Etiqueta: literatura xinesa

Mitología de la China antigua

On Per sifuroIn 4 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Gabriel García-Noblejas. Mitología de la China antigua.
Alianza Editorial, 2007.
599 pàgines.

mitologia china antiguaAvui tenim una obra monumental. Això és el que és aquest llibre. Mare meva, quant coneixement acumulat, quanta recerca, quina densitat! No hi ha ni un paràgraf que no aporti informació. És un repte, llegir-te’l sencer. Jo vaig haver d’aprofitar les vacances de Nadal, ja que pesa tant que hauria estat molt incòmode haver-me’l d’endur a la bossa.

Comencem per l’edició, que és impecable. Paper groguenc, raspós, gruixut (res de paper de bíblia). Lletra de mida generosa. Reproduccions de dibuixos, quadres o esteles antigues que serveixen per il·lustrar el que s’explica i, al mateix temps, alleugerir una mica la densitat del contingut. Les notes, al final del llibre, i un avís de l’autor dient que, en realitat, les notes només són referències bibliogràfiques que no són necessàries per llegir el text. És la primera vegada que algú em diu que me les puc saltar.
Com podeu deduir del títol, el llibre tracta l’abundant panteó mitològic xinès, que possiblement no té una estructura tan clara com en la tradició grega o la romana (Zeus pare d’Atenea, etc.). És per això que García-Noblejas opta per estructurar el llibre en les tres parts següents:

  • Els textos. És a dir: d’on surten tots aquests mites i llegendes? En quins textos s’han trobat? Quina funció tenien, els textos?
  • Els mites. Quines són les figures més conegudes de l’imaginari xinès, que inclouen no només el típic personatge deitzat sinó també éssers zoomorfs, animals i plantes. Diria que aquestes tres últimes categories són més abundants a la Xina que no pas en el nostre context (admeto esmenes!).
  • Els cultes. En virtut de què se’ls rendia culte, en aquestes figures? Què es volia aconseguir amb això? En quina època van tenir més importància?

La segona i la tercera part tenen una abundància d’informació pràcticament impossible d’assumir si no és que et dediques a subratllar el text i a fer-ne un resum posterior. És pràcticament enciclopèdic. I tots tenim més o menys idea sobre algunes de les creences que s’hi documenten (Nüwa, Fuxi, l’emperador Groc… ), però n’hi ha d’altres que ni ensumàvem.

Ara bé, el que trobo molt interessant és la visió que ens ofereix en la primera part, en què no només ens parla dels textos on es troben les primeres referències (els famosos ossos de tortuga), sinó que ens explica, també, per a què es feien servir i com, en determinats casos, els creadors de textos (filòsofis, historiadors, etc.) no van dubtar a adaptar els mites i les llegendes a les seves creences per reforçar-les i implantar-les entre el poble.

En definitiva, un gran llibre (literalment) d’una exhuberància brutal que us heu de llegir amb calma pensant que, possiblement, no aconseguireu recordar tot el que s’hi diu. Però llegiu-lo. Segur que aprendreu alguna cosa. Val molt la pena.

El joven de la vida errante

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Jiang Guangci. El joven de la vida errante.PortadaEljovendelavidaerrantebaja
Hermida Editores, 2014.
Edició Kindle.
Traductor: Blas Piñero Martínez.

Com en altres casos en què el llibre en sí es curt, aquest ve acompanyat d’una generosa introducció del traductor, en Blas Piñero Martínez, que ha fet una traducció directa del xinès.

Aquesta història de Jiang Guangci tracta sobre la vida d’un jove que marxa de casa (bàsicament, perquè no té alternativa), i se situa en l’època “d’interludi” i inestabilitat, de canvi entre el final de l’última dinastia imperial i els principis de la república xinesa. Escrivint en forma epistolar, l’autor fa servir els canvis de residència i de feina del protagonista per deixar-nos entreveure la Xina d’aquella època.

He de dir que m’han agradat les notes del traductor, molt completes. I la traducció també sembla encertada: tot quadra, tot flueix. Recordeu que són impressions causades per la lectura de la traducció, sense acarament amb l’original. Sí que hi he trobat alguna errada tonta, com ara errors de tecleig, que valdria la pena cuidar per millorar l’experiència de l’usuari. De tota manera, però, val la pena llegir-se’l.

Bé, ara que ja us he explicat força objectivament de què va el llibre, volia comentar-vos una cosa curiosa que m’ha passat: tenia la ressenya preparada fa un munt de dies, i no era gaire positiva. La versió electrònica que vaig comprar a Amazon estava molt mal maquetada: sense separació entre capítols, amb tot el contingut repetit… i just aleshores vaig rebre un missatge d’en Blas Piñero sobre un altre tema. Gràcies a ell, que va fer d’intermediari amb l’editorial, vaig poder aclarir què passava: hi havia hagut un problema de conversió al passar l’arxiu a epub que havia quedat sense detectar.

El “final feliç” de la història és que l’Alejandro Roque, d’Hermida Editores, em va enviar molt amablement un pdf amb una maquetació impecable (gràcies!) i ha posat fil a l’agulla per resoldre el problema que, repeteixo, només es dóna en el format electrònic comprat a Amazon. Si compreu el llibre en paper, segur que està correcte.

Conclusió: quan les errades són tan evidents, cal fer una mica d’investigació. Tant de bo s’apliquessin el “cuentu” alguns periodistes…

Carta als Reis 2015

On Per sifuroIn Caràcter xinès, recomanacions2 comentaris

Ja tornem a tenir el Nadal aquí, i és hora de repassar quins llibres ens han agradat tant que els recomanaríem a altra gent. Gent que pot necessitar idees per fer la seva llista de Reis o per fer regals a amics i parents.

Per això, a Caràcter xinès hem fet un repàs dels llibres que hem llegit i els que tenim per llegir. Pel que fa a la primera categoria, he de dir que aquest any no ha estat especialment afortunat en lectura. Si hi feu una ullada, veureu que cap dels llibres que hem comentat té més de 3 estrelles. Es tracta de llibres que estan bé, però que no ens han apassionat… Pel que fa a la segona, els llibres pendents, podem eixamplar una mica més la llista. A veure si coincidim:

Entre els que he llegit, destaco els tres primers de la llista, que trobareu comentats en aquest mateix bloc. El passat i els càstigs ja el vaig incloure a la llista anterior, però és que és realment molt bo. La flor de la prunera és una visió fresca i molt real de la vida a la Xina, molt recomanable. Leave me alone ens ofereix també una visió sobre la vida a la Xina, tot i que des d’una altra perspectiva i amb un protagonista molt més descarat.

Els dos següents són d’autors de molta solvència. Tinc molta curiositat per llegir-me A map of betrayal, que espero que em tregui el mal gust de boca que em va deixar El do, l’altra novel·la d’espies que he llegit últimament. Pel que fa al darrer llibre de Yu Hua, fa temps que el tinc pendent. Tinc moltes ganes de llegir-lo, però la versió francesa per a Kindle és extremadament cara (16,99 € a Amazon) i em fa frenar una mica. A principis d’any sortirà l’edició en anglès, que serà un pèl més barata (14,40 €). Déu n’hi do, igualment. Finalment, poso a la llista The three-body problem, the Liu Cixin, que està tenint bones ressenyes. Aparentment, és un llibre força rodó de ciència ficció. Espero poder-los comentar tots tres en aquest bloc… l’any que ve.

I vosaltres, què? Ja heu fet la vostra llista? Teniu algun suggeriment per a aquest Nadal? Deixeu un comentari!

Leave me alone

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinès1 comentari
leave-me-alone

Murong Xuecun. Leave me alone. A novel of Chengdu.
Forty-six, novembre 2014.
Edició Kindle, equival a 324 pàgines en paper.
Traductor: Harvey Thomlinson.

Aquest llibre fa poquet que ha sortit en castellà, publicat per Kailas. Aquesta editorial fa una molt bona feina de difusió de la literatura xinesa i publica periòdicament obres diverses, com ara les de Mo Yan. De tota manera, com que sol fer traduccions indirectes via la versió anglesa, i de vegades he trobat algunes coses que “rasquen”, que poden ser errors atribuïbles al traductor a l’anglès (coses que passen quan la traducció no és directa), em vaig decidir a investigar per saber si la versió castellana era una traducció directa del xinès o no. I sembla que no ho era.

Total, que, tant per tant, vaig preferir llegir el llibre en anglès. I aquí el tenim. Una novel·la farcida de casos de corrupció a petita escala, com ara estafes menors i tractes ocults entre homes de negocis: jo et compro x cotxes i tu em passes una comissió del y%. I coses per l’estil. La novel·la comença amb força, i em va fer riure i tot en alguns casos, quan Murong Xuecun descriu escenes que estan al límit de l’absurd.

També és molt notable la hipocresia que podem veure, sobretot, en les relacions entre els participants d’un negoci i amb els caps jeràrquics. El protagonista és un hipòcrita sense escrúpols que no dubta a rebaixar-se tant com calgui per aprofitar l’ocasió de fer uns quants calerons “a banda”, ja que només li importa fer diners i tenir nòvia o acompanyant (digueu-ne com vulgueu).

Un parell de punts que no tenen res a veure amb la trama, però que m’han fet molta gràcia, són l’aparició de la cervesa San Miguel (diu que un dia se’n van prendre 23!) i la de l’omnipresent Volkswagen Santana, un cotxe que em vaig afartar de veure durant l’any que vaig passar estudiant a Pequín. Semblava que els regalessin.

Com deia més amunt, la novel·la comença amb força i, tot i que el ritme decau una mica un cop passat el primer terç, aconsegueix mantenir l’interès fins al final, amb la caiguda del protagonista. De tota manera, el que m’ha sorprès és l’aspecte poc cuidat de l’edició, ja que, de tant en tant, hi ha paraules duplicades i expressions mal escrites o errors de picatge. I això no hauria de passar, perquè pot acabar fent que dubtis de la qualitat del total de la feina (en aquest cas, la resta m’ha semblat correcta).

El diario de la señorita Sofía

On Per sifuroIn 3 estrelles, Caràcter xinèsDeixa un comentari

Ding Ling. El diario de la señorita Sofía / En el hospital.
Edicions Bellaterra, octubre 2014.
122 pàgines.
Traductora: Tyra Díez.

Llegir aquest llibre de la Ding Ling ha estat un exercici interessant. D’una banda, hi he trobat el famós Diario de la señorita Sofía, un relat de fama mundial que, sincerament, trobo que està sobrevalorat o que ha envellit malament. Pàgines i pàgines en què una noia jove, malalta de tuberculosi, dóna voltes i més voltes als seus sentiments per un home. No trobo que aporti gran cosa, francament. No descarto que en el moment en què es va publicar (1928) fos una cosa trencadora, però llegida amb ulls d’avui no passa de ser una historieta tirant a rosa, d’una dona que es limita a deixar-se visitar, que no té feina coneguda, ni aficions… si no hi esteu d’acord, deixeu un comentari!

En canvi, la narració “segundona” que trobem en aquest llibre, En el hospital, és un relat colpidor de la situació en una maternitat on no es compleixen les condicions mínimes d’higiene i seguretat necessàries per a la feina que s’hi ha de fer. Tot això, vist amb els ulls d’una noia a qui envien en aquesta mena d’hospital rural perquè hi faci de comadrona. Aquí sí que puc dir que m’ha semblat molt interessant poder veure la realitat d’aquell temps i que fins i tot, per exemple, he arribat a notar el fred que passa la protagonista, l’esforç, l’antipatia d’altres membres del personal del centre…

Tot plegat ve acompanyat d’una extensa presentació de Tani E. Barlow, traduïda de l’anglès. Una presentació profunda, que aporta molts punts interessants, però que és massa llarga comparada amb la minirecopilació. O la recopilació és massa curta comparada amb la presentació. Tot sovint es dóna el cas que les narracions vénen acompanyades d’una introducció més llarga o feixuga que la història en sí. Estaria bé aconseguir donar una mica més de contingut en aquest format, ja que quan has fet l’esforç de llegir-te un text àrid i que aporta molta informació trobes que només disposes d’una hora (tirant llarg) per aplicar tot el que has après.

Edicions Bellaterra ens ofereix una col·lecció impecable,  amb cobertes pràcticament de luxe i un paper que fa goig de tenir a les mans, que ja hem pogut apreciar en altres casos, com ara amb La ciudad fronteriza. I la pregunta és: algun dia podrem llegir aquests fantàstics textos en català? 🙂