Glaç, gel, aigua, Kopf

kopf-germa-gelEl llibre és preciós. Una portada en blanc i negre amb un dibuix magnífic de la Terra, la imatge corporativa de L’altra editorial, el toc suau de la coberta. Pel que fa a l’interior, el contingut està organitzat en capítols d’estructura diferent, amb fotografies, gràfics i diàlegs que tallen al narració rectilínia. Es tracta, doncs, d’un llibre amb una presentació impecable i atractiva. I per això me’l vaig comprar: el menjar entra pels ulls, i alguns llibres, també.

Ara bé, jo no he acabat de connectar amb la història. Segurament té a veure amb el que me n’esperava, que no és el que ofereix, en realitat. Pensava que la història tocaria més de prop la vida del germà autista, la relació amb la protagonista, però veig que no. També m’esperava que la interacció entre la part dedicada a la investigació polar i la vida personal fos més estreta.

No em malinterpreteu. Aquest llibre és el Premi documenta 2015. Tanta gent no pot estar equivocada, no. Simplement, de llibres n’hi ha per a tots els gustos.

Jo, de Germà de gel, em quedo amb les explicacions sobre les aventures polars, les fotos i la perspectiva històrica, que trobo molt treballades. També m’ha agradat força la part en què l’autora ens explica el viatge a Islàndia (algun dia també el faré jo) i les excursions que fa. Sembla que és un lloc “de moda” entre els escriptors del nostre país: en aquest mateix bloc ja hem parlat de Somnis de riolita i El silenci del far, tots dos situats en aquesta illa.

En resum: no em penedeixo d’haver llegit el llibre, que entra bé i es deixa llegir fins al final, però de vegades trobo que els autors escriuen el que els passa en la seva vida real, barrejat amb unes gotes d’imaginació, i no li acabo de trobar el què. No tinc clar que estigui a l’altura dels dos premis Documenta anteriors, el Puja a casa d’en Jordi Nopca i La nostra vida vertical d’en Yannick Garcia. I no sóc l’única que ho veu així: feu una ullada al blog de Josep Sala i Cullell, a qui no conec de res, però que té un blog que m’ha agradat molt. 

En el fons, però, com deia més amunt, hi ha llibres per a tots els gustos. Potser aquest no era per a mi.

Vosaltres us l’heu llegit? Què us ha semblat?

The blade of silence

blade-silenceLei Mi. The blade of silence.
Traductor: Holger Nahm.
Beijing Guomi Digital Technology, desembre 2013.
Versió Kindle, equivalent a 506 pàgines.
Diuen que “no hay dos sin tres”, i aquí tenim el tercer lliurament de les aventures d’en Fang Mu, un policia amb tendències asocials que fot el nas a tot arreu.
Aquesta vegada, però, la història no té el mateix ganxo que a Profiler o a Skinner’s Box. Els crims i els motius són molt més “normals” i previsibles: tràfic de nens, corrupció policial… Fins i tot el personatge principal és diferent, menys ferreny, més obert… En resum: no és ben bé el que m’esperava.
Evidentment, hi ha interès per saber qui és el culpable, què ha passat… però la veritat és que hi ha alguna cosa que falla. Hi ha talls entre casos i no acaba de lligar-los bé.
Igual que en les novel·les anteriors, tot el dia fumen. Massa i tot. Hi ha algunes errades com als dos primer lliuraments de la sèrie, la majoria molt tontos, typos o alguna mala concordança, i també hi ha alguna confusió amb els noms dels personatges, cosa que ja trobo més seriosa.
També trobo estrany que en lloc de dir únicament Changhong repeteixi Changhong City cada vegada que surt el nom de la ciutat. Entenc que vulgui dir Lu Village perquè “lu” a seques es pot malinterpretar, però en el cas de la ciutat trobo que no és necessari, sobretot en un cas com aquest, en què el nom surt gairebé a cada pàgina.
En definitiva, crec que si us llegiu el primer llibre i, com a molt, el segon, ja en tindreu prou per saber de què va la saga. No és que aquest sigui un desastre integral, però hi ha moltes històries policíaques al món…

A sheltered woman

Yiyun Li. A sheltered woman.
Fourth Estate, juliol de 2015.
52 pàgines.
yiyunli_a sheltered womanM’acabo de llegir aquest petit llibre de Yiyun Li, i m’he quedat amb la impressió d’haver-lo llegit abans, però no he trobat on. El meu consell, doncs, és que aneu amb compte si compreu llibres que contenen un únic relat, ja que pot ser que apareguin en alguna recopilació que no tingueu controlada.
Dit això, us volia comentar que el llibret és molt bonic, amb la tapa que podeu veure a la imatge que acompanya aquest text, tot i que trobo que el preu és excessiu (més de cinc euros) per un llibret de tot just 52 pàgines, que podrien ser menys si l’espai entre línies fos el normal.
La història en sí toca la vida d’una dona que es dedica a cuida nens i parteres durant el primer mes de vida de les criatures. Aquest tipus de personatge, les persones que es dediquen a cuidar nens, també apareix a Kinder than Solitude, on una de les protagonistes es dedica a fer de cangur. En el cas de A sheltered woman, la protagonista fa una vida rutinària fins que un dia coneix un home gran. A partir d’aquí, es planteja alguns dubtes i opcions, però…
Us l’haureu de llegir vosaltres, si voleu saber com acaba. De tota manera, no és dels millors relats de Yiyun Li, de la qual us recomano Noi d’or, noia maragda o Los buenos deseos, tots dos molt bons i comentats en aquest bloc.
A la pròxima, idees per a lectures d’estiu. Si voleu proposar alguna cosa, podeu deixar un comentari.

Les dones de Herbjørg Wassmo

dina-wassmoM’he llegit Le livre de Dina (El llibre de Dina, vaja), de Herbjørg Wassmo, i tot i que està bé tampoc és tan tan brillant…

Wassmo retrata dones fortes. Són fortes perquè l’entorn els obliga a ser-ho, però en aquest cas crec que ha anat massa enllà. La Dina és un ésser marcat per la tragèdia des de ben petita, ja que causa la desgràcia de casa seva. A partir d’aleshores, creix com un animaló salvatge entre criats i familiars i, als setze anys, es casa amb un vidu que ja té fills (naturals i adoptius).

A partir d’aquí, l’autora ens ensenya una protagonista tan salvatge com l’espai natural on viu, una granja a mig camí entre Bergen i Tromsø, a la freda Noruega del segle XIX. I ella és la mestressa de tot i imposa la seva voluntat sense tenir gaire en compte la dels altres, sense mostrar amor ni pietat per ningú. Aquesta és una història dura i obsessivament fixada en la Dina, i no trobo que sigui la millor d’aquesta autora.

Què és el millor que ha escrit Wassmo? Segurament la Trilogia de Tora, que podeu llegir en la magnífica edició de Nórdica Libros (i que també podeu comprar per parts). En una entrada anterior us n’he parlat: trobo que està molt molt bé. Hi trobareu la història d’una noia en tres fases de la seva vida, i que passa de ser una nena “abusada” pel padrastre a una dona forta que se sap buscar la vida. Cal destacar el retrat que Wassmo ens fa de l’entorn on viu la noia. Una descripció crua i freda que també trobem a Cent ans, una magnífica obra que podeu llegir en francès.

En definitiva, si voleu llegir un llibre de Herbjørg Wassmo, crec que Le livre de Dina no és la millor. I, si teniu dubtes per triar, tingueu en compte que Nórdica sol oferir les millors versions d’obres escandinaves, tant pel que fa a la traducció com al format. I no, no tinc comissió.

 

I am China

I_am_chinaXiaolu Guo. I am China.
Ed. Random House, Vintage Books, juny 2015.
384 pàgines.

Avui toca parlar de I am China, de Xiaolu Guo. Es tracta d’un llibre romanticot que ens explica la història d’un noi i una noia xinesos que s’acaben separant arran de l’expulsió del noi de la Xina.

Qui l’expulsa? Per què? Totes dues preguntes troben la resposta en el llibre, que està estructurat a partir de les cartes que s’intercanvien ells dos i que va traduint la Iona, una traductora de xinès que viu a Londres i que va descobrint la història de la parella al mateix temps que nosaltres.

És ella, la Iona, qui fa de connexió entre les cartes de l’un i de l’altre, ja que l’autor la fa servir de narrador per emmarcar la situació en què s’ha escrit cada carta. On són, què ha passat, qui és el pare del noi, què li passa al de la noia, etc.

Al mateix temps també anem descobrint la història de la Iona: què fa, amb qui es relaciona…

La història de la parella ens permet fer ullades breus a la història recent de la Xina i al paper que hi tenen els dissidents i altres membres alternatius de la societat, i aquesta part està molt bé. També considero que està molt ben pensada l’estructura epistolar, amb la qual podem veure la mateixa realitat des de diversos punts de vista.

La llàstima, per a mi, és que al final la trama romàntica tirant a rosa acaba tenint més importància de la que crec que li pertocaria a un relat amb matisos polítics i d’actualitat, però suposo que a altres lectors sí que els pot agradar. No provaré A concise Chinese-English dictionary for lovers.