Categoria: Llibres

Els punts sobre les “is”

On Per sifuroIn Llibres3 comentaris

Abans de res, volia donar-vos les gràcies a tots els que us heu llegit aquest modest “estudi” sobre el punt de llibre, aquest element que de vegades no tenim prou en compte. I també vull donar les gràcies a tots els que heu participat en l’enquesta, ja sigui emplenant el formulari o fent comentaris a l’entrada sobre punts. Fem una ullada als resultats.

L’enquesta pròpiament dita ha tingut 19 participants, i dues persones més han fet saber la seva opinió mitjançant comentaris al bloc. No està gens malament, tenint en compte que es tracta d’un bloc modest, i que estem ja en ple estiu. Més avall us ho comento tot amb més detall, però podem dir que hi ha una majoria important a qui agraden els punts que

  • no sobresurtin del llibre;
  • tinguin el gruix just;
  • siguin de cartolina;
  • tinguin una il·lustració discreta, i
  • els puguis intercalar entre pàgines.

midaAquest és el retrat robot que hem creat entre tots, i jo m’afegeixo al que diu la majoria (recordeu la foto dels meus finalistes?). Però aquí, com a TV3 per les eleccions, en agraden els gràfics de formatge, o sigui que, amb Ramon Pellicer o no, en tenim uns quants per acabar d’il·lustrar les vostres opinions. Som-hi.

La mida, el primer aspecte sobre el qual us demanava l’opinió, és on les votacions han quedat més repartides, ja que hi ha pràcticament empat entre els qui volen que sobresurti del llibre i els que preferim que quedi a dins i obri el llibre com per màgia:  52,6% (10 vots) contra 47,4% (9 vots).

gruix

 

Pel que fa al gruix, gairebé el 90% dels enquestats heu dit que preferiu que siguin suficientment consistents, i el 10% restant (2 persones) opinen que són millor els flexibles. Atenció, perquè la tercera opció, “Molt gruixuts”, no ha tingut ni un votant!

material

 

Quant al material, la cartolina “arrasa”! En aquest punt podíeu votar més d’una opció, o sigui que si us entreteniu a sumar tots els vots veureu que no dóna 19. Però, tot i així, la cartolina ha acumulat 16 vots, molt per davant de la tela reforçada, que, amb 5 vots, és la segona opció. Pel que fa a l’aspecte, podeu veure que també hi ha una majoria clara que prefereix els punts discrets, sense colors cridaners.

aspecte

 

Finalment, la col·locació també compta amb una opció pràcticament unànime: a 16 dels enquestats us agraden els punts intercalats, els de tota la vida. Una persona més contesta que li agraden intercalats i amb imant. La resta d’opcions són molt minoritàries.colocacio

Com podeu veure, doncs, tenim una imatge força clara de què ens agrada, menys pel que fa a la mida.

IMPORTANT: el sorteig!

Hem fet el sorteig dels tres exemplars de Sanyan. Una tria amb una plataforma web que només demanava que introduís els números que us havia assignat prèviament (no he donat cap dada vostra!), i els guanyadors són aquests:

  • Judit, número 5.
  • Anna, número 16.
  • Elisabet, número 6.

Em posaré en contacte amb vosaltres per correu electrònic per fer-vos la tramesa del llibre. Mentrestant, continueu-nos llegint. La setmana que ve, deures d’estiu per als més estudiosos… o els més desorientats.

 

 

El seductor de Kjaerstad

On Per sifuroIn 3 estrelles, Llibres1 comentari

the_seducerA part de La mort del pare, que us comentava a l’entrada anterior, fa poc m’he llegit The seducer, de Jan Kjaerstad, i m’he quedat una mica descolocada. M’he passat 600 pàgines renegant, dient que no m’acabava de fer el pes, i resulta que me l’he llegit sencer, al mateix ritme que qualsevol de les novel·les del seu compatriota Nesbø. Qui ho entengui que m’ho expliqui. I a The Guardian tampoc ho acaben de veure clar.

La veritat és que potser la desconfiança em venia de la traducció, que és a l’anglès. Frases llargues, molt més llargues del que és habitual en aquest idioma. No sé si això és per ser fidel a la redacció original perquè no sé noruec, però la veritat és que en anglès queda una mica estrany. I cap al final o el traductor o el revisor estaven cansats perquè comencen a aparèixer faltes de concordança i errades tontes.

Tampoc m’han agradat les parts en què l’autor reflexiona i filosofa, ni les històries que no s’acaben d’explicar (qui ha matat exactament la seva dona? per què la seva cosina el vol matar?). I tants viatges amunt i avall buscant alguna mena d’espiritualitat… no sé… Per rematar-ho, va endavant i endarrere, fa flashbacks “aniuats”, l’un dins de l’altre.

D’altra banda, però, els trossos en què explica la vida del protagonista sense embolicar-se són molt bons. Les històries de quan era petit, les aventures amb la seva amiga Nefertiti, les històries de la seva tieta, les trapelleries de la secundària… tot això fa que valgui la pena llegir-lo. Tot i que el regust és agredolç.

I potser me l’hauria hagut de llegir en castellà, amb la versió de Nórdica Libros, que no falla mai: les millors traduccions de literatura escandinava passen per les seves mans. Sembla que a El País sí que han vist que, potser, part del meu problema ve de la traducció anglesa.

L’hem vist mort, el pare

On Per sifuroIn 4 estrelles, Llibres9 comentaris

Mort-del-pareJa he acabat el primer llibre de la sextologia (es diu així?) “La meva lluita”, de Karl Ove Knausgård: La mort del pare. És un d’aquells llibres que ve precedit de molt rebombori, moltes crítiques positives i moltes expectatives. A mi m’ha agradat molt, però tinc un retret per fer-li: el títol.

És un llibre que es llegeix molt bé, que està molt ben traduït, que enganxa des del principi fins a la pàgina 495 (sí, l’última). Però, ai, el títol: et despista. Quan tries un llibre que es diu La mort de pare creus que el gruix de la història serà sobre la mort del pare de l’autor, la mort en general o, també, la figura del pare i la seva influència sobre l’autor. Per això em va sorprendre una mica trobar-me tantes i tantes pàgines dedicades a l’època de l’institut i a les seves relacions amb els companys de classe o amb noies. Francament, aquesta part se’m va fer una mica pesada.

Un cop dit això, però, cal destacar també els aspectes positius del llibre, que són molts.

Com podreu veure clarament, hi ha dues parts. La primera comença amb força, retratant les sensacions que el seu pare despertava en ell, la manera en què l’influia, la por que li feia. Després, per acabar-nos de situar en com veu ell la vida i en quin moment vital es troba, ens descriu la seva vida familiar a Suècia, amb nens petits i necessitat d’espai per a ell mateix (molts ens hi devem haver vist retratats). També és en aquesta primera part on parla de la seva adolescència.

I després arriba la segona part. Forta, punyent, dura. Aquesta és la bona. Aquí és on realment l’autor ens parla de la mort del seu pare, de les circumstàncies que l’envolten, de la tornada a casa de l’àvia, del retrobament amb son germà. És aquesta, la història que jo volia. I està molt ben explicada. La narració lenta, rica en detalls, fa que ho veiem tot com en una pel·lícula. Les imatges, fins i tot les olors, ens arriben clarament. I no només parla de la mort, sino de la decrepitud, del que queda quan un mor, de la vellesa… tot un plegat de coses que fan que valgui molt la pena llegir-lo.

Volia tocar també unes quantes curiositats. La primera és que l’autor esmenta un parell de vegades, breument, la seva estada a Barcelona. La nostra ciutat i el nostre país comencen a aparèixer amb normalitat en obres d’autors forans (com a Nora Webster, on apareix Sitges). Una altra cosa que m’ha sobtat és que, aparentment, a les cases noruegues de dos o tres pisos prefereixen tenir els dormitoris a la planta baixa i fer vida al primer pis, on hi ha la cuina, menjador i saleta. Fixeu-vos-hi. També destaca una cosa que ja he trobat en llibres de Jo Nesbø: l’afany de detallar si una persona parla el dialecte d’un lloc o d’un altre. No m’ho trobo habitualment en autors d’altres llocs (alguna traductora de noruec ens ho podria aclarir?). Finalment, volia comentar també que la traducció s’ha fet de l’anglès i no directament del noruec (aparentment, això només passa amb un parell de volums de la col·lecció). No conec els motius, que poden ser bons, o sigui que no criticaré la decisió, però sí que trobo que això s’hauria d’indicar clarament a la pàgina de crèdits.

I ara que he entrat en detalls tècnics, voldria parlar també, de la “feina oculta”, la de l’editorial i la traductora. La feina de L’altra Editorial i de l’Anna Llisterri és impecable. L’altra ens ofereix un llibre de 495 pàgines que no arriba a ser excessivament gruixut (no sé pas com s’ho han fet, perquè el paper és consistent, res de paper bíblia), amb una tapa que trenca amb l’estil habitual dels seus lllibres per encaixar amb la resta de “La meva lluita”. Pel que fa a la traducció de l’Anna, només puc dir que torna a ser un tour de force amb resultats boníssims, com ja va fer en un altre llibre immens, Un bon partit, que també us recomano que llegiu. Ah, i també és la traductora de la nova novel·la de Harper Lee (autora de Matar un rossinyol), l’esperada Vés i aposta un centinella.

Gent, no sé què més dir. És un llibre atractiu, que enganxa i que val la pena que us llegiu aquest estiu. M’ha quedat una entrada llarga, però els llibres excepcionals es mereixen que m’allargui. Us deixo amb el bloc de la traductora perquè us acabi de convèncer!

Lilladeserta.cat

On Per sifuroIn LlibresDeixa un comentari

Sí, gent, sí. D’ara endavant, l’adreça d’accés al bloc és més senzilla:

lilladeserta.cat

L’adreça antiga continua funcionant i va a parar al mateix lloc, però us serà més fàcil de recordar la nova. Ja que tenim domini propi, que es noti!

Aprofito l’ocasió per recordar-vos que tenim en marxa una enquesta sobre punts de llibre, que podeu respondre fent clic en aquest enllaç. Sortejarem tres exemplars de Sanyan. Una tria, entre els participants. Si voleu més informació sobre els punts de llibre abans de fer la vostra aportació, visiteu “El punt, a punt”, la nostra entrada anterior.

D’altra banda, ja us aviso que les dues setmanes properes seran més intenses, ja que entrem de ple en la “campanya de preparació de la lectura d’estiu” i us oferirem

  • més ressenyes del que és habitual,
  • els resultats de l’enquesta (com més gent hi participi, millor)
  • la llista dels deures d’estiu

Els deures, mirarem de presentar-los d’una manera una mica diferent…

El punt, a punt

On Per sifuroIn Llibres11 comentaris

Bé. Ja teniu un llibre a les mans, o la llista d’estiu preparada (aviat us donarem idees aquí, a L’illa deserta). Fins aquí, és relativament fàcil. Però ara resulta que us falta el complement per excel·lència, el vostre company de lectura més imprescindible, l’element que més variants presenta. EL PUNT DE LLIBRE.

No us heu parat mai a pensar quina mena de punts us agraden més? Jo sí, i crec que he detectat una sèrie de variables que cal tenir en compte:

  • Mida: volem que sobresurti del llibre o no?
  • Gruix: ha de ser consistent i prou o volem que marqui, literalment, on som?
  • Material: cartró? tela? metall?
  • Aspecte: auster? colors cridaners? amb missatge?
  • Sistema de col·locació: intercalat i prou, imant, obertura?

He fet un miniestudi d’una mostra total de 79 punts de llibre diferents que m’ha servit per racionalitzar quina mena de punts m’agraden a mi. Primer en vaig descartar 55 per massa grossos, massa cridaners, massa gruixuts o prims. Després en vaig apartar 20 més, que considero finalistes i que han caigut per algun detall concret (però que podria fer servir). I m’han quedat 5 finalistes, que són els que normalment faig servir. Repassem com són (al final trobareu l’enquesta que hem preparat).

finalistes
Els finalistes, tots ben dignes.

Per a mi, la característica més important és la llargada, ja que no m’agrada gens que els llibres sobresurtin del llibre. Com que formo part del grup de lectors a qui agrada fer servir un mateix punt diverses vegades seguides i cada llibre té una mida diferent, trio punts més aviat curts per evitar-me problemes. El gruix també és important: m’agraden els punts que, quan obres el llibre com un vano, l’obren just per on llegeixes, però em molesten els que marquen el punt de lectura d’una manera massa evident.

Això ens porta, doncs, al material. No m’agraden els de metall per massa gruixuts, ni els de paper o tela per massa prims. Un exemple claríssim és el d’un punt que vaig comprar al Muji (el podeu veure a la foto dels finalistes): és preciós, però la combinació de tela i cartró per reforçar fa que sigui massa gruixut i poc flexible. El meu material preferit és la cartolina gruixuda, un material flexible i durador que es pot imprimir de mil i una maneres.

L’aspecte també me’l miro molt. No m’agraden els punts amb missatge (reivindicatiu, reflexiu… ), i prefereixo que tinguin un aspecte auster, com podeu veure a la foto del TOP 5 que hi ha una mica més avall (en realitat són 4 punts, i un té dues variants). Pocs colors i informació, la justa. I seguint en aquesta línia “austera” no us costarà entendre que no m’agradin els que es fixen amb imants (aquells que porten dues “fulles” que has de introduir en dos punts diferents del llibre) o en forma de passador.

top4
Els meus preferits: el Top 4.

En resum: qui vulgui saber quina mena de punts m’agraden, que es miri la foto d’aquí al costat. Us he de dir que els que faig servir més són els de La Central i La impossible, dues llibreries de Barcelona que molts coneixeu. També trobo especialment bonics els de Nørdica Libros i Edicions del Periscopi, però confesso que faig servir molt més els dos primers. Un detall curiós: veureu que el de La Central porta una ranura que se suposa que fas servir per marcar el full, i això va en contra del que us he dit més amunt. Juraria que fa uns quants anys, quan vaig descobrir aquests fantàstics punts que es fan amb diverses variants i colors, no tenien la ranura. I, en tot cas, no la faig servir.

Bé, jo ja m’he mullat i us he explicat quins punts es fan servir. I vosaltres? Com us agraden? Podeu deixar un comentari al final d’aquesta entrada o fer clic aquí i emplenar la minienquesta que us hem preparat. Participareu en el sorteig de tres exemplars de Sanyan. Una tria, un llibre clàssic de relats curts xinesos (autor: Feng Menglong) que vam traduir la Sara Rovira-Esteva i una servidora directament del xinès al català.*

Teniu dues setmanes per emplenar l’enquesta: el 21 de juliol farem el sorteig i comentarem el retrat robot del punt que haurem fet entre tots. Participeu-hi i compartiu-ho amb amics i coneguts!

 

 

 

 

* Anunciaré els guanyadors aquí mateix al bloc. Si preferiu que no faci públic el vostre nom, n’hi ha prou que ho indiqueu a l’enquesta i us escriuré directament al vostre correu electrònic.