Avui us vull parlar d’un llibre fantàstic que ja vaig esmentar a la llista dels deures d’aquest estiu: Elizabeth is missing, d’Emma Healey. Com ja vaig dir a la llista de deures, aquest llibre me’l vaig comprar perquè tot plegat em sortís més bé de preu. Una tapa bufona i un tema més o menys graciós: “How do you solve a mystery when you can’t remember the clues?”.
Us he de dir que aquest llibre ha estat molt més bo del que jo m’esperava. A la contraportada diuen que la Maud és oblidadissa, que es fa una tassa de te i s’oblida de prendre-se-la. Cosetes per l’estil. I quan una s’espera trobar-se una mena de poca-soltada com L’avi de cent anys que va saltar per la finestra, resulta que es troba un tros de llibre que hauria de traduir-se a tots els idiomes del món perquè la impotència i els sentiments que ens fa despertar una cosa com l’Alzheimer són universals.
Com diu la contraportada, doncs, la Maud, la protagonista, és una dona gran que comença a mostrar senyals d’Alzheimer. Al radiador de l’entrada hi ha posades en fila les últimes 12 tasses de te que s’ha fet, i que s’oblida de prendre tan bon punt surt de la cuina. I una altra cosa que ha oblidat és què li ha passat a la seva amiga, l’Elizabeth. I per això nosaltres tampoc ho sabem: la narradora de la història és la Maud, precisament, i tot el que no recorda queda fora de la història.
Fins aquí, no passaria de ser una història tendra més, però el mèrit de l’autora, a més de fer-nos veure la malaltia a través dels ulls de l’afectat, consisteix en entreteixir-hi una història antiga, de la Maud quan era jove. Què va passar amb la seva germana? On és?
I, tot i que a priori sembla increïble, és la mateixa Maud la que ho acaba descobrint, fent memòria d’escenes antigues, buscant coses, donant pistes als que sí que tenen memòria. I tot això va embolicat amb la seva relació amb la filla i la néta, amb els veïns, amb històries de la postguerra, el racionament… tot plegat, un pack molt potent que fa que t’hi enganxis i no puguis parar de llegir fins que arribes al final, amb una lleguera opressió al pit, pensant si també tu acabaràs així.
No vull acabar sense donar-vos l’enllaç a una ressenya sobre el llibre publicada a The Guardian, que té una bona secció de literatura. I també us volia dir que el llibre en qüestió va ser el guanyador del Costa Book Award 2014. No sóc l’única que l’ha trobat bo, doncs.
La pregunta, però, és: per què em vaig comprar un llibre que em pensava que seria una poca-soltada? N’hi havia molts més per triar, però al final em vaig endur aquest. No sé per què, però m’alegro d’haver-lo triat. Trieu-lo vosaltres també.
Quan servidora va de viatge, part de l’aventura consisteix a passar per les llibreries locals i veure què s’hi ven. I comprar-ho, és clar.
Com veieu en aquesta foto, els llibres destacats estan distribuïts en taules “temàtiques” i tenen un cartell que indica el tema o fa un comentari sobre el que s’hi exposa. Això ocupa la part central quan hi entres des de St Patrick Street, que és el carrer principal de la ciutat. A banda i banda d’aquesta escampada de llibres hi ha els prestatges que contenen tota la producció editorial ordenada alfabèticament i classificada en grans seccions com ara ficció, no-ficció, crim, etc.
Un cop passada aquesta entrada, trobem un espai dedicat a “material auxiliar”: tasses (precioses, les de Penguin), llibretes, bosses de tipus tote… de tot i bonic! Un perill, aquesta secció. En aquesta part central també hi podeu trobar clàssics editats en versions de luxe (tapes dures folrades amb tela, per exemple) o en edicions més econòmiques, però també molt boniques. Tasses de Penguin… un paradís, si hi vas amb la butxaca plena!
M’acabo de llegir aquest petit llibre de Yiyun Li, i m’he quedat amb la impressió d’haver-lo llegit abans, però no he trobat on. El meu consell, doncs, és que aneu amb compte si compreu llibres que contenen un únic relat, ja que pot ser que apareguin en alguna recopilació que no tingueu controlada.
L'illa deserta 