectura prèvia. Ara bé, com que sé que alguns sou més aventurers, us passo una llista de llibres que tinc al radar per al MEU Sant Jordi:

• Istanbul Istanbul, de Burhan Sönme; trad.: Pelin Dogan (Edicions del Periscopi).
• En aquell cel brillen estels desconeguts, de Stalker (Raig Verd).
• Els dics, d’Irene Solà Saez (L’altra editorial).
• La felicitat d’un pollastre a l’ast, de Marta Fernández Soldado (L’altra editorial).
• No tornarà a passar, d’Inge Schilperoord; trad.: Laia Fàbregas (Catedral).
• Calidoscopi informal, d’Albert Jané (Edicions de la Ela Geminada).

De què van, aquests?

Com que no me’ls he llegit, no us en puc dir gran cosa. En el cas dels dos primers, com ja he insinuat més amunt, la millor garantia són les editorials que els publiquen. Obre la llista Istanbul Istanbul, de la qual he llegit una mostra que trobareu al web de l’editorial. És una obra dura en què potser podrem trobar algun eco d’altres països. El segon, de compra obligatòria, és En aquell cel brillen estels desconeguts, d’un autor que vol mantenir l’anonimat (i que a mi m’agradaria saber qui és). La seva primera obra, de la qual ja vam parlar aquí, em va agradar tant que vull repetir.

A continuació tenim dues obres d’una altra editorial que fa coses maques. Tot i que m’he llegit l’argument de Els dics, Premi Documenta 2017, tinc la incògnita de si m’agradarà. No he connectat amb els darrers premis Documenta, i crec que és una qüestió d’edat (ja en parlarem, d’això). La felicitat d’un pollastre a l’ast l’he de comprar ni que sigui pel títol, tot i que el plantejament és molt interessant. Tot seguit tenim No tornarà passar, un llibre que es veu que ho ha petat als Països Baixos i a Bèlgica. Tanca la llista l’obra més monumental de totes: Calidoscopi informal, un totxo de 1.414 pàgines escrit per Albert Jané. És preciós, de tapa dura, i n’he llegit algun tros que fa molt bona pinta. Però no sé si tindré nassos de comprar un llibre que, segurament, pesa més d’un quilo…

Fins aquí les meves idees. Estic plena de bones intencions i de comprar només coses que tinc a la llista, però també és veritat que moltes vegades m’acabo desviant del que porto escrit. I vosaltres, què? Teniu alguna idea concreta o sortireu i us deixareu portar?

BON SANT JORDI! BONA DIADA!

S’acosta Sant Jordi. Ja sentim l’olor de roses i el tuf de sofre de l’alè del drac. Segur que alguns ja teniu feta una llista ben llarga per a la cacera de dissabte, però d’altres potser voleu una mica d’orientació. I encara n’hi ha d’altres que, potser, volen veure si coincidim en les recomanacions. Per a tots vosaltres, doncs, he preparat una llista de suggeriments per a San Jordi 2016.

Aquest any us ho he muntat per autors i els he distribuït per lloc de procedència. Crec que hi trobareu coses per a tots els gustos. En principi, parlo de coses que he llegit, però també he preparat un apartat per als més aventurers: llibres que m’han cridat l’atenció però que no m’he llegit i que, potser, em compraré aquest dissabte.

Som-hi, doncs!

Vénen del nord

Són autors escandinaus, britànics i bàltics, i tenen un lloc fix al meu bloc. Aquests que us recomano tenen una barreja de maduresa i joventut que els fa molt atractius, i toquen temes molt diversos:

• Sofi Oksanen. Una autora mig estoniana – mig finlandesa força jove que és capaç de tractar temes controvertits amb una maduresa sorprenent. Tant us pot parlar de la invasió soviètica dels països bàltics (Quan els coloms van desaparèixer) com de les alteracions alimentícies i el tracte que els finlandesos donen als emigrants bàltics (Las vacas de Stalin). Purga també és boníssim.
• Zadie Smith. La meva favorita. El que millor fa és retratar la societat britànica, els problemes quotidians, crisis existencials… Us recomano Dents blanques, NW i The embassy of Cambodia.
• Colm Tóibín. És irlandès i us en vaig parlar a l’entrada de Ells també escriuen. Els dos títols que més criden l’atenció són Brooklyn i Nora Webster. Aquest segon el teniu en català amb traducció de la Maria Rosich.
• Jo Nesbø. No puc afegir gaires coses més a les que que ja he dit d’ell. Per a mi, és el millor autor de novel·les policíaques. Si no heu llegit res d’ell, comenceu per Escarabats, que és una de les noveles més lluminoses que ha fet. La darrera que se n’ha publicat en català és Policia.

Vénen del sud

El sud també existeix, sí. I aquí us en parlem en un sentit ampli. Tot i que no es pot generalitzar, veureu que els autors que us recomano en aquest apartat són menys freds i cerebrals que els de l’anterior.

• Mia Couto. En una altra entrada us he parlat de La confessió de la lleona, una magnífica obra d’aquest autor moçambiquès que ens fa arribar Edicions del Periscopi. Una de les seves habilitats principals consisteix a crear entorns propis on fa créixer les seves històries. També li podeu llegir Jerusalem.
• Albert Sánchez Piñol. Victus em va emocionar, La pell freda em va remoure, però no m’acabo de decidir a començar Vae victus (el motiu és senzill: no m’agraden els llibres que justifiquen 500 pàgines pel fet de tenir la lletra grossa). Tinc pendent Pandora al Congo.
• Jaume Cabré. Sé que no ha tret res de nou, però continuo pensant que Les veus del Pamano és una de les millors coses que he llegit. I també us recomano molt Senyoria.
• Orhan Pamuk. Aquest Nobel turc no m’ha defraudat mai. Retrata amb molt detall les atmosferes de les històries que escriu, i tant em va agradar Cevdet e hijos com Neu. Tinc pendent Una sensación extraña.

De terra endins

Si arrenquem a caminar, amunt-amunt cap a Moscou, i anirem tirant terra endins, arribarem a la Xina. Sóc traductora de xinès i segueixo amb molt d’interès la literatura que es fa allà i el que fan autors xinesos a l’estranger, i en parlo al meu altre bloc: Caràcter xinès. Aquí teniu el milloret d’aquella terra.

• Yu Hua. Serà Nobel, algun dia. Podeu trobar-ne coses d’estils molt diversos en català i en castellà. Des de Vivir, un drama situat al camp, fins a El passat i els càstigs, un recull d’històries molt bèsties que val molt la pena. També hi ha China in ten words, per si voleu no-ficció.
• Yan Lianke. Un clàssic actual amb una gran capacitat per explicar-nos els entorns rurals que coneix tan bé i situar-hi els temes més divrsos. Ara també teniu coses en castellà, com ara Los besos de Lenin o Sueño de la aldea Ding (malalts de sida per transfusions). Si llegiu en francès, el ventall és molt més ampli i us recomano Les jours, les mois, les années i Les chroniques de Zhalie.
• Yiyun Li. L’única dels tres que viu fora de la Xina i publica directament en anglès. El que fa millor són els relats curts, com a Los buenos deseos o Noi d’or, noia maragda.

Els qui vénen de mar enllà

En aquest apartat trobareu autors dels Estats Units i Tasmània (de més enllà no es pot venir). Són ben diferents tots tres, però enganxen igual. Segur que no us decebran!

• Toni Morrison. La gran dama de la literatura negra americana. Versàtil, àgil i sorprenent. Per alguna cosa li devien donar el Nobel! Us recomano Cançó de Salomó, tot i que la més nova és God help the child (que, per algun motiu misteriós, en català es diu La nit de les criatures).
• Jonathan Franzen. Un dels escriptors americans que més inflamen la xarxa amb els seus comentaris. En els llibres, com més esbojarrat, millor. Com he dit en altres ocasions, és especialista en les relacions histèriques entre mares i fills, i assoleix els punts més bèsties a les converses per telèfon. Us recomano molt Les correccions i, també, Puresa.
• Richard Flanagan. Ens arriba de Tasmània i és el flamant Man Booker Prize de 2014. Autor, entre d’altres coses, de L’estret camí cap al nord profund, que us agradarà moltíssim, i de Mort d’un guia de riu. Tots dos llibres els trobareu a Raig Verd (podeu descarregar-ne una mostra al web de l’editorial), traduïts per Josefina Caball.

A l’aventura!

Ens falta l’apartat dedicat als esperits més aventurers de l’audìència. Els que voleu material “per provar”, encara que la recomanació no estigui tant ben basada com en altres casos. Per a vosaltres, doncs, he preparat una petitat llista de llibres que, possiblement, també em compraré jo:

• Muerte de un apicultor, de Lars Gustafsson. No conec aquest autor, però Nørdica Libros no m’ha decebut mai i he pogut llegir una mostra del llibre al web de l’editorial. Fa molt bona pinta.
• Primavera, de Ba Jin. Novetat editorial total que ens porta Viena Edicions, amb traduccio d’Eulàlia Jardí. Ba Jin és un dels autors xinesos més importants del segle XX, i també podeu llegir-li Nits fredes i Família. No us en penedireu!
• Germà de gel, d’Alicia Kopf. Aquest llibre el publica L’altra editorial, i va ser el Premi Documenta 2015. Els dos premis anteriors, de Jordi Nopca i Yannick Garcia, em van agradar molt, o sigui que és possible que també li doni una oportunitat a aquest. El muntatge sembla experimental… feu-hi una ullada.
• Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin. Una recopilació de contes que us pot interessar. Ha sortit en català i en castellà. L’edició catalana, de L’altra editorial, porta traducció d’Albert Torrescasana.
• Rashomon i altres contes, de Ryunosuke Akutagawa. En aquest cas, el traductor, l’Albert Nolla, és garantia total de qualitat. L’editorial, Edicions de 1984, també és una de les de refiar. És un llibre exòtic? Potser sí, però ja he dit que això era per a aventurers…

Bé, això és tot per a aquest any. Quines propostes teniu, vosaltres? S’accepten comentaris!

Ja s’acosta, ja arriba, Sant Jordi amb el llibre i la rosa. I, com que els llibres duren més que la rosa, val la pena comprar-ne més… i aprofitar que en aquest dia hi ha descompte! (Oi?)

I com que hi ha tant de material que fa por perdre-s’hi i tot, us passo la llista del que més m’ha agradat últimament:

• Era broma, de Gabriel Josipovici, traduït per Ferran Ràfols i publicat per Raig Verd (aviat el tindreu al bloc).
• El passat i els càstigs, de Yu Hua, traduït per Carla Benet i publicat per Males herbes.
• Ànima, de Wajd Mouawad, traduït per Anna Casasses i publicat per Edicions del Periscopi.
• Canale Mussolini, d’Antonio Pennacchi, traduït per Mercedes Corral i publicat com a Tierra de nadie per Salamandra.
• A dalt tot està tranquil, de Gerbrand Bakker, traduït per Maria Rosich i publicat per Raig Verd.

D’aquest llista, els que més m’han tocat han sigut el de Yu Hua i el de Wajd Mouawad, sens dubte. I estic a mig llegir-me Americanah, de Chimamanda Ngozi Adichie, que segurament també us acabaré recomanant, tot i que encara he de veure com evoluciona. També tinc pendent llegir alguna cosa d’Alice Munro… potser aquest any ja toca!

De tota manera, més en general, us recomano qualsevol de les publicacions de Raig Verd, Males herbes i Edicions del Periscopi. Per què? Doncs perquè trobo que el gust i la cura amb què ens presenten els seus llibres marquen la diferència entre els llibres que no passa res per llegir-se en format electrònic i els que val la pena llegir en paper (ja us ho vaig comentar a l’entrada sobre la convivència entre el Kindle i els llibres en paper).

Perquè, després de tot, Sant Jordi és la festa del llibre en paper.

Bona diada!

* Recordeu que si voleu recomanacions sobre literatura xinesa només cal que passeu pel meu bloc Caràcter xinès.