Etiqueta: literatura xinesa

Idees per als Reis 2016

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacions4 comentaris

S’acosten els Reis. Ja deuen ser a mig camí de l’establia, i potser alguns esteu buscant desesperadament regals per a la vostra llista de Reis… o per a la dels altres. Us podem ajudar amb unes quantes propostes.
Normalment aquesta mena d’entrades serveixen per fer una llista del millor que hem llegit durant l’any. De tota manera, com en ocasions anteriors, a part de recomanar-vos llibres llegits, us vull donar pistes sobre llibres que em vull demanar per a mi i que fan bona pinta.
Comencem, doncs, pels que ja m’he llegit i que us puc recomanar amb total confiança:

Us recomano moltíssim el primer, de Lu Xun. Sincerament, després de tants anys de sentir-ne a parlar, m’he adonat que he estat badant i que és un llibre que s’ha de llegir. I la traducció d’en Carles Prado, magistral, acaba d’embolicar aquest bombonet que publica Edicions de 1984. Young Babylon és un llibre divertit i sense pretensions que ens acosta a la vida real en una gran fàbrica xinesa. Els dos següents són no-ficció i estan molt bé. La tesis que me llevó a China és una obra àgil que ens fa reflexionar sobre les nostres vivències a la Xina (o que ens en dóna informació concreta i pràctica, si estem pensant d’anar-hi). El manual de mitologia de García-Noblejas és immens, en tots els sentits, i és un plaer de llegir-lo. I també he recuperat un llibre de Yu Hua que em va agradar molt i que és dels pocs que s’ha traduït al català. Finalment, Correndo attraverso Pechino ens mostra la picaresca xinesa en estat pur. També el trobareu en anglès, amb el nom de Running through Beijing, traduït per Eric Abrahamsen.
Pel que fa als llibres que tinc en llista d’espera, aquí en teniu uns quants:

Tinc moltes ganes de començar el de Yan Lianke, ja que és un autor molt solvent que poques vegades patina. I també tinc curiositat per Snow and Shadow, ja que fa temps que sento parlar de la Dorothy Tse. L’any que està a punt de començar també ens portarà la publicació de The train that came to its end, de Wang Zhezhu (encara no hi ha data) i, segurament, la traducció al castellà de The Three-Body Problem, de Liu Cixin, que està fent Javier Altayó. Estarem al cas de tot plegat!
Mentrestant, aprofito per desitjar una bona entrada d’any a tothom. Teniu algun altre candidat en espera? Esperem els vostres comentaris!
 

Diari d’un boig

On Per sifuroIn Caràcter xinès, Llibres5 comentaris

Lu Xun. Diari d’un boig i altres relats.
Traductor: Carles Prado.
Edicions de 1984.
224 pàgines.
diari_boig

Feia temps que tenia pendent llegir-me aquest llibre. Per què me’l volia llegir? Doncs perquè conté els relats més coneguts de Lu Xun, que encara avui dia és considerat el pare de la literatura xinesa moderna. Hi trobareu “Diari d’un boig”, “La veritable història d’A Q” i “Kongyiji”, però també hi ha relats no tan famosos que són veritables perles, com ara “Tempesta passatgera” o “Sabó”.

En aquest recull, tot i que es toquen diversos temes, trobo que el que més destaca és el retrat que l’autor fa d’uns temps de canvis en la societat xinesa. Recordem que Lu Xun va viure la caiguda de l’imperi Qing i els inicis de la república xinesa, i que en aquesta època es van produir grans canvis, no només pel que fa al govern, sinó també en el si de la societat. En els relats podem veure la inseguretat de determinats personatges sobre com s’han de comportar en el nou ordre, per exemple, veiem com els homes no saben si han de conservar la cua o no.

No negaré que el relat més eficaç des del punt de vista “sensitiu” és “Diari d’un boig”. En molt poques pàgines, l’autor aconsegueix que ens posem dins la pell del protagonista, totalment tocat de l’ala. Però també cal destacar “Sabó”, un relat modest i que no gaudeix de tan reconeixement, però que també és molt eficaç i conté quatre pinzellades en favor de les dones (“les dones tenen futur”, diu). El tema del masclisme-feminisme també apareix en algun altre relat, fent-nos veure que l’actitud de Lu Xun marca un canvi clar respecte de la majoria d’autors clàssics, que en les seves històries no toquen aquest tema.

La traducció, de Carles Prado, és impecable i funciona perfectament. Per al meu gust, aconsegueix trobar l’equilibri entre el llenguatge d’època i l’actual (tingueu en compte que aquests relats van ser escrits fa gairebé 100 anys!). L’edició, per altra banda, és també molt reeixida, en la línia de les que ens ofereix Edicions de 1984 en la seva col·lecció Mirmanda.

En definitiva, aquest és un llibre que, si el regaleu, us farà quedar molt bé!

Beijing, Beijing

On Per sifuroIn 2 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Feng Tang. Beijing, Beijing.
Traductora: Michelle Deeter.
Amazon Crossing, març 2015.
Versió Kindle, equivalent a 380 pàgines.
Beijing_beijing

Què voleu que us digui? Beijing, Beijing és un llibre fluix. Molt fluix. De vegades em pregunto què fa que la gent es decideixi a fer traduir un llibre com aquest i a compartir-lo amb la resta del món.

Bàsicament, aquest llibre tracta les peripècies de l’autor, Feng Tang, quan era estudiant de medicina. Ell, els seus amics i les seves borratxeres. Ja sabem que quan un relat és autobiogràfic no hi ha trames secundàries, ni intriga ni res d’això, però com a mínim esperem que la vida de “l’autobiografiat” sigui interessant, o traumàtica, o diferent de la nostra,  o alguna cosa per l’estil… Doncs no, això no és el que trobareu aquí. Només les històries d’un noi normal que es dedica a passejar-se per Pequín.

De fet, la distracció principal durant aquestes 380 pàgines ha estat passejar-se per aquesta ciutat. Wangfujing, Dongdan, Haidian… tots han anat passant per davant dels meus ulls i m’han fet recordar altres temps, altra gent. Sí que és veritat que hi ha petites espurnes de la realitat de l’època (anys noranta), com ara eslògans sobre guanyar diners, la visita obligada al mercat de la seda, etc., però això és practicament l’única cosa de bo que té el llibre.

Al final del llibre, l’autor ens explica que aquest és el tercer llibre d’una trilogia sobre la seva vida. Potser no calia dedicar tantes pàgines a explicar-nos-la. Francament, no cal que us el llegiu si no és que us interessen especialment les històries d’estudiants. Jo me l’he llegit sencer perquè volia parlar-vos-en a vosaltres, que si no…

Young Babylon

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinès1 comentari

Lu Nei. Young Babylon.
Traductora: Poppy Toland.
Amazon Crossing, setembre 2015.
Versió Kindle, equivalent a 328 pàgines.

YoungBabylonYoung Babylon no és una novel·la d’intriga, ni d’amor, ni històrica. No té tres trames a l’hora ni un ritme trepidant. No hi ha misteris. És una narració clara i senzilla com la vida. És la vida, de fet.

En aquest llibre, Lu Nei ens explica la seva vida en una fàbrica química, una de les moltes que hi ha a la Xina. Tot el que hi veiem podria estar passant ara mateix.

De fet, podria estar passant a la Xina o a casa nostra. I això és el que, malgrat la manca de misteri o de poesia, fa que hi connectis. El protagonista, en Lu Xiaolu, entra a treballar en aquesta fàbrica com a aprenent, i nosaltres anem aprenent amb ell com funciona aquesta macroempresa: regals al seu tutor perquè li ensenyi millor les coses, la picaresca dels treballadors per treballar menys, la manera de canviar de departament…

Tot ho diu directe, com aquí:

“The most important thing in the chemical factory was to get assigned to a good trade. For this you needed to get someone on your side, through cigarettes and other gifts.”

I això és el que fan tots plegats: regalar tabac a tort i a dret. Jo mai no havia vist tants paquets i cigarretes junts en una novel·la.

També trobem algunes pinzellades sobre altres temes, com ara les feines “de més a més” que fan alguns treballadors mitjanament qualificats (les paradetes de reparar bicicletes), els cartells amb eslogans tan habituals a la Xina (“treballeu amb ganes, torneu contents a casa”), la reforma amb el treball…

Tot això va acompanyat d’una representació coral de personatges que cobreix tota mena de perfils: des d’una metgessa (no llicenciada, encara) que no se sap ben bé com ha anat a parar en aquesta fàbrica (sospito que pot tenir a veure alguna cosa amb els fets de Tian’anmen, a veure què us sembla a vosaltres) fins al pare del protagonista, que és enginyer, passant per tota mena de supervisors, electricistes, gent amb poca formació que parlen de manera pomposa… una mica de tot per acolorir la història.

En definitiva, es tracta d’un llibre interessant que supleix la falta de ritme documentant a fons la vida quotidiana en una fàbrica que, de fet, podríem considerar un petit poble. Un llibre molt recomanable si esteu interessats a conèixer la realitat dels treballadors d’aquests centres a la Xina.

Son royaume

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinès1 comentari

Han Han. Son royaume.
Traductor: Stéphane Lévêque.
Editions Philippe Picquier.
Versió Kindle. 256 pàgines aproximadament.
Títol original: 他的国.

son-royaumeDesprés de la llarga pausa de l’estiu, tornem amb Son royaume, un llibre escrit per Han Han, un personatge curiós que, amb trenta pocs anys, ja s’ha fet conegut per ser conductor de cotxes de ral·li, cantant, blogger i… escriptor. Un cul inquiet molt famós.

El llibre tracta sobre la vida que porta un noi a qui li agrada poc treballar i molt voltar en moto. La seva moto és la seva estimada i passa pel davant de tot. I ell volta, volta per tot arreu gastant benzina i intentant enlluernar les noies. I, bàsicament, això és el llibre. Anades i vingudes en moto, la moto que s’espatlla, el noi que intenta anar a rodar món i no ho aconsegueix… la vida d’un ni-ni, quasi podríem dir.

Per a mi, la part més destacada és la que fa referència als vessaments i la contaminació de l’aigua, que fa que els animals augmentin de mida fins al punt que un simple ratolí pot semblar un conill, per exemple. Davant d’això hi ha reaccions diverses: des dels que no volen menjar aquests animals mutants fins als que volen treure’n profit i donar gat per llebre. Tot això, en un poble que no acaba de prosperar, on els joves no es volen quedar i marxen i que, al seu torn, rep immigrants que no sempre són ben rebuts, tot i que hi ha gent que es guanya la vida llogant-los habitacions.

En resum, m’hauria agradat que hagués aprofundit més en aquests aspectes (immigració interior, indústria, pol·lució), que no pas en les anades i vingudes poca-soltes d’en Xiaolong. I vosaltres… l’heu llegit, aquest? O heu llegit alguna altra cosa de Han Han? Quina opinió en teniu?