Jingle bells, jingle bells!

Sí, és molt divertit anar en trineu i fer sonar les campanes, però aquí no en gastem gaires, de trineus, o sigui que optarem per una altra via: triar un bon llibre per demanar als Reis o per regalar.

Aquest any, us els presentem en dues categories: llibres que us remouran i llibres que us faran passar una bona estona. Tots els enllaços menys dos us portaran a les ressenyes que n’hem fet en aquest bloc. Som-hi.

Primera categoria: llibres intensos, que us remouran per dins i us faran entrar dins de la història.

Segona categoria: llibres no tan intensos, però que igualment us enganxaran i us explicaran una bona història.

Si aneu seguint aquest bloc i el compte de Twitter que hi està associat (@silvia_bcn) no us pot sorprendre gaire que, pam!, el primer de la llista sigui en Gerbrand Bakker, publicat per Raig Verd. Sospitós habitual número 2. És un autor especial, amb una veu tendra i recollida, que no quadra gaire amb la imatge que dóna (el vam poder veure en directe a la Setmana del Llibre en Català). Per a mi, és un dels millors autors europeus del moment (en parlarem més endavant, d’això). El segon de la llista, Els desposseïts, és un llibre que us deixarà encongits i amb molt de fred, però que cal que us llegiu en aquesta edició tan acurada d’Edicions del Periscopi. Aquests dos llibres són els més intensos de la llista, amb diferència.

Dins la mateixa categoria, però un pèl menys angoixants, tenim dos llibres que han estat presents al Man Booker Prize d’enguany. D’una banda, A brief history of seven killings, de Marlon James, que ha estat el guanyador i que us transportarà a Jamaica amb tots els colors. Per altra banda, The fishermen és una novel·la preciosa, finalista del mateix premi, amb una edició fantàstica de tapa dura. Les històries amb nens tenen un poder especial, i aquesta el té.

En la segona categoria hi tenim La veritat sobre el cas Harry Quebert, un llibre que La Campana ha publicat en català i que, pel que m’han dit, té una traducció molt bona. És una història molt entretinguda i molt ben plantejada que us pot enganxar molt. El representant de la literatura escrita a casa nostra és en Jordi Nopca, amb un llibre publicat per L’Altra Editorial que va guanyar el Premi Documenta de l’any passat i que és molt atractiu. Tampoc us hauríeu de perdre Diari d’un boig, de Lu Xun, un escriptor que és considerat el pare de la literatura xinesa moderna. L’enllaç us portarà a Caràcter xinès, el bloc que dedico exclusivament a la literatura xinesa.

Evidentment, no podíem acabar el missatge sense citar el nostre sospitós habitual número 1, en Jo Nesbø (els més ràpids ja heu vist que en Bakker, tot i ser el primer de la llista, és el número 2), que és qui tanca la llista amb les dues darreres novel·les de la sèrie d’en Harry Hole. Me les he llegides totes dues i trobo que formen un pack que va molt bé junt. Inexplicablement, no vaig fer la ressenya de L’espectre (per això l’enllaç no és d’aquest bloc), però sí que vaig fer el de Policia, que, si no m’equivoco, encara no ha sortit en català (de moment, el podeu trobar en francès i en anglès).

Hi ha algun llibre que hagueu llegit i que ens volgueu recomanar? No us talleu i feu servir el camp per a comentaris per donar-nos idees!

 

2 respostes a “Jingle bells, jingle bells!

  1. He llegit els dos primers de la segona categoria. El Quebert em va enganxar força, és un totxo però es llegeix ràpidament i fàcil. Molt recomanable per lectors poc habituals, a més, perquè s’hi enganxaran segur. Nopca també m’agrada, però a estones. El de Bakker no descarto que acabi a casa tard o d’hora, però que jo l’arribi a llegir ja és més difícil. I en Nesbo caurà tard o d’hora, només de sentir-te’n parlar a tu ja me’n vénen ganes, però no tinc massa temps, i hi ha massa llibres a la lleixa de pendents.

    En pocs dies penjaré la meva llista de llibres de l’any, no al Llibres, i punt!, sinó al Bona Nit, com faig cada any. Llavors sabré què recomanar, perquè aquest any no recordo cap llibre especial que vulgui recomanar sí o sí, ho sabré quan me’ls miri tots.

  2. Hola, XeXu!

    Coincideixo totalment amb això del Quebert, ja ho veus. Ara estic pendent de llegir-me “Le livre des Baltimore”, del mateix autor. Sembla una preqüela on ens parlarà de la família d’en Marcus Goldman. Ja us explicaré què tal.

    Has de trobar un moment per a en Nesbø, ja veuràs que val molt la pena. M’acabo de llegir “Escarabats” (encara no he pogut fer-ne el comentari) i està molt bé. Es llegeix en 3-4 dies, i és un pèl menys enredada que les obres posteriors. “El pit-roig” i “El redemptor” són dues de les millors.

    Espero la teva llista, eh! A veure si em dóna alguna idea. 🙂

    Bones festes,

    S

I a tu, què et sembla?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s