Lei Mi. The blade of silence.
Traductor: Holger Nahm.
Beijing Guomi Digital Technology, desembre 2013.
Versió Kindle, equivalent a 506 pàgines.
Diuen que “no hay dos sin tres”, i aquí tenim el tercer lliurament de les aventures d’en Fang Mu, un policia amb tendències asocials que fot el nas a tot arreu.
Aquesta vegada, però, la història no té el mateix ganxo que a Profiler o a Skinner’s Box. Els crims i els motius són molt més “normals” i previsibles: tràfic de nens, corrupció policial… Fins i tot el personatge principal és diferent, menys ferreny, més obert… En resum: no és ben bé el que m’esperava.
Evidentment, hi ha interès per saber qui és el culpable, què ha passat… però la veritat és que hi ha alguna cosa que falla. Hi ha talls entre casos i no acaba de lligar-los bé.
Igual que en les novel·les anteriors, tot el dia fumen. Massa i tot. Hi ha algunes errades com als dos primer lliuraments de la sèrie, la majoria molt tontos, typos o alguna mala concordança, i també hi ha alguna confusió amb els noms dels personatges, cosa que ja trobo més seriosa.
També trobo estrany que en lloc de dir únicament Changhong repeteixi Changhong City cada vegada que surt el nom de la ciutat. Entenc que vulgui dir Lu Village perquè “lu” a seques es pot malinterpretar, però en el cas de la ciutat trobo que no és necessari, sobretot en un cas com aquest, en què el nom surt gairebé a cada pàgina.
En definitiva, crec que si us llegiu el primer llibre i, com a molt, el segon, ja en tindreu prou per saber de què va la saga. No és que aquest sigui un desastre integral, però hi ha moltes històries policíaques al món…
No me’n recordo, Elizabeth
Avui us vull parlar d’un llibre fantàstic que ja vaig esmentar a la llista dels deures d’aquest estiu: Elizabeth is missing, d’Emma Healey. Com ja vaig dir a la llista de deures, aquest llibre me’l vaig comprar perquè tot plegat em sortís més bé de preu. Una tapa bufona i un tema més o menys graciós: “How do you solve a mystery when you can’t remember the clues?”.
Us he de dir que aquest llibre ha estat molt més bo del que jo m’esperava. A la contraportada diuen que la Maud és oblidadissa, que es fa una tassa de te i s’oblida de prendre-se-la. Cosetes per l’estil. I quan una s’espera trobar-se una mena de poca-soltada com L’avi de cent anys que va saltar per la finestra, resulta que es troba un tros de llibre que hauria de traduir-se a tots els idiomes del món perquè la impotència i els sentiments que ens fa despertar una cosa com l’Alzheimer són universals.
Com diu la contraportada, doncs, la Maud, la protagonista, és una dona gran que comença a mostrar senyals d’Alzheimer. Al radiador de l’entrada hi ha posades en fila les últimes 12 tasses de te que s’ha fet, i que s’oblida de prendre tan bon punt surt de la cuina. I una altra cosa que ha oblidat és què li ha passat a la seva amiga, l’Elizabeth. I per això nosaltres tampoc ho sabem: la narradora de la història és la Maud, precisament, i tot el que no recorda queda fora de la història.
Fins aquí, no passaria de ser una història tendra més, però el mèrit de l’autora, a més de fer-nos veure la malaltia a través dels ulls de l’afectat, consisteix en entreteixir-hi una història antiga, de la Maud quan era jove. Què va passar amb la seva germana? On és?
I, tot i que a priori sembla increïble, és la mateixa Maud la que ho acaba descobrint, fent memòria d’escenes antigues, buscant coses, donant pistes als que sí que tenen memòria. I tot això va embolicat amb la seva relació amb la filla i la néta, amb els veïns, amb històries de la postguerra, el racionament… tot plegat, un pack molt potent que fa que t’hi enganxis i no puguis parar de llegir fins que arribes al final, amb una lleguera opressió al pit, pensant si també tu acabaràs així.
No vull acabar sense donar-vos l’enllaç a una ressenya sobre el llibre publicada a The Guardian, que té una bona secció de literatura. I també us volia dir que el llibre en qüestió va ser el guanyador del Costa Book Award 2014. No sóc l’única que l’ha trobat bo, doncs.
La pregunta, però, és: per què em vaig comprar un llibre que em pensava que seria una poca-soltada? N’hi havia molts més per triar, però al final em vaig endur aquest. No sé per què, però m’alegro d’haver-lo triat. Trieu-lo vosaltres també.
Deures d’estiu 2016
Una vegada més, arriba l’estiu i les ganes de passar una bona estona llegint… i de fer poca cosa més. I també arriba la nostra llista de recomanacions, de deures d’estiu.
Aquest any, però, no he llegit gaire coses que us vulgui recomanar de totes totes. Sí, és clar, us puc dir que qualsevol cosa que hagi escrit Yu Hua és bona i reenviar-vos a Vivir! o a El passat i els càstigs, però aquest és el “recurso fàcil”, perquè el que volem tots és que ens recomanin coses (relativament) noves. Per això només us recomano tres dels llibres que he llegit darrerament:
- Profiler, de Lei Mi. Una novel·la policíaca digna del millor escriptor escandinau però escrita per un autor que aquí no coneixem.
- Les chroniques de Zhalie, de Yan Lianke. La història d’un poble i la seva evolució seguint la veta capitalista, de la mà d’un autor que no falla pràcticament mai.
- Points of origin, de Diao Dou. Una narrativa amb una estructura original, basada en diversos relats que s’acaben entrellaçant.
Tots tres llibres són molt interessants i molt diferents, i si feu clic al títol podreu llegir la ressenya que n’he fet aquí al blog.
Pero amb això no n’hi ha prou, i per aixo també us vull proposar una llista alternativa, amb títols que encara no m’he llegit però que tinc a la meva llista de deures. Som-hi:
- La verdadera historia del Camello Xiangzi, de Lao She.
- Chutzpah! New voices from China.
- Ruined City: a Novel, de Jia Pingwa.
- Marrow, de Yan Lianke.
El primer llibre, La verdadera historia del Camello Xiangzi, ja el tinc al prestatge de llibres per llegir, o sigui que ben aviat en “perpetraré” la lectura. El segon és un recopilatori de la revista Chutzpah!, que et pots comprar en format electrònic o en paper i del qual ja tinc una mostra al Kindle.
Continuo la llista amb un autor, Jia Pingwa, pel qual tinc molta curiositat però del qual encara no he llegit res. Espero estrenar-me amb una lectura positiva, que ja us comentaré aquí al blog. I tanco aquest apartat amb Yan Lianke, que com us deia més amunt no em sol fallar. Ja tinc encarregada aquesta petita novel·la que Penguin ha publicat com a part dels seus “Penguin Specials” (al novembre, publiquen Ge Fei) i m’arribarà a mitjan agost.
Però desenganyem-nos. El plat fort arribarà a la tardor, a finals de setembre: la traducció al castellà de El problema de los tres cuerpos, el primer lliurament de la trilogia de ciència ficció de Liu Cixin que s’està menjant el món. Una traducció, pel que diuen, complicada. I qui ha estat el valent que l’ha traduït? En Javier Altayó, que ja va traduir El sueño de la montaña de oro, de Zhang Ling. Jo ja tinc encarregat El problema de los tres cuerpos i, si no falla res, el rebré el mateix dia de publicació: el 28 de setembre. Ja tindrem temps de parlar-ne.
Bon estiu!
Deures d’estiu 2016
Ha arribat el moment que tots esperàveu: el de marxar de vacances… o preparar-les.
Estem acabant el juliol i la majoria ens estem preparant per no fotre res (res més que llegir, s’entén) tant de temps com puguem. Alguns ja ho deveu estar fent. Altres, una minoria, ja heu fet la festa grossa i torneu a ser a la feina. I tots necessiteu “material” per consumir… i ho sabeu! (imagineu-vos la foto del Julio Iglesias).
Nosaltres, com cada any, us donem unes quantes idees. Atenció, que aquest any hi ha secció especial per a anglòfils, amb llibres que, si no m’equivoco, encara no s’han traduït a les nostres llengües (o no tots). Ataquem el tema.
En català i castellà, la majoria dels que us recomano els podeu trobar comentats en aquest mateix bloc:
- Nora Webster, de Colm Toíbín (sí, repeteixo: us l’heu de llegir!).
- La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda.
- El català de la Manxa, de Santiago Rusiñol.
- Les pereres fan la flor blanca, de Gerbrand Bakker.
- Motorsoul, de Stalker.
- La confessió de la lleona, de Mia Couto.
- Els pescadors, de Chigozie Obioma (també el trobareu en anglès, amb una edició preciosa).
Pel que fa a la secció anglòfila, us recomano uns llibres que NO us hauríeu de perdre. Són publicats de fa poc, i valen molt la pena. Encara no els he pogut comentar, però ja tinc els esborranys a punt i haurien de sortir aquest agost:
- The Lubetkin Legacy, de Marina Lewycka.
- The Glorious Heresies, de Lisa McInerney.
- Elizabeth is Missing, d’Emma Healey.
- A brief history of seven killings, de Marlon James.
- Heroes of the frontier, de Dave Eggers.
Del primer bloc, poca cosa em cal afegir. Si seguiu els enllaços trobareu els comentaris corresponents de gairebé tots. No trobareu comentari sobre La plaça del Diamant (aquesta edició té material inèdit!) perquè és a la meva llista de deures, i tampoc hi trobareu El català de la Manxa perquè tot just me l’acabo de llegir. La resta estan tots comentats i tenen 4 i 5 estrelles.
Del segon bloc, us puc dir que The Lubetkin Legacy, de la Marina Lewycka, és un pèl més ensucrat que la famosa A short history of tractors in Ukrainian (La petita història dels tractors en ucraïnes), però l’autora ens continua obsequiant amb arguments rocambolescos i situacions hilarants, tot sovint protagonitzades per velletes immigrants que parlen fatal l’anglès i van pintades com lloros. Si heu llegit We Are All Made of Glue ja sabeu què vull dir.
Pel que fa a The Glorious Heresies, és una novel·la brillant que ha guanyat el Baileys Women’s Prize For Fiction. En aquesta història, l’autora ens porta als baixos fons de la ciutat de Cork, a Irlanda. Ja podeu preparar el diccionari: està ple de slang i vocabulari “especialitzat”. Una bona oportunitat per aprendre coses. A mi m’ha recordat el Roddy Doyle més bestiota… caldrà tenir-la en compte, la Lisa.
El tercer és molt, molt bo. Elizabeth is missing ha estat una grandíssima sorpresa, ja que el vaig comprar per aconseguir descompte, amb poques expectatives. I resulta que és un llibre immens que ens aboca a la malaltia de l’Alzheimer, combinant-la amb la resolució d’un misteri. No, de fet són dos misteris: un de fa 70 anys i l’altre d’ara mateix (de fet, no és un misteri, però nosaltres estem dins del cap de la malalta i, és clar, no “recordem” què li ha passat a l’Elizabeth).
A brief history of seven killings ja us l’he comentat abans, i no puc afegir-hi gaire cosa més. És un llibre total, un relat coral, que us portarà gratis a Jamaica. Voldria afegir que, tot i que se n’ha fet la traducció al català i al castellà, crec que l’abundància d’expressions jamaicanes no hi ha quedar gaire ben retratada. Admeto que no m’ho he mirat a fons, o sigui que si vosaltres ho feu ja m’ho direu.
Tanco la llista amb Dave Eggers, que tot just aquesta setmana (dimarts 26) ha tret llibre nou, Heroes of the frontier. Una dona i els seus fills inicien una nova vida, un pèl nòmada, a Alaska. Encara no m’he llegit ni el fragment de cortesia que et donen a Amazon, o sigui que no sé si em trobaré l’Eggers de Un holograma per al rei, que vaig trobar normalet, o el de The circle, una novel·la extremadament potent que em va enganxar des de la segona pàgina.
Finalment, tot i que no l’he posat a la llista, m’estic llegint A little life, de Hanya Yanagihara, una història de quatre amics de la universitat que viuen a Nova York i intenten prosperar en les carreres respectives. Va ser finalista del Man Booker Prize 2015 (bona collita, ja ho heu vist!), i de moment pinta molt bé. Només tingueu en compte que en paper és llarg i de lletra petita, o sigui val més comprar-lo en format electrònic.
Bé, crec que ja us he donat prou feina. Durant el mes d’agost aniré publicant ressenyes que tinc retrassades, entre les quals hi ha alguns dels llibres que he citat aquí.
Si teniu alguna proposta de lectura, us agrairé molt que la indiqueu als comentaris.
Bon estiu!
La bella/vella Istambul
Casualment, tenia pendent de publicar aquesta entrada sobre Orhan Pamuk i el seu llibre Una sensación extraña, i veient que aquests dies hi ha hagut un cop d'estat fallit a Turquia he pensat que no en podia retardar més la publicació. Aquí la teniu.
No feia tant que m’havia llegit Cevdet Bey e Hijos, d’Orhan Pamuk, i em va agradar força. Ara li ha tocat el torn a Una sensación extraña, del mateix autor, que també ens parla d’una família, tot i que en aquesta ocasió sembla que es doni més importància a les coses que passen “fora” de l’entorn familiar. Podríem dir que, en realitat, el que tenim entre les mans és una petita història dels darrers cinquanta anys d’Istambul i Turquia.
El que serveix “d’excusa” per a aquesta narració és en Mehvlut Karatas, un home nadiu d’un poble el pare del qual emigra a Istambul. Als 12 anys, en Mehvlut se n’hi va a viure amb ell. De què viuen? D’una cosa que, amb el temps, anirà desapareixent: iogurt casolà, venut a granel.
En Mehvlut es passa la vida amunt i avall dels carrers d’Istambul venent iogurt i, també, boza (una beguda amb un grau alcohòlic molt baix) i un platillo d’arròs amb cigrons i pollastre. A través dels seus ulls, doncs, tenim accés a la manera de viure de les dècades dels 70, 80 i 90. Sempre va fent feinetes (cambrer, vigilant de pàrquing), però mai no acaba de trobar una feina que li permeti viure bé.
Mentrestant, com a elements totalment oposats, veiem com els seus cosins es fan rics amb tota mena de xanxullos vinculats a la construcció i a la manca d’una normativa local sobre la propietat de solars (en teoria, durant una època, tu construies una tanca i tot el que hi havia a dins era teu). Veurem com aquesta part de la família prospera i va arrossegant en Mehvlut.
També veurem el cas curiós de la dona amb qui s’acaba casant, que té molt a veure amb aquesta sensació estranya que es comenta al títol. Ja ho veureu, perquè té una sensació així, ja.
Finalment, aquesta història és una bona ocasió per veure petits detalls de la vida quotidiana a la Turquia de no fa gaire, que potser encara són vigents: les dones que es posen mocador al cap o no, els homes que manen sobre elles (de vegades no els deixen fer segons què), la llei d’avortaments que fa que les dones casades necessiten permís dels marits per avortar, el món de la venda ambulant que, a poc a poc, va desapareixent (aquest aspecte no és tan llunyà de casa nostra, on encara queden els esmolets de carrer que ens recorden els dies de quan érem petits). I l’exèrcit, com ha quedat demostrat aquests dies, també hi té un paper destacat.
Tot plegat fa que sigui un llibre molt agradable de llegir, estructurat de manera que hi ha un narrador omniscient que es combina amb les narracions dels diversos protagonistes sobre aspectes concrets de la novel·la. L’única cosa que puc recriminar-li és que, de tant en tant, hi ha alguna patinada del tipus concordança o algun typo.
Però, tot i així, li dono 4 estrelles i us el posaré a la llista de deures.
L'illa deserta 